dimecres, 11 de novembre del 2026

Origen del topònim Ocata

PRIMERES REFERÈNCIES

La primera referència documental que he trobat és al "Llibre registre d'hipoteques de Mataró i el seu partit judicial" de l'any 1769, conservat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. A la pàgina 214, a l'apartat de Teià, hi ha una divisió de béns entre Maria, vídua de Pau Coll, llanterner del port de Barcelona, Pere Coll, Maria Coll i Teresa Coll, muller de Jaume Comas. El primer bé que es reparteixen és una casa situada al lloc anomenat Torrent d'Asa (torrent d'Ase) o La Eucata.

Llibre registre d'hipoteques de Mataró i el seu partit judicial" de l'any 1769

En els documents de l’Arxiu Municipal del Masnou el topònim Ocata no apareix als documents fins a l’any 1838. Sempre apareix escrit amb article: l'Ocata o l'Eucata (La Eucata). Posteriorment, vers 1870, perd l’article, almenys en els documents escrits. De la mateixa manera que va perdre l’article en els documents escrits el topònim el Masnou.


FONTS PUBLICADES

Pere-Jordi Bassegoda i Musté (arquitecte municipal).

Al pregó de Festa Major de 1974 escriu que el nom del barri ha de ser l'Ocata (amb article). Diu: Observem com els masnovins si els hi pregunteu on van, mai diuen a OCATA, sinó a L’OCATA.

Diu que l'origen del nom provè de la deesa Hècate: nom de la dea grega a la qual la part septentrional de la Costa de Llevant estava dedi­cada, des de Marsella, descendint fins a Montgat. Diu que Montgat era anomenat Mons Hècate. I que el nom de Leucata (a Occitània) ve també d'aquesta deessa. I al Masnou ve perquè: a les acaballes del segle XV a l’envair els exèrcits francesos el Rosselló català (1503) actuessin les tropes catalanes en la defensa de PERPINYÀ, aconseguint ressonants victòries com les dels alliberaments de les places que havien caigut en poder dels francesos, com les de SAL­SES i de LEUCATA; i com degut a la barrera dels Pi­rineus, l’avituallament de les tropes era feta per mar, apar que un dels indrets adoptats a tal fi, fou la platja de Teià, establint-se en ella algunes famílies de rossellonesos, constituint un barri de pescadors, batejant-lo amb el nom de la localitat de la seva procedència. Des de llavors començaren a sonar en el Masnou els cognoms de MARISTANY, MILLET, PAGÈS i d'altres corrents en el Rosselló, els quals amb el temps deixaren la pesca per a dedicar-se a la navegació de cabotatge i en el segle passat, a la d’altura, solcant totes les mars del món.

L'autor es refereix a la Campaña del Rosselló (o també enquadrada dins de les anomenades guerres d'Itàlia), concretament al conflicte bèl·lic lliurat entre 1503 i 1504 que va enfrontar la Monarquia Hispànica (els Reis Catòlics) contra el regne de França de Lluís XII. Però ho barreja erròniament amb l'arribada dels Maristany, Millet i Pagès, que va ser a mitjans del segle XVII (vers 1650).


Francesc Agell
En un article anomenat "Memòria sobres el Masnou" de l'any 1887, publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237, diu:

Hi ha qui suposa que el nom d'Ocata fou importat pels primers navegants que regressaren de Cuba, on diuen que era conegut aqueix nom; pretenent, a més, que el carrer de l'Ocata, de Barcelona, treu l'origen de les primeres cases que en aquell lloc construiren alguns naturals de la partida de que ens ocupem.


Joan Coromines
El lingüista Joan Coromines, a l’Onomasticon Cataloniae, que és l’obra de referència sobre topònims catalans, indica que la forma correcta del topònim és l'Ocata (amb l'article) i explica que aquest topònim existeix a altres llocs. El relaciona amb altres topònims similars com l'antiga plaça de l'Aucata, on hi ha l'actual estació de França de Barcelona; el Serrat de l'Ocata, a l'Ametlla del Vallès; el mas l'Ocata, d'Olvan; i també el cognom Locata, documentat a Girona. De tot plegat, en dedueix l'origen al municipi occità de Leucata, que hauria donat origen al cognom i als diversos topònims catalans. No en dóna, però, cap explicació.


REFUTACIONS

Segons la tradició més estesa, el barri d’Ocata es diu així perquè el fan fundar immigrants del municipi occità de Leucata. Segons aquesta hipòtesi, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), vaixells amb mariners de Leucata estigueren durant algun temps ancorats davant la platja de Teià (actual el Masnou), en espera de rebre ordres; i, amb el Tractat dels Pirineus, quan Leucata quedà integrada a França, els mariners decidiren quedar-se i fundar el barri d'Ocata.

Aquesta hipòtesi no ha estat mai provada i ha estat posteriorment qüestionada per historiadors com Rosa Toran (en el seu estudi Història Contemporània del Masnou) o Alexandra Capdevila (en el seus diversos estudis sobre immigrants francesos a Catalunya).

La Dra. Alexandra Capdevila creu que el barri d’Ocata és diu així perquè vol dir “pedra blanca”, atès que λευκός (leukós) en grec significa blanc, i que a la zona abunda el granit. Aquesta etimologia és la mateixa que la del municipi occità de Leucata.

Als llibres parroquials de Teià (municipi al qual pertanyia el Masnou), que comencen l'any 1573, no hi cap persona que fos de Leucata ni dels voltants. Sí que apareixen altres llinatges que van conformar el Masnou i que venen del sud de França com els Maristany (de Le Plan, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França), Millet (de Bèthvéder de Comenge, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França), Rosés (del regne de França sense indicar-ne el municipi, però probablement de Rosers, actual departament del Gers, Occitània, França), Duran (del bisbat de Comenges, Occitània, França), Pagès (de Castilhon de Sent Martòri, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França). O d’altres països com: Sust (de Finale Ligure, Itàlia). Tots aquests indrets es troben a més de 200km de Leucata.


CONCLUSIONS

No hi ha cap prova ni es pot afirmar que el barri d’Ocata fou fundat per emigrants del municipi occità de Leucata.

Els registres parroquials de Teià i les altres fonts documentals disponibles consultades indiquen que no va venir cap persona de Leucata a viure al Masnou entre 1573-1816 i, per tant, contradiuen completament la tradició sobre la fundació del barri.

El topònim Ocata o l’Ocata està present a altres indrets de Catalunya, no només al Masnou. I també existia com a cognom. 

El topònim Ocata podria fer referència a Leucata, però no pas perquè hi vingués a viure gent d’allà, sinó per causes desconegudes.

La forma correcta i tradicional del topònim és "L'Ocata" (antigament L'Eucata).


dimarts, 3 de novembre del 2026

Bars, restaurants i discoteques del Masnou

BARS

Bar la Penya

Era d'Antoni Corchs Pacull. Va ser el primer bar que va tenir una televisió al Masnou.

Bar la Cala
A la plaça de la Llibertat cantonada amb carretera.

Regentat per Jaume Vila Castells, que era llogater de Joan Pagès Oliver i Maria Xutclà Busquets, que també tenien la botiga de Can Xutclà. Als anys quaranta comença però al 1977 es tira a terra i es fa edifici actual. El 1978 canvia de nom i es diu Granja Bar El Masnou, regentat per Joan Pagès Xutclà i Montserrat Ferrer Vilaginés. Després va ser un altre bar, de Fèlix Vaquerizo (llogueter dels Pagès). Ara hi ha una òptica. Antigament havia estat la Posada del Centro.

Jaume Vila Castells, quan va deixar el bar la Cala (any 1978 o 80), va obrir un restaurant que es deia "El Celler" al carrer de Josep Llimona.

Bar restaurant Caravel

Al carrer de Prat de la Riba (antic Generalísimo, 9).

Abans Bar Rosés, dels germans amb el sobrenom Portolles. Maria Luisa Rosés Rocasalva es casa amb Josep Maria Pintó Creus, i després és del seu fill Jordi Pintó Rosés.

Més info: https://archive.org/details/histories-del-meu-masnou/page/69/mode/2up

Bar Neptuno

Bar al costat de l'Ajuntament.

dissabte, 28 de febrer del 2026

Nota del rector de Teià per la separació del terme del Masnou

Nota feta pel rector de Teià el dia 18 de juny de 1818 amb motiu de la separació del terme del Masnou

Avui dia divuit de juny de l’any mil vuit-cents i divuit se me ha notificat l'absoluta desmembració del veïnat del Masnou, al que lo Il·lustríssim Senyor Don Pau de Sichar, bisbe de Barcelona, erigí en parròquia independent de esta de Tayà, ab decret de 7 de juliol de l'any anterior, i Sa Majestat manà que s'executàs ab cèdula de 5 de maig de est mateix any.

No dolga esta separació a ningun de mos successors, perquè si bé és veritat que ab ella perd aquesta rectoria lo eventual del Masnou, s’exonera d’una càrrega i d’uns enredos i maldecaps que sols pot explicar-los lo qui los ha experimentats.

Estiguen-se en horabona separats los habitants de aquella població, i sols lo rector de Tayà puga conseguir que los pagesos i parcers de aquell poble li paguian fiel i degudament lo delme.

Tampoc li ha de ser sensible que en lloc de les dos-centes cinquanta lliures que fins aquí donava de pensió al vicari mutual que, d'orde de la Càmara, se posà al Masnou en lo any 1803, se li haja senyalat ara per dotació la quinta part dels fruits decimals d’esta rectoria, pues segons lo que tinc vist seran ben clars los anys en què la quinta parts dels fruits donia al vicari perpetuo del Masnou més de les 250 lliures líquides en bon diner com ara se li donava.

Per fi, só de dictamen que aquest curat de Tayà, encara que menos pingüe, serà en avant molt més apreciable, a no ser que ab lo temps sobrevinguessen altres novedats, com és, per exemple, la pretensió de la Cruzada per nova casa delmera, que aquest era lo motiu perquè jo m’oposava que la dotació se fes ab fruits, encara que lo Il·lustríssim me diu que està assegurat que no, perquè lo rector és l'únic perceptor del delme, i no lo vicari perpètuo del Masnou, al qui solament se li senyala la quinta part per pensió. O bé la demanda de nova redotació, però aqueixa, apar que mai podrà tenir lloc perquè lo perpètuo del Masnou entre la quinta part del delme i l'adventici, drets fundacionals (?), i de peu d'altar, o d'estola, superarà molt als sis-cents ducats, que és la còngrua senyalada a tot pàrroco en aquest bisbat.

A més de que aquest curat apar que ja no pot sofrir més pensió atesa la tenuïtat de sos rèdits.  I per altra part, si havia d'augmentar-se la dotació de la vicaria perpètua del Masnou, apar que seria més just i més degut que la sofrissen los pescadors i marinos, per contemplació dels quals és estat necessari fer esta separació, que no esta rectoria, que ab l'augment d’aquella població no ha tingut sinó la pèrdua del crescut terreno que ells ocupen ab cases i horts, i lo continuat desfalc dels molts fruits que cada any malbaraten aquells habitants, perquè com casi tot són roïns, que después de sasonats han d'estar molt temps en les vinyes, és molt considerable lo robo i la malbaratació que se fa d’ells, sens comptar les desgràcies que casi tots los anys succeeixen, i lo encono que açò ocasiona entre los habitants de estas dos poblacions. I esta és la ganància que han tret los propietaris d'aquest terme en haver establert a aquells prosèlitos les sues terres per cases i horts, però aquest és ara un mal irremediable, i los rectors de Tayà, sens tenir en això ninguna culpa, han de pagar la pena.

FONT

Llibre 8 de baptismes de la parròquia de Teià (1810-1842)

dissabte, 6 de desembre del 2025

Candidatures a les eleccions municipals de 1983

Convergència i Unió

1. José Azuara González (CDC). 2. Marià Arán González (CDC). 3. Jaume Grané Tabaras (CDC). 4. Pedro Rosell Puig (CDC). 5. Antoni Josep Ferrero Balaguer (CDC). 6. Rafael Miguel Lladó Bonnin (CDC). 7. Joaquín Pera Crusat (CDC). 8. Nuria Torán Fuentes (Independiente). 9. Fco. Javier Pagés Vital (CDC). 10. Ramón Casals Luque (CDC). 11. José Puig Colomer (CDC). 12. Luis Matalí Pons (Independiente). 13. Francisco Valls Camps (Independiente). 14. Francisco Javier Noguer Pañella (CDC). 15. José María Vidal Català (CDC). 16. Pedro Escudero Ruiz (CDC). 17. Mateo Pujadas Salomó (CDC). 18. Agustín Usón Salas (Independiente). 19. Maria Torruella Fontlladosa (CDC). 20. Luis Ramiro Domínguez (CDC). 

Esquerra Republicana de Catalunya

1. Jorge A. Mallafré i Dalmau. 2. Joan Fábregas i Colomé. 3. Joaquín Vilardebó i Vinardell. 4. Esteban Cantillo i Iglesias (Independiente). 5. Jaime Estefanell i Prats. 6. Francesc Sánchez i Pérez. 7. Francesc Ramentol i Casas. 8. Casimiro Cristià i Solé. 9. Emilio Ramón i Puig. 10. Francisco Sala i Estol. 11. Antonio Corchs i Tiñena. 12. María Concepción Cristiá i Gallego. 13. Carlos Noguer i Prats. 14. Carlos Carrascosa i Alvarez. 15. José Rosich i Sánchez. 16. Mercedes Virgili i Calzada. 17. Benito Sala i Estela.

Agrupación Independientes del Masnou

1. Albino Gallo Díaz. 2. Claudio Bravo Huarte. 3. Jaime Gallardo Morcillo. 4. Jaime Borràs Fluvià. 5. Vicente Linares Valero. 6. Serafín López Cano. 7. José Martín Liu. 8. Francisco Salgado Crespo. 9. José Antonio Figueras Campillo. 10. Francisco Romero Martínez. 11. José Luis Quintero González. 12. María Victoria Pascual Grau. 13. Pedro Espejo Gutiérrez. 14. Luis Canals Arenas. 15. Antonio Zapata Álvarez. 16. Toribio Córdoba Zorrilla. 17. Jaime Martín Lucas. 18. Encarnación Espejo Miranda. 19. José Luis Elhombre Martín.

Coalicion Electoral «AP-PDP-UL»

1. Juan Casas Crosas (AP). 2. Julio Crespo Martínez (Independiente). 3. Miguel Oliveras Miralles (AP). 4. José Díaz Longarela (AP). 5. Francisco Javier Aceta Cuenca (AP). 6. Enrique Vázquez Arenosa (AP). 7. José Martínez Sánchez (AP). 8. Montserrat Casas Crosas (AP). 9. María Antonia Maristany Anguera (Independiente). 10. Francisco Baucells Maristany (AP). 11. José Botey Mir (Independiente). 12. Mireia Mercè Casas Crosas (AP). 13. Roser Oliveras Miralles (AP). 14. María Rosa Bordas Simó (AP). 15. Ramón Costán Ferré (AP). 16. Eudaldo Oliveras Sánchez (Independiente). 17. Domingo Ochando Bueno (AP). Suplentes: Miguela Rufián Jiménez (AP). Santiago Benítez Blanco (AP). 

 Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

1. Enric Tarrida Viñas. 2. Jaime Marzal Canás. 3. Gregorio Luri Medrano (Independent). 4. Alfonso Gil Puertas. 5. Eladio Torres González. 6. Eduardo Alfaro Sanz. 7. Salvador Vendrell Figueras. 8. Carlos Salles Díaz. 9. José Francisco Mudarra Herrera. 10. Marta Cardona Blasi. 11. Joaquín Oyarbide Sanguino. 12. Eduardo Gisbert Amat. 13. María Isabel Serrat Macipe (Independent). 14. José Javier Díaz Biesa. 15. José López López. 16. Antonio López Marín. 17. Raquel Gisbert Borràs (Independent). 18. Daniel Follis Piñol. 19. María Angeles Rodríguez Rubíes. 20. Gabriel María de Santiago Muñoz (Independent). 

Nacionalistes d'Esquerra (NE)

1. Jaume Oliveras i Maristany. 2. Jorge Olleta i Tañà. 3. María Dolores Alibés i Riera. 4. Lluís Grau i Rutllán. 5. Jorge Pericot i Canaleta (Independent). 6. Santiago Pericot i Canaleta (Independent). 7. Marta Llop i Rovira. 8. Jorge Compte i Marí. 9. Juan Cassi i Salvat. 10. M. Joana Bel i Oleart. 11. Francisco J. Amorós i Munells. 12. Joaquim Fàbregas i Sagué. 13. Jorge Sierras i Aguilar. 14. María Oleart i Font. 15. Joan Trench i Alibés. 16. Ana María Llop i Rovira. 17. Juan Sabaté i Albiol. 18. Tomás Bel i Oleart. 19. Juana Grassa i Carreras. 20. Juan López i Fernández.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

1. Máximo Jesús Fábregas Añaños. 2. Jorge Serra Vigil. 3. Jaime Serra Riera. 4. María Antonia Segalés Vallbona. 5. José Rueda Zarca (Independent). 6. Luciano Candel Calderón. 7. Carlos Corbera Rubio. 8. Miguel Lugo Calderón (Independent). 9. Emilio Gimeno Serrano. 10. Luis Lana Coll. 11. Manuela Pechovierto Guardiola. 12. Juan José Alonso Bueno. 13. Ana María Jiménez Frauca. 14. Nuria Estragués Calvet. 15. José Núñez Expósito. 16. Encanación Campillo Bernal (Independent). 17. María Luisa Vives Pérez. 18. José Izquierdo Cabrera. 19. Francisco Montpart Romeo.  


FONT:

https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/Candidaturas_1983_Barcelona2.pdf


dissabte, 25 d’octubre del 2025

Llegendes, cançons i costums del Masnou

Informe sobre llegendes, cançons i costums del Masnou escrit per Pere-Jordi Bassegoda i Musté l'any 1966.

Habiéndose recibido por el Ilmo. Sr. Alcalde un escrito emanado de la Subsecretaría del Ministerio de Información y Turismo en el que se solicitan datos relativos a leyendas, milagros, historias de demonios o encantamientos, costumbres olvidadas o muy poco practicadas, relatos antiguos, letras o canciones populares interesantes, costumbres de nacimiento, boda o muerte, paisajes de especial curiosidad, enlazados a creencias antiguas de sabor típico o historias maravillosas relacionados con la Villa de Masnou; dicha primera Autoridad ha tenido la gentileza de remitirme dicho escrito, como a Cronista oficial para recopilar datos a los efectos de su remisión a la Dirección General de Promoción del Turismo. Y en su cumplimiento he creído conveniente exponerlos en forma que e la vez de cumplir el encargo, puedan ser publicados en el "Boletín Informativo Municipal de Masnou", con el fin de que, por sus lectores puedan ser ampliados o en su caso comunicarnos otros que conozcan, completando así esta breve información.