Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diaris. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de setembre del 2021

Memòria sobres el Masnou, de Francesc Agell

MEMORIA SOBRES EL MASNOU

El terme municipal de Masnou se considera dividit en tres partides, que són: Masnou, Camp i Ocata.

La primera comença, entrant a la població per la part de ponent, per un caseriu, no ben unit a lo que segueix de la mateixa, nomenat Alella de Mar, perquè la jurisdicció d'aquest poble arribava antigament fins an aquesta platja; el qual caseriu fou agregat més ençà an aquest terme municipal. A més comprèn aquesta partida tot lo que segueix fins al torrent que hi ha al costat de l'actual Casa de la Vila, conegut amb els diferents noms de torrent de Taià, perquè condueix an aquesta població; torrent del Corral, perquè hi ha en dit lloc un corral propri del municipi; i, finalment, torrent de Poca Farina, per nomenar-se així, des de molt antic, un escamot de cases que, formant un petit barri, toca en el susdit torrent, pel qual té també algunes de ses entrades.

diumenge, 14 de març del 2021

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1926

DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal

La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.

Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.

Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.

Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.

Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.

LLUÍS MILLET

(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).

dissabte, 13 de febrer del 2021

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1922

Viles de Catalunya: MASNOU

No se sap fixament l'origen de Masnou, car manquen dades històriques per a fer una afirmació certa i precisa de la seva primitiva fundació. Es creu, no obstant, per dades recollides entre documents antics i pel que ens conta la tradició, que el que és avui poble del Masnou, era en començar el segle XVI, un grau de masies, aixecades en sentit paral·lel a la platja i distanciades segons els dominis de llurs propietats.

Dels principals que es té esment, i dels quals avui n'hi ha encara alguns en bon estat de conservació, figuren les masies Teixidor, Cases, Truch, Fontanills, Manyo i altres.

Aquestes masies pertanyien a la jurisdicció municipal d'Alella i de Teyà, segons l'indret on s'estenien llurs terrenys i dominis.

El mas Teixidor, la primera possessió de qual correspongué a donya Lucrècia Montcada, ja existia a les darreries del segle XIV.

Avui encara resten vestigis d'un molí que hi havia. Després, i amb les variacions sofertes en tan llarg període de temps, car una modesta casa de camp passà a ésser una superba morada senyorial, pertangué a la família Teixidor (el nom de la qual conserva encara), i a la del comte de Llar, que és la que en l'actualitat la posseeix.

On avui és centre de la població, s'hi aixecava, magestuós per la seva grandiositat i arredossat prop d'un torre de moros, segons expressió popular, el mas Fontanills, d'antic llinatge, on avui hi ha instal·lat el magnífic Casino. Se suposa que és d'un xic abans del segle XV, puix consta que en 1375 la família Fontanills va comprar a l'Estat la torre de moros abans dita.

Quelcom més a llevant hi havia el mas Roca, avui Casas, edifici que data de l'any 1600 i la primera fundació del qual és de mitjans del segle XV. Aquests casa fou renovada, donant-li més amplitud i deixant-la tan diferent de com estava abans, que semblà nova del tot.

divendres, 25 de gener del 2019

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1930-1939)

1930

- "La Vanguardia", 05/09/1930, pàgina 2.
Fotografies de Sagarra.

Pescadors recollint llurs xarxes a la platja del Masnou. 

Recollida de xarxes a la platja del Masnou.

Un pescador del Masnou llançant el rall a la platja.

Un vell pescador a canya del Masnou.

dissabte, 24 de novembre del 2018

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1920-1929)

1920

- "Ibérica: el progreso de la ciencia y de sus aplicaciones", any VII, tom 1, vol. XIII, núm. 320, pàgina 185. (20/03/1920)


Blocs que protegeixen la via del tren del Masnou del temporal de mar.


- "Nuevo mundo" (Madrid). 20/8/1920, pàgina 1.

Paquita Estapé Maristany, reina dels Jocs Florals celebrats al Masnou, envoltada de la seva cort d'amor.

divendres, 12 d’octubre del 2018

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1910-1919)

1910 

- "La Actualidad". 18/1/1910, núm. 181, pàgina 27.
- "La Ilustració catalana". 23/1/1910, núm. 346, pàgina 14.
Fotografia de Puig f.

Retrat de Bonaventura Fontanills i Rosés, mort el 9 de gener de 1910, que va fer construir una capella al Cementiri del Masnou per als pobres i patró de la Casa Benèfica. Va ser mariner i va residir a Amèrica del Sud fins que va tornar al Masnou essent vell. Sufragà, a part de la capella, la tanca d'engrandiment del cementiri i la construcció d'un alberg a la Casa Benèfica, el mobiliari de l'Escola Ocata, el paviment de la plaça-mercat i la reparació de les parets enderrocades per l'aiguat del dia de Corpus.

dimecres, 5 de setembre del 2018

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1900-1909)

1901

- "Pèl & ploma: Núm. 082 (1 nov. 1901), pàgina 8.

La fe consolant el dolor, escultura de Josep Llimona per a la tomba de Pere Grau Maristany i Oliver.


1903

- "Ilustració catalana" núm. 9, 1903, pàgina 8.
Retrat de Bonaventura Bassegoda i Amigó