Torre de can Xec
ALTRES NOMS: Torre d'en Cama, Torre de can Payà, torre d'en Riera
Torre rodona situada a l'antic carrer del Correo, 18.
El nom de torre d'en Riera sembla que era perquè a prop hi havia una masia que es deia can Riera, documentada a l'any 1573 al llibre de batejos de Teià. És anomenada torre d'en Riera al diccionari de Madoz.
Al plànol de 1844 diu que és la presó, i que és una "torre de moros" propietat d'Eulàlia Botey.
L'any 1845 als expedients de secretaria diu que és d'Eulàlia Botey.
Al padró de 1871 diu que és de Gabriel Botey i que serveix com a magatzem. Es tractaria de Gabriel Botey Ramonet, àlies d'en Cama. Per això la torre apareix com a "Torre d'en Cama" en un expedient de secretaria. Aquest estava casat amb Rosa Pagès Coll.
L'any 1878 Rosa Pagès Coll reclama, com a hereva del seu marit, la clau d'una torre que l'exèrcit va fer servir durant la darrera guerra civil carlina. A l'acta del Ple d'aquell apareix la torre apareix com a "torre de can Payà". Els Maristany, àlies Payà, vivien davant la torre, on hi ha l'actual Casinet. També demana les claus Josep Botey Rosés perquè creu que és el propietari però l'Ajuntament comprova que l'hereva de Gabriel Botey Ramonet és la seva dona mirant el testament. La torre va tenir la ronda volant durant la guerra civil.
Al llibre gros de propietaris (amillarament) apareix com a propietat de Josep Botey Rosés i Rosa Pagès Coll. Després l'any 1882 passa a Francesc Millet Sanjuan, àlies Xec. Aquest es casa amb Teresa Villà Serra. L'any 1884 Francesc Millet Sanjuan va elevar i eixamplar la porta d'entrada de la torre.
A finals del segle XIX era de Teresa Villà Serra, que vivia al costat, a la casa del carrer del Correu, 16.
L'any 1943 és enderrocada per Madrona Alavedra Vilà, vídua de Josep Maria Dachs Folguera, per construir-hi pisos. Se l'anomena "torre de can Xec". L'arquitecte municipal, Pere-Jordi Bassegoda, accepta la demolició de la torre, ja que no té valor artístic i no és d'època romana, a condició que se'n facin fotografies i un plànol.
Torre de can Fàbregas
Torre semicircular situada al carrer de Barcelona, 35 (antic). Actual 47.
Era d'Antoni Fàbregas (àlies Seitons) l'any 1846 (segons plànol Garriga i Roca). Apareix dibuixada als plànols antics de Garriga i Roca.
Vers 1870 és de Pere Fàbregas Casals (àlies Seitons).
La torre (adossada a la casa de l’antic Barcelona, 35) després passa a:
- Francesc Oliver Alsina vers 1850
- Anna i Francesca Sensat Oliver el 1886
- Marianna Sampera Sampera el 1900
En una foto de 1931 del Centre Excursionista de Catalunya es veu la torre adossada a un estanc.
Al 1932 l'edifici és propietat de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i és on té la sucursal. L'any 1932 hi construeix una biblioteca al davant i al plànol s'hi veu, integrada, la planta de la torre, que és una cambra més de la sucursal. La biblioteca queda davant de la torre.
L'any 1941 es modifica completament tot l'edifici i s'hi construeix la planta actual. I la torre es destrueix.
Can Seitons era l'actual casa número 36 (actual 48). Després venuda a Josep Maristany Galceran. I després passa al seu gendre Pere Grau Maristany, que hi construeix la seva casa. Hi havia un carreró anomenat de Can Seitons que anava del carrer de Barcelona al carrer de la Ginesta. Es va tancar el 1882 i el terreny el va comprar Josep Maristany Galceran. El carreró es veu a diversos plànols antics. Era al costat de can Seitons.
Torre de can Fontanills
Torre quadrada situada a la masia de can Fontanills. Comprada pels Fontanills l'any 1375 segons el plànol de Miquel Garriga i Roca. Enderrocada l’any 1902, en entrar a formar part de
les edificacions del Casino del Masnou.
Torre de ca l'Antic
Al mas Antic.
Torre de Can Teixidor
A Can Teixidor.
Torre de ca n'Anglada
Segons consta en un plànol de 1840, de
l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, fou
enderrocada l’any 1802. Era al carrer d'Adra, a l'actual número 8 del carrer. Pertanyia a uns Anglada de cognom. Potser eren Mateu Anglada Torrents (casat amb Francesca Blanch) i el seu fill Genís Anglada Blanch, sabater, que van viure al Masnou a principis del segle XIX i tenien propietats.
Al diccionari de Madoz diu que era una de les torres més grans i que encara hi havia un extens subterrani abandonat que pertanyia a la torre.
A l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1666, 2) hi ha un document anomenat "Autos sobre establecimiento solicitado por Pere Anglada, de una torre para defensa de sus casas junto al mar en el Masnou".
Fonts:
Gent del Masnou, maig de 2024. https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_05_2024.pdf
Foto de la torre de can Fàbregas: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7454/rec/375
Foto de la torre de can Xec: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7015/rec/431
Històries de la Vila del Masnou II, Joan Muray. "Notes sobre el Masnou a l'Arxiu parroquial de Teià".
MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Tom XI. Madrid : [s.n.], 1846-1850.
https://historiamasnou.blogspot.com/2016/01/entrada-masnou-al-diccionario_29.htmlLlibre Diseños de la Villa del Masnou, de Bassegoda, s'esmenten les torres.
