Topònims del Masnou

Segons el llibre d'Estadística de Miquel Garriga i Roca: https://archive.org/details/638-1849-1850

• Feixes llargues 1- 10
• Pla del Palau 11-16
• Pla de la Noera 17-39 (Noera és Noguera)
• Colomina Forn 40-55
• Torrent d'Ase o Creu de Santa Coloma 56-61
• Serra de Naria i torrent d'Ase 62-69 (a l'apeo de 1819 i a la contribució de 1844 diu Serra de n'Eries)
• Riquers i Vallmora 70-93
• Mesquita, Pedra blanca i Vallmora 94-115

D'Alella de Mar:

• Rials i Mataovelles 116-133
• Torrent d'Umbert i riera 134-151
• Estret de Portell i Castellans 152-160

Cases antigues del Masnou

CASES

CA L'ABEL
VARIANTS: Ca la Bel.

És el nom antic de l'actual carrer del Doctor Botey, també dit Can Noni. Tenia el sobrenom Abel la família Ferrer Bertran que vivia a l'antic carrer de Sant Jeroni, 33 (actual Bergantí Caupolican, 35). A principis de segle XX era de Jaume Ferrer Bertran. L'any 1921 ho va vendre a Otto Sinnigsohn.

CAN BAILON

Era de la família Arimon que tenia aquest sobrenom. Sembla que el primer fou Francesc Arimon, forner i revenedor i regidor del primer Ajuntament l'any 1820. Hom diu que el sobrenom prové perquè repartia el pa del seu forn de pa, i sempre ballava on el repartia.

Els seus fills tenen els cognoms Arimon Monnar i són capitans de vaixell. Després passa als fills d'aquests: el mariner Salvador Arimon Giró (Vadoret Bailon) i els seus fills Arimon Millet. 

Can Bailon Vell era a l'antic carrer de Barcelona, 20 (actual 33-34 on hi ha un estanc). Era de Joan Arimon Monnà (font: traspàs de propietat de 1901). Deuria ser el forn de pa de Francesc Arimon. El 1902 passa al dit Salvador Arimón Giró. El 1931 ho ven a Jaume Ballester Corchs.

Actualment seria al carrer de Barcelona, 43 (antic 29), cantonada del carrer de la Mare de Déu del Carme, que abans es deia can Francisquet. La casa era de Balbina Maristany Mora (el Masnou, 1862-1919), casada amb Isidre Maristany Maristany, de la Tara. Als anys 10 del segle XX en aquesta casa hi va haver la merceria de Joan Puig Fontanills, casat amb Catalina Mitjans Pagès. Aquesta era filla de Jaume Mitjans Pagès i de Francesca Pagès Arimon. I néta de Pere Pagès Bertran, mariner, (1802-1845) i de Carme Arimon Monnar (1811-?). D'aquí deuria vindre el sobrenom.

Quan aquest va morir, el 1919, se'n va fer càrrec el seu gendre Eugeni Casanovas Mercé, natural de Montmaneu, casat amb Antònia Puig Mitjans. La casa es va reformar el 1945. Després de Marina Casanovas Gumà, neboda del dit Eugeni, casada amb Josep Ramentol Roca. Després de Jordi Ramentol Casanovas casat amb Antònia Bonamusa.

CAN BERTRAN
SITUACIÓ: Confluència entre el torrent de Vallmora i el Xic, antic raval de Sant Rafael, 15.

Dels Bertran de ca l'Indià. Segons la documentació era de la família d'Antoni Pagès Fàbregas casat amb Madrona Pagès Maristany. En concret era propietat de la dona. L'any 1910 ho ven al seu fill Jaume Pagès Pagès.

BON REPÒS

A la plaça de Marcel·lina Monteys. Construïda per Pere Grau Pagès (el Masnou, 1883-), jutge de pau, el 1927. Era casat amb Antònia Sunyol Pla. Ell era fill de Joan Grau Martí, mariner del Masnou, àlies Calau (pel seu pare Nicolau Grau Bonet) i de Rosa Pagès Casals. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté.

CAN BORI
SITUACIÓ: carrer de Lluís Millet, cantonada amb 1r de Maig.

Antic carrer del Lavadero, 64. Pertanyia a Adolf Bori Maristany, fill de Domènec Bori Jonqueres, confiter/adroguer de Sant Andreu de Palomar, i d'Agnès Maristany Sala. Va nèixer al Masnou el 23/12/1839, però més tard que se'n va anar a viure a Barcelona i tenia llogada la casa. Al número 65 hi vivia la seva germana vídua Antònia Bori Maristany amb la seva filla Rosa Maristany Bori. Les cases les va comprar l'any 1882 a Joan Pons Balada. L'any 1902 les va vendre a Joan Rimblas Causachs, i aquest les va vendre el 1916 a Teresa Barrera Forns. I aquesta a Amadeu Tressens Burguera el 1924.

Les cases inclouen un terreny d'11.617 m2 plantat de taronges i cereals, situat al lloc anomenat Roca de Xeix, al carrer del Lavadero també.

Ala anys trenta hi ha viure Enric Cambra Bartolí i família.

Sembla que també coneguda com a Can Tres-Cents (per Amadeu Tressens), Can Pau del Vi (per Joan Pons Balada), i Can Torrefacto (per Enric Cambra que hi feia cafè torrefacte). 

https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_05_2016.pdf

Llista de guanyadors del premi Goleta i Bergantí

 Del 1980 al 2000:

GUANYADORS Categoria Any

Assumpció Vilalta Carrillo Premi poesia catalana 1980

Leonardo Vega Abarca Premi poesia castellana 1980

Joan Camps Cubies Premi narrativa catalana 1980

Aurora Aránega Segura Premi narrativa castellana 1980

Helena Souza Fernández Menció poesia catalana 1980

Pablo Daniel González Cremona Menció poesia catalana 1980

Núria Cassi i Giralt Menció narrativa catalana 1980

Helena Souza Fernández Menció poesia catalana 1981

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1981

Jose Luis Prat Rocamora Premi poesia castellana 1981

Josep Ponte i Blanes Premi narrativa catalana 1981

Alicia Nélida Cancela Premi narrativa castellana 1981

Lourdes Cuscó Donadeu Menció poesia catalana 1981

Rosa Illa González Menció poesia catalana 1981

Fernando Elizalde Menció poesia castellana 1981

Gregorio Luri Medrano Menció poesia castellana 1981

Núria Cassi i Giralt Menció narrativa 1981

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1982

Helena Souza Fernández Premi poesia castellana 1982

Francesc Serra Rosselló Premi narrativa catalana 1982

Carme Ponte Gríful Premi narrativa catalana 1982

Sergio Balestrini Premi narrativa castellana 1982

Assumpta Coma i Marqués Premi poesia catalana 1983

Joana Romero Casas Premi poesia castellana 1983

Josep Ponte i Blanes Premi narrativa catalana 1983

Desert Premi narrativa castellana 1983

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1984

Amalia Lombarte del Castillo Premi poesia catalana 1984

Desert Premi poesia castellana 1984

Alicia Nicolás Larruy Premi narrativa catalana 1984

Desert Premi narrativa castellana 1984

Elena Escolano Carbonell Premi redacció catalana 1984

Alexandra Fabregas Flo Premi redacció castellana 1984

Núria Verdú Soler Menció redacció catalana 1984

Tomás Bases Hernández Menció narrativa castellana 1984

Joan Andreu Mestres Bernet Menció poesia castellana 1984

Joana Romero Casas Menció poesia castellana 1984

Francesc Xavier Falcó Escobar Narrativa A 1985

Pat Boyg Amadon Accèssit narrativa A 1985

Raimon Aran Petit Narrativa B 1985

Jordi Milà Sampera Accèssit narrativa B 1985

Desert Narrativa C 1985

Francesc Serra Rosselló Narrativa D 1985

Montserrat Riera Rojas Accèssit narrativa D 1985

Emilio López Escalona Poesia A 1985

Ana Fernández Torné Accèssit poesia A 1985

Gemma Songerman Rossell Poesia B 1985

Maria Josep Díaz Accèssit poesia B 1985

Violant Flores Molas Poesia C 1985

Albert Calls Xart Accèssit poesia B 1985

Moisés Stanckowich Isern Poesia D 1985

Jordi Boixadós Bisbal Poesia D 1985

Maria Gràcia Nogués Julià Accèssit poesia D 1985

Alexandre Fàbregas Flo Narrativa A 1986

Jordi Grau Roca Accèssit narrativa A 1986

Albert Lladó Cabot Narrativa B 1986

Oriol Lafau Marchena Accèssit narrativa B 1986

Carme Ponte Gríful Narrativa C 1986

Josep Ponte i Blanes Accèssit narrativa C 1986

Francesc Serra Rosselló Menció narrativa C 1986

Jordi Garriga Gutiérrez Poesia A 1986

Ingrid Rubio Serrano Accèssit poesia A 1986

Xesca Milne Poesia B 1986

Anna Soler i Pont Accèssit poesia B 1986

Antoni Canals i Enrich Poesia C 1986

Elies Mas i Serra Accèssit poesia C 1986

Jordi Roca Grau Prosa A 1987

Núria Casals Coll Accèssit prosa A 1987

Jaume Castañé Segura Prosa B 1987

Jordi Suarez Traveria Accèssit prosa B 1987

Maurici Romero Prosa C 1987

Francesc Grau i Viader Accèssit prosa C 1987

Carolina Puig Basagoiti Poesia A 1987

Ingrid Rubio Serrano Accèssit poesia A 1987

Antoni Oliva Quesada Poesia B 1987

Cristina Lora Jaime Accèssit poesia B 1987

Margarida Fontserè Poesia C 1987

Salvador Obiols Accèssit poesia C 1987

Desert Prosa A 1988

Raquel Cortés Ferrer Accèssit prosa A 1988

Desert Prosa B 1988

Glòria Besolí Minguela Accèssit prosa B 1988

Eduard Cariol Carabi Prosa C 1988

Xavier Martínez Virgili Accèssit prosa C 1988

Núria Estruch Casajuana Poesia A 1988

Rosa Maria Pinyol Puigmartí Accèssit poesia A 1988

Antoni Oliva Poesia B 1988

Montserrat Comerma Camps Accèssit poesia B 1988

Montserrat Llorens Baulenas Poesia C 1988

Miquel López Crespí Accèssit poesia C 1988

Desert Poesia A 1989

Desert Poesia B 1989

Concepció Argerich i Sanclimens Poesia D 1989

Sara Millan Llauradó 1r accèssit poesia D 1989

Rafael Llop Casanoves 2n accèssit poesia D 1989

Robert L'Eixabegó 3r accèssit poesia D 1989

Mercè Darnaculleta i Gardella Poesia C 1989

Eva Pitarch i Salgado Accèssit poesia C 1989

Mercè Vallejo i Barba Narrativa D 1989

Xavier Bertran Alcalde Accèssit narrativa D 1989

Jaume Belles Sampera Narrativa B 1989

Desert Narrativa C 1989

Mercè Darnaculleta i Gardella Accèssit narrativa C 1989

Fany Vilardebò Téllez Accèssit narrativa B 1989

Jordi Hernández i Fabà Narrativa A 1989

Maya Busqué Vallespí Accèssit narrativa A 1989

Antoni Gol i Roca Poesia D 1990

Eva Pitarch i Salgado Poesia C 1990

Josep Solér i Bussé Narrativa D 1990

Nuria Gala i Pavia Narrativa C 1990

Marta Borreguero i Ribó Narrativa B 1990

Alicia Rial i Lozano Narrativa A 1990

Mireia Tortes Pou Narrativa A 1991

Maya Busqué Vallespí Narrativa B 1991

Alexandra Fabregas Flo Narrativa C 1991

Carles Cabanas Rosell Narrativa D 1991

Mireia Alberch i Bosch Poesia B 1991

Ricard Busquets i Reverter Poesia C 1991

Alicia Tello Garcia Poesia D 1991

Lucila Kramer Miranda Narrativa A 1992

Marta Borreguero Ribó Narrativa B 1992

Rosa Díaz Manero, Badalona Narrativa C 1992

Glòria Llobet Brandt Narrativa D 1992

Ignasi Miralpeix Llobet Poesia A 1992

Anna Miralpeix Llobet Poesia B 1992

Esther Clemente Cerdà Poesia C 1992

Miquel López Crespi Poesia D 1992

Marta Tellez Domingo Narrativa A 1993

Susagna Tubau Muntañà Narrativa B 1993

Eva Carbonell Hernandez Narrativa C 1993

Gerard Prohias Fornós Narrativa D 1993

Sònia Bernal Mula, Barcelona Poesia A 1993

Estel Casals Novell Poesia B 1993

Marius Belles Sampera Poesia C 1993

Antònia Abante Vilalta Poesia D 1993

Guillem Bautista Casasús Narrativa A 1994

Maria Pujol i Valls Narrativa B 1994

Maria Pujol i Valls Narrativa B 1995

Hèctor Boneti Albareda Narrativa C 1994

Dora Serra Espada Narrativa D 1994

Jennifer Knaepper Martín Poesia A 1994

Natàlia Soler González Poesia B 1994

Jordi Corvillo Martínez Poesia C 1994

Joan Mercader Sunyer Poesia D 1994

Sira Sempere Nàtxer Narrativa C 1995

Francesc Puigpelat Valls Narrativa D 1995

Sthepahine Knaepper Martín Poesia A 1995

Ester Serra Luque Poesia C 1995

Guillem Vallejo Forés Poesia D 1995

Guillem Barceló Fité Narrativa A 1996

Diana Navarro Arana Narrativa B 1996

Maria Coral Saleta Manté Narrativa C 1996

Desiree Ortiz Ferreres Poesia A 1996

Victòria Mengual Peñafiel Poesia B 1996

Josep Planaspachs Poesia C 1996

Gemma Terés Arilla Narrativa A 1997

Enric Rodríguez Carbonell Narrativa B 1997

Eudard Bautista Serrano Narrativa C 1997

Laura Miró Gales Poesia A 1997

Rubén Terejina López Poesia B 1997

Miquel López Crespi Poesia C 1997

Rosalia Pantebre Trasfí Narrativa D 1998

Núria Casasayas i Ribalta Narrativa C 1998

Marina Alcoz Cases Narrativa B 1998

Norma Bisbal Campos Narrativa A 1998

David Escamilla Imparato Poesia D 1998

David Martínez Quirante Poesia C 1998

Mireia Casellas Cunill Poesia B 1998

Arnau Arboix Sala Poesia A 1998

Miquel López Crespí Poesia adults 1999

Pere López Tolosana Narrativa adults 1999

Núria Esponellà Poesia adults 2000

Josep M. Morreres Narrativa adults 2000

Postals antigues del Masnou - L. Roisin

Ed. Orta - L. Roisin

BIOGRAFIA

-Carles Orta Ribes?, estanquer fill de Carles Orta Sala, estanquer.

-Lucien Roisin Besnard

CARACTERÍSTIQUES
Llegenda amb amb l'estructura "1 MASNOU Títol Ed. Orta L. Roisin-Foto"

DATA DE LES POSTALS 

1940-1943

El Masnou a la Gaceta de Madrid

 

• Noticias Nacionales.- Mataró 12 de Enero.- Tanto en este distrito como en el del Masnou, se estaba en elegir para diputado provincial y suplente á los Sres. D. Joaquín Martí y Andreu.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3415, de 20/01/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-418)

• Noticias Nacionales.- Barcelona 17 de Mayo.- Sabedores los carabineros apostados en el pueblo del Masnou de que debía tener lugar un alijo de consideración en uno de los puntos de la costa de Levante, salieron esta mañana á fin de impedirlo.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3540, de 24/05/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-2829)

Família i genealogia de Joan Maristany Galceran

Joan Maristany i Galceran, àlies Tara, (el Masnou, 9 de juny de 1832 - el Masnou, 24 de gener de 1914) fou un capità català dedicat a la pirateria i l'esclavatge. Amb Guadalupe Orrego, de Lima, va tenir tres fills: José, Elvira i Juanito Maristany Orrego.

Mor a 82 anys, al carrer Baix (calle Baja), número 12, a les cinc de la matinada del 23 de gener de 1914. La seva dona ja havia mort, i també el seu fill Juanito.

Tenia quatre germans: 

• Francesc Maristany Galceran (1823-1887). Hereu universal del seu pare. Va viure a Barcelona.
• Josep Maristany Galceran (1824-1893). Casat amb Isabel Viladevall Rovira, filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall. Van tenir diversos fills, entre ells Antònia Maristany Viladevall, muller de Pere Grau Maristany Oliver (1863-1926).
• Francesca Maristany Galceran. Casada amb Ramon Coll Patran. Fa testament el 28 de gener de 1886 i ho deixa tot a la seva neboda Antònia Maristany Viladevall.
• Isidre Maristany Galceran. Casat amb Antònia Maristany, tenen una filla anomenada Carme Maristany Maristany.

Era fill de Gerard Maristany Oliver, del Masnou, i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. 

Gerard (Guerau o Grau) Maristany Oliver es va casar el 1822 i va morir el 1885 (va fer testament el 3 de desembre de 1879).  Era fill d'Antoni Maristany Bertran i d'Eulàlia Oliver Rosés.

Antoni Maristany Bertran  (1871-1853) es va casar el 19 d'agost de 1798 a Teià. Era fill de Gerard (Grau) Maristany Fontanills (nascut el 1734) i de Rosa Bertran-Ciserac, que es van casar el 22 de maig de 1763 a Teià. El qual és fill de Lluís Maristany Maimó (1699-1756). El qual és fill de Pere Maristany Bertran (1653). El qual és fill de Bertran Maristany (1630-1695), el primer Maristany que va venir al Masnou procedent d'Occitània.

Nota: no se'n conserva cap fotografia. Les fotografies que han publicat diversos mitjans i que procedeixen del Museu Marítim de Barcelona són d'altres capitans.

Botigues i negocis al Masnou l'any 1908 - anuari Riera

Masnou

Villa de 3.396 habitantes de hecho y 3.507 de derecho a 14 kilómetros de Mataró y de Barcelona. Está unida por una buena carretera a Granollers y la que va a Francia por la Junquera. Produce trigo, algarrobas, legumbres y vino. Celebra fiesta mayor el 29 de Junio. [Tren] (M. Z. A.)

Elemento oficial

Alcalde.— Don Tomás Fábregas.

Secretario.— Don Miguel Carbó.

Juez municipal.— Don Jaime Rosés.

Fiscal.— Don José Regás.

Secretario.— Don Víctor Tuneu.

Párroco Reverendo.— Don Domingo Pineda.

Administrador de Correos y Telegráfos.— Don José Barona.

Autoridad militar.— Don José García, cabo del Somatén.

Biografia de Gerard Estaper Umbert, àlies Xala

Gerard Estaper Umbert, àlies Xala (Alella de Mar, actual el Masnou, 1812 – el Masnou, 27 de desembre 1866), fou un pilot de vaixell i posteriorment, industrial. Fundador de la fàbrica de Can Xala del Masnou.

El nom Gerard, al Masnou, tradicionalment es pronunciava i s’escrivia Grau. Els cognoms es poden escriure també amb les variants “Estapé Humbert”, malgrat que la forma normalitzada en català del primer cognom és Estaper.

GENEALOGIA

Fill de Pau Estaper Maristany, pescador d’Alella de Mar, i de Caterina Umbert Santpere (Tiana, 1786 – el Masnou 1853). Nét, per part de pare, de Grau Estaper Iglésies, pescador d’Alella de Mar, i de Dorotea Maristany Pagès, del Masnou; per part de mare, de Bru Umbert Montcerdà, pagès de Tiana, i d’Isabel Santpere Bataller, d'Alella. Aquest Bru Umbert era el propietari del mas ca n'Umbert de Tiana.

Casat en primeres núpcies amb Josepa Pagès (morta l’any 1841 amb 22 anys), va tenir alguns fills que van morir de petits.

Casat en segones núpcies amb Rosa Maristany Ferrer (el Masnou, 1824 – el Masnou, 1853), filla de Tomàs Maristany Bertran, àlies Pubill (el Masnou, 1784 – la Corunya 22 de gener de 1863), patró de vaixell del Masnou, i de Francesca Ferrer Preses (Barcelona, 1798- la Corunya, 1865). El seus pares va emigrar a Sada, la Corunya, vers 1828. Era una família benestant i va participar en política a Galícia. Va obrir una fàbrica de salaó a la Corunya, amb el seu germà Pere Antoni. Va crear la societat "Maristany y hermano" l'any 1841 amb el seu germà Pere Antoni, que van continuar els seus fills. Van tenir 13 fills, diversos dels quals van tenir gran rellevància a la política i el comerç a la Corunya.

La seva segona dona va morir amb 29 anys i van tenir diversos fills: Pau (nascut el 1844), Rosa (nascuda el 1849) i Francesca. L’hereu fou Pau Estaper i Maristany. 

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

Pregó d’inici de Festa Major de Sant Pere, 1974

Per l'Iltm. arquitecte Pere J. Bassegoda i Musté

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

HONORABLES AUTORITATS:

DAMES I DAMISEL·LES:

SENYORS I AMICS:

La "FESTA MAJOR” de tots els pobles coincideix amb una data tradicional, la del dant patró; i el Masnou -com jo també- té com a patró el gloriós Sant Pere, pescador, apòstol, pontífex i màrtir. I aitals conside­racions han motivat la meva acceptació de l’amable comanda de l'Ilustríssim Ajuntament d’aquesta "benè­fica” vila, encarregant-me de l’acostumat PREGÓ o CRIDA, com a capçalera de la festa patronal. No cal que us digui quin és el meu orgull per haver sigut honorat amb aital designació, així com la vostra natural decepció al no haver recaigut l’encàrrec en una per­sona de major prestigi i popularitat.

Per tal de correspondre de la millor faisó possible a aquesta immerescuda distinció, he optat, abans de dar acompliment a la meva tasca, tractar d’escollir un ar­gument per a desenvolupar en aquest acte. General­ment, si llegiu els diaris i revistes, trobareu que el pregoner de torn es limita a cantar les excel·lències de la ciutat, de la vila o del poble, enumerant les belle­ses de la corresponent situació, els relleus més impor­tants de la respectiva història, els mèrits dels seus fills predilectes, la indústria, el comerç, i les arts, acabant sempre amb un CANT A LA DONA.

Mes, no essent jo el primer qui us parla en un acte semblant, i per tal de no cansar-vos amb repeticions de tot el que us han dit els meus antecessors en el PREGÓ o CRIDA de la Festa, he cercat un nou argu­ment per tal de no repetir tot quant bellament us ha sigut presentat en anys anteriors; he decidit que, la meva intervenció, a manca d’altre mèrit, tingui al menys, el de fer-vos lleu aquesta estona, a base de dar-li noves condicions o aspectes, els quals han d’ésser la brevetat i l'amenitat. I és per això que el títol del present PREGÓ serà el de:

Variants vulgars i familiars de noms propis catalans

Agna (Acna), Agneta, Anneta, Nita (Anita) - ANNA

Agustinet - AGUSTÍ

Anton, Antonet - ANTONI

Antonieta, Antonina - ANTÒNIA

Arcís - NARCÍS

Asenció - ASCENCIÓ

Asidre (Esidre), Asidret (Esidret) - ISIDRE

Orèlia - AURÈLIA

Calista - CALIXTA

Carló, Carlets - CARLES

Carmeta - CARME

Cesca, Francisqueta, Franciscona - FRANCESCA

Cinta, Cinteta - JACINTA

Cinto, Cintet - JACINT

Calau (Colau), Micolau - NICOLAU

Comersinta, Comersinda, Comersilda, Gumersilda - GUMERSINDA

Comersildo - GUMERSIND

Cresència - CRESCÈNCIA

Delaida - ADELAIDA

Deri - DESIDERI

Doloras, Dolores (pronunciat [Duloras])  - DOLORS

Duvigis - EDUVIGIS

Dúlia - OBDÚLIA

Eirene, Airene, Irena - IRENE

Elietes - ELIES

Enriqueta (femení d'ENRIC)

Ermenquilda (no sabien pronunciar la jota) - HERMENGILDA

Euquènia (no sabien pronunciar la jota) - EUGÈNIA

Eulària, Aulària, Olària - EULÀLIA

Flecià (escrit normalment Flacià), Felicianet - FELICIÀ

Fleciana (escrit normalment Flaciana), - FELICIANA

Felisó, Felis (es pronunciava així) - FÈLIX, FELIU

Floris - FLORENCI

Forosa - SIMFOROSA

Gargori - GREGORI

Gaspart - GASPAR

Guietà, Gaetà- GAIETÀ

Gilet - GIL

Glaudi? - CLAUDI

Grabiel, Biel, Biló, Bieló, Bilonet - GABRIEL

Gràcia - ENGRÀCIA

Grau, Grauet, Guerau - GERARD

Grisant - CRISANT

Gustet, Gusto, Agust - AUGUST

Jaumet, Jaumetó, Jumet, Jumetó, Met - JAUME

Janet, Joanet - JOAN

Josepet, Josepó, Po, Ponet - JOSEP

Julita - JÚLIA

Laia, Laieta, Laió - EULÀLIA

Lena - ELENA

Lisea - ELISEA

Madalena - MAGDALENA

Madroneta, Madroncita - MADRONA

Màlia - AMÀLIA

Maginet - MAGÍ

Mèlia, Amelina - AMÈLIA

Manjó, Manjoneta, Mariangeleta - MARIA ÀNGELA

Marianet - MARIÀ

Marieta, Mariona  - MARIA

Mariquilda - MARIA RILQUILDA

Martra, Martreta - MARTA

Mencior (Menció), Mencion - MELCIOR

Merceta - MERCÈ

Mília - EMÍLIA

Mingo, Minguet - DOMINGO / DOMÈNEC

Miqueló - MIQUEL

Nel - MANEL

Munda, Mundeta - RAIMUNDA

Nor - ELIONOR (nom masculí al Masnou)

Pauet - PAU

Peret, Pericó, Peretó - PERE

Pere Màrtri, Pere Marti - PERE MÀRTIR

Pona - JOSEPA

Francisquet, Quet, Ceset - FRANCESC

Quima - JOAQUIMA

Quinès, Quinesa (no sabien pronunciar la jota castellana) - GENÍS / GENISA

Quimet - JOAQUIM

Rafelet - RAFEL

Ramonet - RAMON

Riteta - RITA

Rosó, Roseta - ROSA

Salamó - SALOMÓ

Selmo [selmu] - ANSELM

Tòfol - CRISTÒFOL

Tomaset - TOMÀS

Tomeu - BARTOMEU

Tresa, Treseta, Teresina - TERESA

Tuia, Tuies (Tuya o Tuyas), Tuietes, Geltrudis - GERTRUDIS

Vador, Vadoret - SALVADOR

Velina - AVELINA

Ventura, Ventureta - BONAVENTURA

FONT:

Padrons d'habitants del Masnou (segle XIX)

Llistes de naixements de quintes del Masnou.

Sobrenoms a llistes de contribució del Masnou.

Família i genealogia de Rosa Sensat Vilà

Rosa Sensat Vilà (el Masnou, 17 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) era filla de Jaume Sensat Maristany, àlies Xami (el Masnou, 2 de juliol de 1842 - juny de 1882) i de Josepa Vilà Riera (el Masnou, 24 de desembre de 1853 - Barcelona, ?). El seu pare va morir a 39 anys. Els seus pares es van casar el 4 de juliol de 1872.

Rosa Sensat era la filla primogènita. Va tenir una germana anomenada Josepa Sensat Vilà, que va néixer el 29 de novembre de 1882, quan el seu pare ja havia mort. També va ser mestra.

La família vivia al carrer de la Quintana, 32 (actual Pere Grau, 34), en una casa de lloguer, en la qual ja hi havia viscut la seva mare amb els seus pares. A partir de 1889 va viure al carrer del Rastell (Rastrillo), 11, on es trobava l’escola pública. És l’actual carrer de Jaume I, 15.

Jaume Sensat Maristany era fill de Joan Sensat Millet, àlies Xami (el Masnou, 1805 - el Masnou, 28 de setembre de 1866) (fill de Joan i de Margarida) i de Rosa Maristany Fornells (Teià, 22 de setembre de 1812- el Masnou, 1895).

Josepa Vilà Riera era filla de Genís Vilà Boquet (o Escobet) (el Masnou, 12 de setembre de 1821 - Montevideo, 20 de juliol de 1871), pilot de vaixell, fill de Miquel i Teresa, i de Josepa Riera Calvet (el Masnou, 25 de maig de 1821-?) filla de Pere Màrtir i Caterina.  

Joan Sensat Millet i Rosa Maristany Fornells tingueren quatre fills: Agustí Sensat Maristany (casat amb Rosa Coll Rosés, filla de Felicià Coll Pujadas i de Teresa Rosés), Celestina Sensat Maristany, Josepa Sensat Maristany i Jaume Sensat Maristany (casat amb Josepa Vilà Riera).

Rosa Maristany Fornells era filla de Guerau Maristany Mora i de Rosa Fornells. Aquests es casaren a Teià el 6 de febrer de 1795. Ella era de Mataró, filla de Llorenç Fornells i d'Anna. Ell, del Masnou, fill de Guerau Maristany Nadalmay i de Dorotea Mora (casats el 1755). Tingueren cinc fills: Jaume Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Antònia Alsina Bosch), Pere Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Teresa Maristany Santpere), Rosa Maristany Fornells (casada amb Joan Sensat Millet), Isidre Maristany Fornells (germà bessó amb Rosa) (casat amb Eulàlia Millet Estaper) i Josepa Maristany Fornells (casada amb un Alsina).

Es va casar amb David Ferrer Vallès i van tenir dos fills: Àngels i Jaume.

Està enterrada al cementiri del Masnou en un nínxol amb el seu marit.

Canvi de nom de la vila del Masnou

Butlletí Oficial de la província de Barcelona

26 septiembre 1977, n. 230

M A S N O U

ANUNCIO

Instruyéndose el reglamentario expediente incoado por este Ayuntamiento en el sentido de modificar el nombre de la población de Masnou por El Masnou y habiéndose cumplimentado lo que dispone en el art. 35.1 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Corporaciones locales, queda expuesto al público el citado expediente para que en el plazo de treinta días pueda ser examinado por los interesados pudiendo interponer por escrito, las reclamaciones que consideren oportunas.

Masnou, 12 de septiembre de 1977. — El Alcalde, Miguel Humet Argemí.

Memòria sobres el Masnou, de Francesc Agell

MEMORIA SOBRES EL MASNOU

El terme municipal de Masnou se considera dividit en tres partides, que són: Masnou, Camp i Ocata.

La primera comença, entrant a la població per la part de ponent, per un caseriu, no ben unit a lo que segueix de la mateixa, nomenat Alella de Mar, perquè la jurisdicció d'aquest poble arribava antigament fins an aquesta platja; el qual caseriu fou agregat més ençà an aquest terme municipal. A més comprèn aquesta partida tot lo que segueix fins al torrent que hi ha al costat de l'actual Casa de la Vila, conegut amb els diferents noms de torrent de Taià, perquè condueix an aquesta població; torrent del Corral, perquè hi ha en dit lloc un corral propri del municipi; i, finalment, torrent de Poca Farina, per nomenar-se així, des de molt antic, un escamot de cases que, formant un petit barri, toca en el susdit torrent, pel qual té també algunes de ses entrades.

Origen i genealogia dels Maristany

EL PRIMER MARISTANY

Tots els Maristany són descendents d’una mateixa persona anomenada Bertran Marestany que provenia del poble de Le Plan, al bisbat de Rius, a l’actual departament de l’Alta Garona, Occitània (França). En el document de matrimoni de sota diu "deu Pla", que seria com es diu en occità gascó "del Plan". Mirant al web dels arxius del departament de l'Alta Garona es veu que hi ha gent que es diu Marestang que en aquest poble.

Bertran Marestany, fill de Lluís Marestany i de Joana, va emigrar al Masnou, que aleshores era un veïnat de Teià, en les onades de migracions occitanes a Catalunya dels segles XVI-XVII. L'any 1653 es va casar amb Teresa Bertran-Ciserac Duran, amb la qual va tenir 10 fills.

El cognom Maristany provindria d’una adequació al català del cognom original occità “Marestanh”, que al seu torn prové del poble homònim, situat al departament de Gers, anomenat Marestanh en occità, i Marestaing oficialment en francès. El topònim fa referència a una maresma o estany que hi deuria haver a l’època medieval en el curs del riu Sava, que passa pel poble. El poble va ser fundat el 1272 pels senyors de Marestanh i els cavallers templers i actualment té 300 habitants.

L’any 1668, Bertran Marestany va construir una casa al Masnou que seria la casa pairal dels Maristany, avui desapareguda, situada al camí Ral (actual carrer de Barcelona, 6-7). Bertran Marestany es va dedicar a la pesca i també la majoria dels seus descendents. Va morir el 1695 i la seva dona el 1706.

A l’arxiu parroquial de Teià es conserva el casament celebrat a Teià entre Bertran Marestany i Teresa Bertran-Ciserac Duran l’any 1653:

“1653 Maristany ab Bertran Ciserach

A vint y sinch de febrer de 1653, mil sis cents sinquanta y tres, per mi, Antoni Comes, prevere y vicari de Sant Martí de Tayà, en dita iglésia son estats desposats y benehits Bertran Marestany, fill llegitim y natural de Lluís Marestany, deu Pla, bisbat de Rius, diffunt, y de Joana, muller sua, vivent, de una part, y a Thereza Bertran, donsella, filla de Bertran Siserach, de la parròchia de Tayà, y de Maria, muller sua, tots vivents, anteposades adminicions y licències necessàries per dit effecte.”

Breu resum històric del Masnou - article de 1934

Article de Pere-Jordi Bassegoda Musté publicat al diari "El Matí" el 29 de juny de 1934.

LA VILA DEL MASNOU

Breu resum històric 

Es el Masnou, un dels municipis més joves del Maresme. Fins l'any 1825, era designat en els documents públics, com «veïnat del Masnou, de la Parròquia de Sant Martí de Teyà». Inútil és, doncs, cercar en el «Libri Antiquitatum» de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, o en el «Cartulari» de Sant Cugat del Vallès, documents antics en els quals hom consigni el nom del Masnou. Però sí que no hi ha dubte que, sense el nom, hom cita el seu territori, des de la Riera d'Alella i El Portell, a la Riera de Teià, en documents que parlen de terres a la «Maretima», «Marítima» o «Maresme», en les viles de «Primiliano» (Premià), «Taliano» (Teià), «Tizana» (Tiana), «Monte Cato» (Montgat), on situa Pellicer el «Promontorium Lunarium», etc., corresponents al segle X, i següents. 

L'any 916, trobem en una escriptura, la cita del terme d'Alella, com a veí dels de Premià i de Teià. Això demostra que l'actual terme del Masnou, era conegut com Alella en el dit temps, puix que altrament, Alella no podia ésser veïna de Premià. Aquesta hipòtesi ve confirmada en una escriptura de 981, en la qual hom diu que «Alela» era a la Marina. 

Reportatge del Masnou al diari La Publicitat de 1927

Vista panoràmica del Masnou

El Masnou a través de la història

La vila del Masnou forma part d'aquell esplet de viles catalanes que gaudeixen de més anomenada a la nostra terra. El seu origen és modern. Una masia nova (Mas Nou) construïda l'any 1600 en un dels indrets on és avui la vila, suggerí el nom gentil que porta avui. En torn d'aquell Mas Nou començaren tot seguit a alçar-se nous edificis que formaren poc a poc una bonica població. Durant molts anys va pertànyer a la jurisdicció de Teià.

Els fills del Masnou treballaven, però, de ferm, a fi d'obtenir per a la seva població la independència administrativa, tant pels afers municipals com pels eclesiàstics, independència que els fou concedida l'any 1817. La vila del Masnou pertany a la província i al bisbat de Barcelona, i al partit judicial de Mataró. Es una de les viles mes gracioses que blanquegen vora la mar de la costa llevantina de Catalunya. El seu escampall de cases forma una mena d'amfiteatre que ofereix una bella perspectiva. Té actualment 1.128 edificis i uns 3.500 habitants. Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. Ultra l'estació central, compta amb un baixador que cau justament davant la Casa de la Vila, i en la part de la vila anomenada d'Ocata.

Família i genealogia de Pere Grau Maristany i Oliver

PERE GRAU MARISTANY OLIVER

Grau és una contracció de Gerard que normalment s'escriu Guerau.

Va néixer el 12 de gener de 1863 al Masnou, a can Fideu, casa avui desapareguda, al xamfrà dels carrers de Pere Grau i Capitans Comellas. Va ser polític i industrial de renom i gran benefactor de la vila. L’any 1911, obtingué del rei Alfons XIII el títol de comte de Lavern i l'any 1926 l'Ajuntament del Masnou decidí canviar el nom del carrer de la Quintana, on va néixer, pel de "carrer de Pere Grau" en honor seu.

Casat amb Antònia Maristany i Viladevall (?-Barcelona, 1 de març de 1932), filla de Josep Maristany Galceran, àlies "Tara", (1824-1893) i d'Isabel Viladevall Rovira. Aquests es van casar el 1857 i tingueren quatre fills: Antònia, Francesc, Isabel i Teresa. Josep Maristany Galceran era fill de Gerard Maristany Oliver, àlies "Tara", i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. Era germà de Joan Maristany Galceran, famós esclavista. Isabel Viladevall Rovira era filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall i de Teresa Antònia Rovira, de Teia.
La seva casa natal es va enderrocar l'any 1963.

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Guerau_Maristany_i_Oliver

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1926

DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal

La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.

Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.

Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.

Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.

Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.

LLUÍS MILLET

(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1922

Viles de Catalunya: MASNOU

No se sap fixament l'origen de Masnou, car manquen dades històriques per a fer una afirmació certa i precisa de la seva primitiva fundació. Es creu, no obstant, per dades recollides entre documents antics i pel que ens conta la tradició, que el que és avui poble del Masnou, era en començar el segle XVI, un grau de masies, aixecades en sentit paral·lel a la platja i distanciades segons els dominis de llurs propietats.

Dels principals que es té esment, i dels quals avui n'hi ha encara alguns en bon estat de conservació, figuren les masies Teixidor, Cases, Truch, Fontanills, Manyo i altres.

Aquestes masies pertanyien a la jurisdicció municipal d'Alella i de Teyà, segons l'indret on s'estenien llurs terrenys i dominis.

El mas Teixidor, la primera possessió de qual correspongué a donya Lucrècia Montcada, ja existia a les darreries del segle XIV.

Avui encara resten vestigis d'un molí que hi havia. Després, i amb les variacions sofertes en tan llarg període de temps, car una modesta casa de camp passà a ésser una superba morada senyorial, pertangué a la família Teixidor (el nom de la qual conserva encara), i a la del comte de Llar, que és la que en l'actualitat la posseeix.

On avui és centre de la població, s'hi aixecava, magestuós per la seva grandiositat i arredossat prop d'un torre de moros, segons expressió popular, el mas Fontanills, d'antic llinatge, on avui hi ha instal·lat el magnífic Casino. Se suposa que és d'un xic abans del segle XV, puix consta que en 1375 la família Fontanills va comprar a l'Estat la torre de moros abans dita.

Quelcom més a llevant hi havia el mas Roca, avui Casas, edifici que data de l'any 1600 i la primera fundació del qual és de mitjans del segle XV. Aquests casa fou renovada, donant-li més amplitud i deixant-la tan diferent de com estava abans, que semblà nova del tot.

Poemes de Gaeità de Planella i Fiveller

Sanctissimo Narcisso

Martyri, episcopo, et patrono urbis Gerund.

In die XXIX, octob. ei sacra

Ubi sum ego, illic et minister meus erit. Joann. Cap. 12

Quo sum, sic etiam meus esto minister ibidem,

Discipulis Christus dixerat ipse suis

Hoc imples, Narcisse, sacro Felice ministro,

Qui Levita tuus, Martyr et esse cupit.

Augusta nam Vindelica dum degis in urbe

Cum Felice tuo, lux ibi vestra micat.

Ecce Deus mittit vos Relligionis in hostes,

Queis Romana cohors Chisticolas cruciat.

Afrae namque lares habitants Narcissus, eamdem

Ex meretrice piam fecit, agente Deo;

Ejus et ancillas Dignam, Eunomiam, Eutropiamque,

Matremque Hilariam de Satanâ rapiens;

Has, Narcisse, lavans sacri Baptismatis unda,

Spiritui Sancto tunc sua membre dicas.

Quae fuit Hilariae pridem domus ethnica matris,

Narcissus Domino postea rite sacrat.

Zozime, Serve Dei, et petulantis avuncule neptis,

A sene Narcisso Praesule Praesul ades.

Per te, Sancte Pater, Triade Omnipotente vocata,

Gens amat ista Deum, Doemon et exul abit.

Protinus Antistes remea, Narcisse, Gerundam,

Ut tibi commissum Pastor ovile regas.

Urbem perveniens, annis tribus incolis istam,

Diffundendo tuam te duce, Christe, fidem.

Qui regit assiduis animas et corpora curis,

Christi nonne gregem dogmata sancta docet?

Ast qui fert patiens onus aestus atque diei,

Claudit apostolicum morte ministerium.

Corpus adorandum Domini dum sacrat in ara

Ipse fit Aeterno victima grata Patri.

Proh scelus! Audacis turmae Dux impius ille

Mactat et icit eum gutture, sura, humero.

Hi tormenta ferunt Narcissus et assecla Felix,

Invictique pares, Sacrificique pares.

Alterius Felicis in Aedibus ecce vetustis,

Narcissi corpus fulfet in Aede nova.

Jamque novo ponens te Lorenzana sepulchro,

Plus, Narcisse, nitent ossa vetusta tua.

Eia age, Pontificis venerare, Gerunda, cadaver,

Ultra mille annos cui cruor extat adhuc.

Inflictum vulnus prope talum Martyris hujus,

Vult Deus Omnipotens esse cruore rubens:

Sanguis hic aeternum super ulcus tale rubebit,

Donec de Coelo Luna cruenta cadat.