PRIMERES REFERÈNCIES
La primera referència documental que he trobat és al "Llibre registre d'hipoteques de Mataró i el seu partit judicial" de l'any 1769, conservat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. A la pàgina 214, a l'apartat de Teià, hi ha una divisió de béns entre Maria, vídua de Pau Coll, llanterner del port de Barcelona, Pere Coll, Maria Coll i Teresa Coll, muller de Jaume Comas. El primer bé que es reparteixen és una casa situada al lloc anomenat Torrent d'Asa (torrent d'Ase) o La Eucata.
![]() |
| Llibre registre d'hipoteques de Mataró i el seu partit judicial" de l'any 1769 |
En els documents de l’Arxiu Municipal del Masnou el topònim Ocata no apareix als documents fins a l’any 1838. Sempre apareix escrit amb article: l'Ocata o l'Eucata (La Eucata). Posteriorment, vers 1870, perd l’article, almenys en els documents escrits. De la mateixa manera que va perdre l’article en els documents escrits el topònim el Masnou.
FONTS PUBLICADES
Pere-Jordi Bassegoda i Musté (arquitecte municipal).
Al pregó de Festa Major de 1974 escriu que el nom del barri ha de ser l'Ocata (amb article). Diu: Observem com els masnovins si els hi pregunteu on van, mai diuen a OCATA, sinó a L’OCATA.Francesc Agell
Hi ha qui suposa que el nom d'Ocata fou importat pels primers navegants que regressaren de Cuba, on diuen que era conegut aqueix nom; pretenent, a més, que el carrer de l'Ocata, de Barcelona, treu l'origen de les primeres cases que en aquell lloc construiren alguns naturals de la partida de que ens ocupem.
Joan Coromines
El lingüista Joan Coromines, a l’Onomasticon Cataloniae, que és l’obra de referència sobre topònims catalans, indica que la forma correcta del topònim és l'Ocata (amb l'article) i explica que aquest topònim existeix a altres llocs. El relaciona amb altres topònims similars com l'antiga plaça de l'Aucata, on hi ha l'actual estació de França de Barcelona; el Serrat de l'Ocata, a l'Ametlla del Vallès; el mas l'Ocata, d'Olvan; i també el cognom Locata, documentat a Girona. De tot plegat, en dedueix l'origen al municipi occità de Leucata, que hauria donat origen al cognom i als diversos topònims catalans. No en dóna, però, cap explicació.
REFUTACIONS
Segons la tradició més estesa, el barri d’Ocata es diu així perquè el fan fundar immigrants del municipi occità de Leucata. Segons aquesta hipòtesi, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), vaixells amb mariners de Leucata estigueren durant algun temps ancorats davant la platja de Teià (actual el Masnou), en espera de rebre ordres; i, amb el Tractat dels Pirineus, quan Leucata quedà integrada a França, els mariners decidiren quedar-se i fundar el barri d'Ocata.
Aquesta hipòtesi no ha estat mai provada i ha estat posteriorment qüestionada per historiadors com Rosa Toran (en el seu estudi Història Contemporània del Masnou) o Alexandra Capdevila (en el seus diversos estudis sobre immigrants francesos a Catalunya).
La Dra. Alexandra Capdevila creu que el barri d’Ocata és diu així perquè vol dir “pedra blanca”, atès que λευκός (leukós) en grec significa blanc, i que a la zona abunda el granit. Aquesta etimologia és la mateixa que la del municipi occità de Leucata.
Als llibres parroquials de Teià (municipi al qual pertanyia el Masnou), que comencen l'any 1573, no hi cap persona que fos de Leucata ni dels voltants. Sí que apareixen altres llinatges que van conformar el Masnou i que venen del sud de França com els Maristany (de Le Plan, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França), Millet (de Bèthvéder de Comenge, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França), Rosés (del regne de França sense indicar-ne el municipi, però probablement de Rosers, actual departament del Gers, Occitània, França), Duran (del bisbat de Comenges, Occitània, França), Pagès (de Castilhon de Sent Martòri, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França). O d’altres països com: Sust (de Finale Ligure, Itàlia). Tots aquests indrets es troben a més de 200km de Leucata.
CONCLUSIONS
No hi ha cap prova ni es pot afirmar que el barri d’Ocata fou fundat per emigrants del municipi occità de Leucata.
Els registres parroquials de Teià i les altres fonts documentals disponibles consultades indiquen que no va venir cap persona de Leucata a viure al Masnou entre 1573-1816 i, per tant, contradiuen completament la tradició sobre la fundació del barri.
El topònim Ocata o l’Ocata està present a altres indrets de Catalunya, no només al Masnou. I també existia com a cognom.
El topònim Ocata podria fer referència a Leucata, però no pas perquè hi vingués a viure gent d’allà, sinó per causes desconegudes.
La forma correcta i tradicional del topònim és "L'Ocata" (antigament L'Eucata).
