dissabte, 28 de febrer del 2026

Nota del rector de Teià per la separació del terme del Masnou

Nota feta pel rector de Teià el dia 18 de juny de 1818 amb motiu de la separació del terme del Masnou

Avui dia divuit de juny de l’any mil vuit-cents i divuit se me ha notificat l'absoluta desmembració del veïnat del Masnou, al que lo Il·lustríssim Senyor Don Pau de Sichar, bisbe de Barcelona, erigí en parròquia independent de esta de Tayà, ab decret de 7 de juliol de l'any anterior, i Sa Majestat manà que s'executàs ab cèdula de 5 de maig de est mateix any.

No dolga esta separació a ningun de mos successors, perquè si bé és veritat que ab ella perd aquesta rectoria lo eventual del Masnou, s’exonera d’una càrrega i d’uns enredos i maldecaps que sols pot explicar-los lo qui los ha experimentats.

Estiguen-se en horabona separats los habitants de aquella població, i sols lo rector de Tayà puga conseguir que los pagesos i parcers de aquell poble li paguian fiel i degudament lo delme.

Tampoc li ha de ser sensible que en lloc de les dos-centes cinquanta lliures que fins aquí donava de pensió al vicari mutual que, d'orde de la Càmara, se posà al Masnou en lo any 1803, se li haja senyalat ara per dotació la quinta part dels fruits decimals d’esta rectoria, pues segons lo que tinc vist seran ben clars los anys en què la quinta parts dels fruits donia al vicari perpetuo del Masnou més de les 250 lliures líquides en bon diner com ara se li donava.

Per fi, só de dictamen que aquest curat de Tayà, encara que menos pingüe, serà en avant molt més apreciable, a no ser que ab lo temps sobrevinguessen altres novedats, com és, per exemple, la pretensió de la Cruzada per nova casa delmera, que aquest era lo motiu perquè jo m’oposava que la dotació se fes ab fruits, encara que lo Il·lustríssim me diu que està assegurat que no, perquè lo rector és l'únic perceptor del delme, i no lo vicari perpètuo del Masnou, al qui solament se li senyala la quinta part per pensió. O bé la demanda de nova redotació, però aqueixa, apar que mai podrà tenir lloc perquè lo perpètuo del Masnou entre la quinta part del delme i l'adventici, drets fundacionals (?), i de peu d'altar, o d'estola, superarà molt als sis-cents ducats, que és la còngrua senyalada a tot pàrroco en aquest bisbat.

A més de que aquest curat apar que ja no pot sofrir més pensió atesa la tenuïtat de sos rèdits.  I per altra part, si havia d'augmentar-se la dotació de la vicaria perpètua del Masnou, apar que seria més just i més degut que la sofrissen los pescadors i marinos, per contemplació dels quals és estat necessari fer esta separació, que no esta rectoria, que ab l'augment d’aquella població no ha tingut sinó la pèrdua del crescut terreno que ells ocupen ab cases i horts, i lo continuat desfalc dels molts fruits que cada any malbaraten aquells habitants, perquè com casi tot són roïns, que después de sasonats han d'estar molt temps en les vinyes, és molt considerable lo robo i la malbaratació que se fa d’ells, sens comptar les desgràcies que casi tots los anys succeeixen, i lo encono que açò ocasiona entre los habitants de estas dos poblacions. I esta és la ganància que han tret los propietaris d'aquest terme en haver establert a aquells prosèlitos les sues terres per cases i horts, però aquest és ara un mal irremediable, i los rectors de Tayà, sens tenir en això ninguna culpa, han de pagar la pena.

FONT

Llibre 8 de baptismes de la parròquia de Teià (1810-1842)

dissabte, 6 de desembre del 2025

Candidatures a les eleccions municipals de 1983

Convergència i Unió

1. José Azuara González (CDC). 2. Marià Arán González (CDC). 3. Jaume Grané Tabaras (CDC). 4. Pedro Rosell Puig (CDC). 5. Antoni Josep Ferrero Balaguer (CDC). 6. Rafael Miguel Lladó Bonnin (CDC). 7. Joaquín Pera Crusat (CDC). 8. Nuria Torán Fuentes (Independiente). 9. Fco. Javier Pagés Vital (CDC). 10. Ramón Casals Luque (CDC). 11. José Puig Colomer (CDC). 12. Luis Matalí Pons (Independiente). 13. Francisco Valls Camps (Independiente). 14. Francisco Javier Noguer Pañella (CDC). 15. José María Vidal Català (CDC). 16. Pedro Escudero Ruiz (CDC). 17. Mateo Pujadas Salomó (CDC). 18. Agustín Usón Salas (Independiente). 19. Maria Torruella Fontlladosa (CDC). 20. Luis Ramiro Domínguez (CDC). 

Esquerra Republicana de Catalunya

1. Jorge A. Mallafré i Dalmau. 2. Joan Fábregas i Colomé. 3. Joaquín Vilardebó i Vinardell. 4. Esteban Cantillo i Iglesias (Independiente). 5. Jaime Estefanell i Prats. 6. Francesc Sánchez i Pérez. 7. Francesc Ramentol i Casas. 8. Casimiro Cristià i Solé. 9. Emilio Ramón i Puig. 10. Francisco Sala i Estol. 11. Antonio Corchs i Tiñena. 12. María Concepción Cristiá i Gallego. 13. Carlos Noguer i Prats. 14. Carlos Carrascosa i Alvarez. 15. José Rosich i Sánchez. 16. Mercedes Virgili i Calzada. 17. Benito Sala i Estela.

Agrupación Independientes del Masnou

1. Albino Gallo Díaz. 2. Claudio Bravo Huarte. 3. Jaime Gallardo Morcillo. 4. Jaime Borràs Fluvià. 5. Vicente Linares Valero. 6. Serafín López Cano. 7. José Martín Liu. 8. Francisco Salgado Crespo. 9. José Antonio Figueras Campillo. 10. Francisco Romero Martínez. 11. José Luis Quintero González. 12. María Victoria Pascual Grau. 13. Pedro Espejo Gutiérrez. 14. Luis Canals Arenas. 15. Antonio Zapata Álvarez. 16. Toribio Córdoba Zorrilla. 17. Jaime Martín Lucas. 18. Encarnación Espejo Miranda. 19. José Luis Elhombre Martín.

Coalicion Electoral «AP-PDP-UL»

1. Juan Casas Crosas (AP). 2. Julio Crespo Martínez (Independiente). 3. Miguel Oliveras Miralles (AP). 4. José Díaz Longarela (AP). 5. Francisco Javier Aceta Cuenca (AP). 6. Enrique Vázquez Arenosa (AP). 7. José Martínez Sánchez (AP). 8. Montserrat Casas Crosas (AP). 9. María Antonia Maristany Anguera (Independiente). 10. Francisco Baucells Maristany (AP). 11. José Botey Mir (Independiente). 12. Mireia Mercè Casas Crosas (AP). 13. Roser Oliveras Miralles (AP). 14. María Rosa Bordas Simó (AP). 15. Ramón Costán Ferré (AP). 16. Eudaldo Oliveras Sánchez (Independiente). 17. Domingo Ochando Bueno (AP). Suplentes: Miguela Rufián Jiménez (AP). Santiago Benítez Blanco (AP). 

 Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

1. Enric Tarrida Viñas. 2. Jaime Marzal Canás. 3. Gregorio Luri Medrano (Independent). 4. Alfonso Gil Puertas. 5. Eladio Torres González. 6. Eduardo Alfaro Sanz. 7. Salvador Vendrell Figueras. 8. Carlos Salles Díaz. 9. José Francisco Mudarra Herrera. 10. Marta Cardona Blasi. 11. Joaquín Oyarbide Sanguino. 12. Eduardo Gisbert Amat. 13. María Isabel Serrat Macipe (Independent). 14. José Javier Díaz Biesa. 15. José López López. 16. Antonio López Marín. 17. Raquel Gisbert Borràs (Independent). 18. Daniel Follis Piñol. 19. María Angeles Rodríguez Rubíes. 20. Gabriel María de Santiago Muñoz (Independent). 

Nacionalistes d'Esquerra (NE)

1. Jaume Oliveras i Maristany. 2. Jorge Olleta i Tañà. 3. María Dolores Alibés i Riera. 4. Lluís Grau i Rutllán. 5. Jorge Pericot i Canaleta (Independent). 6. Santiago Pericot i Canaleta (Independent). 7. Marta Llop i Rovira. 8. Jorge Compte i Marí. 9. Juan Cassi i Salvat. 10. M. Joana Bel i Oleart. 11. Francisco J. Amorós i Munells. 12. Joaquim Fàbregas i Sagué. 13. Jorge Sierras i Aguilar. 14. María Oleart i Font. 15. Joan Trench i Alibés. 16. Ana María Llop i Rovira. 17. Juan Sabaté i Albiol. 18. Tomás Bel i Oleart. 19. Juana Grassa i Carreras. 20. Juan López i Fernández.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

1. Máximo Jesús Fábregas Añaños. 2. Jorge Serra Vigil. 3. Jaime Serra Riera. 4. María Antonia Segalés Vallbona. 5. José Rueda Zarca (Independent). 6. Luciano Candel Calderón. 7. Carlos Corbera Rubio. 8. Miguel Lugo Calderón (Independent). 9. Emilio Gimeno Serrano. 10. Luis Lana Coll. 11. Manuela Pechovierto Guardiola. 12. Juan José Alonso Bueno. 13. Ana María Jiménez Frauca. 14. Nuria Estragués Calvet. 15. José Núñez Expósito. 16. Encanación Campillo Bernal (Independent). 17. María Luisa Vives Pérez. 18. José Izquierdo Cabrera. 19. Francisco Montpart Romeo.  


FONT:

https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/Candidaturas_1983_Barcelona2.pdf


dissabte, 25 d’octubre del 2025

Llegendes, cançons i costums del Masnou

Informe sobre llegendes, cançons i costums del Masnou escrit per Pere-Jordi Bassegoda i Musté l'any 1966.

Habiéndose recibido por el Ilmo. Sr. Alcalde un escrito emanado de la Subsecretaría del Ministerio de Información y Turismo en el que se solicitan datos relativos a leyendas, milagros, historias de demonios o encantamientos, costumbres olvidadas o muy poco practicadas, relatos antiguos, letras o canciones populares interesantes, costumbres de nacimiento, boda o muerte, paisajes de especial curiosidad, enlazados a creencias antiguas de sabor típico o historias maravillosas relacionados con la Villa de Masnou; dicha primera Autoridad ha tenido la gentileza de remitirme dicho escrito, como a Cronista oficial para recopilar datos a los efectos de su remisión a la Dirección General de Promoción del Turismo. Y en su cumplimiento he creído conveniente exponerlos en forma que e la vez de cumplir el encargo, puedan ser publicados en el "Boletín Informativo Municipal de Masnou", con el fin de que, por sus lectores puedan ser ampliados o en su caso comunicarnos otros que conozcan, completando así esta breve información. 

dissabte, 13 de setembre del 2025

Torres de guaita del Masnou

Torre de can Xec

ALTRES NOMS: Torre d'en Cama, Torre de can Payà, torre d'en Riera

Torre rodona situada a l'antic carrer del Correo, 18.

El nom de torre d'en Riera sembla que era perquè a prop hi havia una masia que es deia can Riera, documentada a l'any 1573 al llibre de batejos de Teià. És anomenada torre d'en Riera al diccionari de Madoz.

Al plànol de 1844 diu que és la presó, i que és una "torre de moros" propietat d'Eulàlia Botey.

L'any 1845 als expedients de secretaria diu que és d'Eulàlia Botey.

Al padró de 1871 diu que és de Gabriel Botey i que serveix com a magatzem. Es tractaria de Gabriel Botey Ramonet, àlies d'en Cama. Per això la torre apareix com a "Torre d'en Cama" en un expedient de secretaria. Aquest estava casat amb Rosa Pagès Coll. 

L'any 1878 Rosa Pagès Coll reclama, com a hereva del seu marit, la clau d'una torre que l'exèrcit va fer servir durant la darrera guerra civil carlina. A l'acta del Ple d'aquell apareix la torre apareix com a "torre de can Payà". Els Maristany, àlies Payà, vivien davant la torre, on hi ha l'actual Casinet. També demana les claus Josep Botey Rosés perquè creu que és el propietari però l'Ajuntament comprova que l'hereva de Gabriel Botey Ramonet és la seva dona mirant el testament. La torre va tenir la ronda volant durant la guerra civil. 

Al llibre gros de propietaris (amillarament) apareix com a propietat de Josep Botey Rosés i Rosa Pagès Coll. Després l'any 1882 passa a Francesc Millet Sanjuan, àlies Xec. Aquest es casa amb Teresa Villà Serra. L'any 1884 Francesc Millet Sanjuan va elevar i eixamplar la porta d'entrada de la torre.

A finals del segle XIX era de Teresa Villà Serra, que vivia al costat, a la casa del carrer del Correu, 16.

L'any 1943 és enderrocada per Madrona Alavedra Vilà, vídua de Josep Maria Dachs Folguera, per construir-hi pisos. Se l'anomena "torre de can Xec". L'arquitecte municipal, Pere-Jordi Bassegoda, accepta la demolició de la torre, ja que no té valor artístic i no és d'època romana, a condició que se'n facin fotografies i un plànol.


Torre de can Fàbregas

Torre semicircular situada al carrer de Barcelona, 35 (antic). Actual 47.

Era d'Antoni Fàbregas (àlies Seitons) l'any 1846 (segons plànol Garriga i Roca). Apareix dibuixada als plànols antics de Garriga i Roca.

Vers 1870 és de Pere Fàbregas Casals (àlies Seitons).

La torre (adossada a la casa de l’antic Barcelona, 35) després passa a:

  • Francesc Oliver Alsina vers 1850
  • Anna i Francesca Sensat Oliver el 1886
  • Marianna Sampera Sampera el 1900

En una foto de 1931 del Centre Excursionista de Catalunya es veu la torre adossada a un estanc.

Al 1932 l'edifici és propietat de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i és on té la sucursal. L'any 1932 hi construeix una biblioteca al davant i al plànol s'hi veu, integrada, la planta de la torre, que és una cambra més de la sucursal. La biblioteca queda davant de la torre.

L'any 1941 es modifica completament tot l'edifici i s'hi construeix la planta actual. I la torre es destrueix. 

Can Seitons era l'actual casa número 36 (actual 48). Després venuda a Josep Maristany Galceran. I després passa al seu gendre Pere Grau Maristany, que hi construeix la seva casa. Hi havia un carreró anomenat de Can Seitons que anava del carrer de Barcelona al carrer de la Ginesta. Es va tancar el 1882 i el terreny el va comprar Josep Maristany Galceran. El carreró es veu a diversos plànols antics. Era al costat de can Seitons.


Torre de can Fontanills

Torre quadrada situada a la masia de can Fontanills. Comprada pels Fontanills l'any 1375 segons el plànol de Miquel Garriga i Roca. Enderrocada l’any 1902, en entrar a formar part de les edificacions del Casino del Masnou.


Torre de ca l'Antic

Al mas Antic.

Torre de Can Teixidor

A Can Teixidor.


Torre de ca n'Anglada

Segons consta en un plànol de 1840, de l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, fou enderrocada l’any 1802. Era al carrer d'Adra, a l'actual número 8 del carrer. Pertanyia a uns Anglada de cognom. Potser eren Mateu Anglada Torrents (casat amb Francesca Blanch) i el seu fill Genís Anglada Blanch, sabater, que van viure al Masnou a principis del segle XIX i tenien propietats.

Al diccionari de Madoz diu que era una de les torres més grans i que encara hi havia un extens subterrani abandonat que pertanyia a la torre.

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1666, 2) hi ha un document anomenat "Autos sobre establecimiento solicitado por Pere Anglada, de una torre para defensa de sus casas junto al mar en el Masnou".


Fonts:

Gent del Masnou, maig de 2024. https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_05_2024.pdf

Foto de la torre de can Fàbregas: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7454/rec/375

Foto de la torre de can Xec: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7015/rec/431

Històries de la Vila del Masnou II, Joan Muray. "Notes sobre el Masnou a l'Arxiu parroquial de Teià".

MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Tom XI. Madrid : [s.n.], 1846-1850. https://historiamasnou.blogspot.com/2016/01/entrada-masnou-al-diccionario_29.html

Llibre Diseños de la Villa del Masnou, de Bassegoda, s'esmenten les torres.

dissabte, 12 de juliol del 2025

Família i genealogia de Joan Mirambell Bertran

Joan Mirambell i Bertran (el Masnou, Maresme, 27 de febrer de 1796 - el Masnou, Maresme, 23 de març de 1864) fou un mariner i capità. Tenia el sobrenom de "Joan Xic".

Nascut al barri mariner d'Ocata i batejat l'endemà a la parròquia de Sant Martí de Teià, era fill de Salvador Mirambell, pescador d'Alella, i Rosa Bertran-Ciserac, de Teià. Aquests es casaren a Teià el 24/4/1785. Ell inicia el llinatge Mirambell al Masnou, perquè abans d'ell no hi ha Mirambells a Teià ni al Masnou. Venien d'Alella.  El primer Mirambell a Alella va ser Josep Mirambell, fill de Gaspar i Margarida, procedent de Centelles (Osona). Es va casar el 7 de juny de 1661 amb Beneta Serencoli (?). Tots són descendents d'aquest Josep Mirambell.

Tenia un germà anomenat Josep Mirambell Bertran, que es va casar el 20/10/1812 a Teià amb Teresa Martí Truc. Van tenir fills al Masnou que es deien Mirambell Martí de cognom. Tenien el sobrenom de "ca la Só", o de "Ca l'Asó".

També tenia una germana anomenada Feliciana Mirambell Bertran, casada el 17/5/1813 a Teià amb Jeroni Maristany Millet. Van tenir fills al Masnou que es deien Maristany Mirambell de cognom. Tenien el sobrenom "de la Galli", que venia dels Maristany.

També tenia una germana anomenada Rosa Mirambell Bertran, casada el 27/7/1809 a Teià amb Tomàs Martí Truc. Van tenir fills al Masnou que es deien Martí Mirambell de cognom. Tenien el sobrenom "Tión", que venia dels Martí.

Va viure al carrer del Carme, número 3 (actual Capità Mirambell, 3). L'any 1923 el Masnou va posar el seu nom al carrer on havia nascut i viscut, fins aleshores anomenat carrer del Carme, que passà a anomenar-se carrer del Capità Mirambell.

La família tenia una casa al carrer de la Quintana, 8 (actual Pere Grau). I hi va viure després de la mort de Joan Mirambell. La casa del carrer del Carme, 3, la van llogar. Aquesta casa era propietat de la vídua Maria Àngels Alsina Torres. Després passa a ser del fill Jaume Mirambell Alsina, que viu a Barcelona. La casa del carrer de la Quintana, 8, era propietat de la filla Antònia Mirambell Alsina.

Es va casar amb Maria Àngels Alsina Torres (el Masnou, 20/2/1800 - el Masnou, 4/1/1879). Va tenir diversos fills: 
  • Antònia Mirambell Alsina (el Masnou, 15/10/1822 - el Masnou, 25/10/1905) casada amb Pau Alsina Saiol. Tenen fills, alguns dels quals emigren a Mendoza, Argentina.
  • Joan Mirambell Alsina (el Masnou, 8/11/1826 - el Masnou, 25/8/1879). Mariner i regidor de l'Ajuntament (1846-1850 i 1854). Casat amb Elisea/Elisa Millet Ravella. Tenen fills.
  • Francesc Mirambell Alsina (el Masnou, 25/11/1829 - ?). Sembla que no va viure al Masnou.
  • Jaume Mirambell Alsina (el Masnou, 19/1/1835 - ?). Mariner, va viure a Barcelona. Casat amb Elisea Escofet Ravella. Tenen fills: Joan, Enric i Isidre Mirambell Escofet.
  • Joaquim Mirambell Alsina (el Masnou, 1837-1838). Mort de petit.
  • Feliciana Mirambell Alsina (el Masnou- ? -abans de 1874). Casada amb Antoni Isern Bertran. Tenen fills, com Antoni Isern Mirambell nascut el 1859.
Segons el llibret "El capitán Juan Mirambell y Bertrán y la marina de su tiempo: conferencia dada en el Ateneo Barcelonés en 18 de marzo de 1891" va morir l'any 1862 a 67 anys. Segons el buidatge de naixements de l'Arxiu Municipal del Masnou, va morir el 23/3/1864 a 70 anys.

El Llibre de Matrícula que es conserva a l'Arxiu Municipal del Masnou (lloc on s'inscrivien els mariners aptes per fer el servei militar de l'Armada) ens fa un retrat del capità quan tenia 25 anys: era d'estatura regular, pell blanca torrada, ulls blavencs, celles i cabells castanys, front regular, nas ample, llavi i boca grossos i barba espessa. Es va allistar a la matrícula l'any 1821. Va fer de corsari durant la Guerra del Francès durant tres anys.