Biografia de Gerard Estaper Umbert, àlies Xala

Gerard Estaper Umbert, àlies Xala (Alella de Mar, actual el Masnou, 1812 – el Masnou, 27 de desembre 1866), fou un pilot de vaixell i posteriorment, industrial. Fundador de la fàbrica de Can Xala del Masnou.

El nom Gerard, al Masnou, tradicionalment es pronunciava i s’escrivia Grau. Els cognoms es poden escriure també amb les variants “Estapé Humbert”, malgrat que la forma normalitzada en català del primer cognom és Estaper.

GENEALOGIA

Fill de Pau Estaper Maristany, pescador d’Alella de Mar, i de Caterina Umbert (Tiana, 1786 – el Masnou 1853). Nét, per part de pare, de Grau Estaper Iglésies, pescador d’Alella de Mar, i de Dorotea Maristany Pagès, del Masnou; per part de mare, de Bru Umbert, pagès de Tiana, i d’Isabel.

Casat en primeres núpcies amb Josepa Pagès (morta l’any 1841 amb 22 anys), va tenir alguns fills que van morir de petits.

Casat en segones núpcies amb Rosa Maristany Ferrer (el Masnou, 1824 – el Masnou, 1853), filla de Tomàs Maristany Bertran, àlies Pubill (el Masnou, 1784 – la Corunya 22 de gener de 1863), patró de vaixell del Masnou, i de Francesca Ferrer Preses (Barcelona, 1798- la Corunya, 1865). El seus pares va emigrar a Sada, la Corunya, vers 1828. Era una família benestant i va participar en política a Galícia. Va obrir una fàbrica de salaó a la Corunya, amb el seu germà Pere Antoni. Va crear la societat "Maristany y hermano" l'any 1841 amb el seu germà Pere Antoni, que van continuar els seus fills. Van tenir 13 fills, diversos dels quals van tenir gran rellevància a la política i el comerç a la Corunya.

La seva segona dona va morir amb 29 anys i van tenir diversos fills: Pau (nascut el 1844), Rosa (nascuda el 1849) i Francesca. L’hereu fou Pau Estaper i Maristany. 

BIOGRAFIA

L’any 1848 va anar viure a Barcelona juntament amb la seva mare Caterina, ja vídua, la seva esposa Rosa i el seu fill Pau. Segons el registre de passis que es conserva a l’Arxiu tenia el següent aspecte: alçada alta, cabell castany, ulls marrons, nas normal, barba tancada, cara llarga i color de pell sa. Anava regularment entre el Masnou i Barcelona, on tenia el seu domicili.

D’ofici, marí i pilot de vaixell, fou també propietari i industrial. També participà en política. Es presentà a les eleccions municipals del Masnou des de 1849 i l’any 1854 fou segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Masnou.

Com a marí va pilotar la goleta Estrella, amb la qual comerciava amb Galícia, entre d’altres. A la Corunya, Galícia, hi vivien els seus sogres, amb qui tenia negocis.

La família va acumular tot un seguit de terrenys i cases als carrers de la Caterra (actual Rafael de Casanovas), Hortes i Fonts (actual Jacint Verdaguer), Sant Cristòfor i torrent Umbert. En concret, Gerard Estaper Umbert posseïa l’any 1865:

· 1 terra al torrent al torrent Umbert de 0.70 hectàrees plantada de vinya i garrofes.

· 1 casa al carrer Hortes i Fonts

· 2 cases al carrer de Sant Cristòfor

· 8 cases al carrer de la Caterra

Posteriorment el seu fill va ampliar encara més les propietats de la família, comprant o heretant de familiars encara més cases i terrenys. 

Va morir de causes naturals al Masnou a 54 anys.

FÀBRICA DE CAN XALA

Cap a l’any 1851 va fundar la fàbrica Estapé (coneguda popularment com a Can Xala), que feia veles per a vaixells al carrer Hortes i Fonts del Masnou (actual Jacint Verdaguer). La família tenia el sobrenom de "Xala" i per això la fàbrica era coneguda popularment per aquest nom.

La fàbrica va absorbir la fàbrica de Josep Sensat (Vapor Sensat), que ja existia des de 1841 i que es dedicava a la filatura, el tissatge i la fabricació de teles per a vaixells. Vapor Sensat fou una de les primeres fàbriques de Catalunya on s’instal·là una màquina de vapor.

El seu fill Pere Estaper Maristany amplià el ventall de productes amb veles comercials: teles encerades, tendes per a l'exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió. L'empresa rebé la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. Poc després, l'empresa es convertí en Estapé, Cros i Companyia, en associar-se amb Pere Cros i Casanova, de Vilassar de Mar.

L’any 1931 passà de dir-se Industria Lonera SA a Ballvé SA, i des de 1961 fins a 1989 s’anomenà Hilma SA. Va deixar de funcionar a finals dels anys vuitanta del segle XX. 

Estant de la fàbrica Estapé a la Fira de Mostres de Barcelona de 1922. Font: "El Financiero (Madrid). 12-5-1922, núm.1.102, pàgina 30

Anunci de la fàbrica. Procedent de la revista Mercurio: revista comercial hispano americana : publicación mensual de la Casa Comisionista: Año XXII Número 423 - 1922 noviembre 2.

Anunci de la fàbrica. Procedent de la revista Mercurio: revista comercial hispano americana : publicación mensual de la Casa Comisionista: Año XIX Número 346 - 1919 noviembre 6.

PAU ESTAPER MARISTANY

Pau Estaper Maristany (el Masnou, 7 de maig de 1844 – el Masnou, 22 de febrer de 1918) va heretar la fàbrica i la fortuna del seu pare.

Va expandir la fàbrica de veles i també va fer negoci amb les aigües termals de Caldes de Malavella, que va vendre embotellades amb el nom d’Aigua Xala.

Va ser alcalde del Masnou dos cops: l'any 1886 i de 1897 a 1899. L'any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l'assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents.

L'any 1945, l'Ajuntament del Masnou decidí posar el seu nom a un carrer de la vila (avinguda de Pau Estapé i Maristany). L'any 1949, en el marc del 50è aniversari de la fundació de la Casa Benèfica del Masnou, se li feu un homenatge que inclogué l'erecció d'un bust seu al pati de l'asil.

Es casà amb Estrella Millet Oliver i tingué diversos fills. Està enterrat al cementiri del Masnou, en un panteó construït per Josep Canudas i Horta i Enric Fatjó i Torras.