Cases antigues del Masnou

CASES

CA L'ABEL
VARIANTS: Ca la Bel.

És el nom antic de l'actual carrer del Doctor Botey, també dit Can Noni. Tenia el sobrenom Abel la família Ferrer Bertran que vivia a l'antic carrer de Sant Jeroni, 33 (actual Bergantí Caupolican, 35). A principis de segle XX era de Jaume Ferrer Bertran. L'any 1921 ho va vendre a Otto Sinnigsohn.

CAN BAILON

Era de la família Arimon que tenia aquest sobrenom. Sembla que el primer fou Francesc Arimon, forner i revenedor i regidor del primer Ajuntament l'any 1820. Hom diu que el sobrenom prové perquè repartia el pa del seu forn de pa, i sempre ballava on el repartia.

Es va casar amb Francesca Monnar i els seus fills tenen els cognoms Arimon Monnar i són capitans de vaixell. Després passa a un fills d'aquests: el mariner Salvador Arimon Giró (Vadoret Bailon) i els seus fills Arimon Millet. 

Can Bailon Vell era a l'antic carrer de Barcelona, 20 (actual 33-34 on hi ha un estanc). Era de Joan Arimon Monnar (font: traspàs de propietat de 1901). Deuria ser el forn de pa de Francesc Arimon. El 1902 passa al dit Salvador Arimón Giró. El 1931 ho ven a Jaume Ballester Corchs.

Actualment seria al carrer de Barcelona, 43 (antic 29), cantonada del carrer de la Mare de Déu del Carme, que abans es deia can Francisquet. La casa era de Balbina Maristany Mora (el Masnou, 1862-1919), casada amb Isidre Maristany Maristany, de la Tara. Als anys 10 del segle XX en aquesta casa hi va haver la merceria de Joan Puig Fontanills, casat amb Catalina Mitjans Pagès. Aquesta era filla de Jaume Mitjans Pagès i de Francesca Pagès Arimon. I néta de Pere Pagès Bertran, mariner, (1802-1845) i de Carme Arimon Monnar (1811-?). D'aquí deuria vindre el sobrenom.

Quan aquest va morir, el 1919, se'n va fer càrrec el seu gendre Eugeni Casanovas Mercé, natural de Montmaneu, casat amb Antònia Puig Mitjans. La casa es va reformar el 1945. Després de Marina Casanovas Gumà, neboda del dit Eugeni, casada amb Josep Ramentol Roca. Després de Jordi Ramentol Casanovas casat amb Antònia Bonamusa.

CAN BERTRAN
SITUACIÓ: Confluència entre el torrent de Vallmora i el Xic, antic raval de Sant Rafael, 15.

Dels Bertran de ca l'Indià. Segons la documentació era de la família d'Antoni Pagès Fàbregas casat amb Madrona Pagès Maristany. En concret era propietat de la dona. L'any 1910 ho ven al seu fill Jaume Pagès Pagès.

BON REPÒS

A la plaça de Marcel·lina Monteys. Construïda per Pere Grau Pagès (el Masnou, 1883-), jutge de pau, el 1927. Era casat amb Antònia Sunyol Pla. Ell era fill de Joan Grau Martí, mariner del Masnou, àlies Calau (pel seu pare Nicolau Grau Bonet) i de Rosa Pagès Casals. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté.

CAN BORI
SITUACIÓ: carrer de Lluís Millet, cantonada amb 1r de Maig.

Antic carrer del Lavadero, 64. Pertanyia a Adolf Bori Maristany, fill de Domènec Bori Jonqueres, confiter/adroguer de Sant Andreu de Palomar, i d'Agnès Maristany Sala. Va nèixer al Masnou el 23/12/1839, però més tard que se'n va anar a viure a Barcelona i tenia llogada la casa. Al número 65 hi vivia la seva germana vídua Antònia Bori Maristany amb la seva filla Rosa Maristany Bori. Les cases les va comprar l'any 1882 a Joan Pons Balada. L'any 1902 les va vendre a Joan Rimblas Causachs, i aquest les va vendre el 1916 a Teresa Barrera Forns. I aquesta a Amadeu Tressens Burguera el 1924.

Les cases inclouen un terreny d'11.617 m2 plantat de taronges i cereals, situat al lloc anomenat Roca de Xeix, al carrer del Lavadero també.

Ala anys trenta hi ha viure Enric Cambra Bartolí i família.

Sembla que també coneguda com a Can Tres-Cents (per Amadeu Tressens), Can Pau del Vi (per Joan Pons Balada), i Can Torrefacto (per Enric Cambra que hi feia cafè torrefacte). 

https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_05_2016.pdf

CAN BUSQUÍ

L'actual carrer Mare de Déu de Montserrat abans es deia carretera de Cal Xixet, Can Busquí o Cal Manyo. Es deia així per la família de Jaume Busquí Argemí (el Masnou, 1804 - ), boter d'ofici, casat amb Maria Fàbregas Isern, que vivien a l'actual carrer de Prat de la Riba, 70 (cantonada amb Mare de Déu de Montserrat), antic Sant Antoni, 16. L'any 1890 ho ven a Antònia Isern Estaper.

CAN CABEÇA 

O can Cabessa.

Es trobava a l'altra banda de la via del tren davant del torrent Umbert, per on hi ha l'estació del Masnou (antic Hortes i Fonts, 7 o 11). El torrent d'Umbert també se l'anomenava de can Cabeça. 

Al plànol de 1844 apareix com a "can Roca". Era de la família Roca Casals, després Roca Lloberes, forners. El darrer forner, Pere Roca Lloberes, va morir el 1892 a 59 anys. Tenia un fill i hereu anomenat Miquel Roca Roca, però el negoci de forn de pa va passar a Mateu Roldós Mas, procedent de Cabrils, l'any 1894. A principis de segle la casa és de Miquel Roca Roca però ja no és un forn de pa. L'any 1918 la ven a la companyia de trens.

El 1899 Mateu Roldós Mas trasllada el forn de pa al carrer de Sant Cristòfor, 3 (actual Jacint Verdaguer, 2-3), casa que era de Bonaventura Garcia Miralda, al costat de l'actual Sagrada Família. Amb ell s'emporta el sobrenom can Cabeça. També venen hi venen a viure Lleó Josep Padrós Giravent, jornaler de Lliçà de Vall, i Maria Teresa Roldós Mas (germana del forner), amb llurs fills. L'any 1912 mor Mateu Roldós a 52 anys. El forn passa a ser de Lleó Josep Padrós Giravent. El 1914 Genís Padrós Roldós, fill d'aquest, es casa amb Mercè Catarineu Riera (filla de Salvador Catarineu Pons i de Maria Riera Quadrades). Tenen tres filles. El 1924, Genís mor a 31 anys. 

La dona es torna a casar amb Ferran Francesch Pons, forner de Maçanet de la Selva, i es traslladen al costat de Can Bailon, al carrer de Barcelona, 42 (antic 26). Allà hi haurà el nou forn de pa de can Cabeça. Aquest matrimoni no tindrà fills. Aquesta casa era de Lleó Josep Padrós, comprada el 1917 a Francesca Maristany Estaper, dona d'Adrià Soler Bonet, confiter de Guissona, que la va comprar el 1888 a Joan Rosés Gibernau. De Lleó Josep Padrós va passar a la seva nora Mercè Catarineu Riera.

Després d'en Ferran Francesch, el forn va continuar amb Fina Cid Padrós, neta de Mercè Catarineu, que es va casar amb Pujadas. Va continuar amb els Pujadas fins que es van jubilar i ho van vendre a l’actual forn Figuera, que es va traslladar després al lloc actual. Al lloc del forn de can Cabeça hi ha una clínica dental Pujadas Cid.

A l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotos d'una casa amb merlets identificada com a can Cabeça, situada a l'antic carrer de Barcelona, 27-28. També n'hi una altra a la Biblioteca de Catalunya (fons Salvany) i a l'Arxiu Mas (Ametller). La casa té a la façana el número 28. Aquesta casa apareix al plànol de 1844 com a "can Pera." Aquest era Joan Nadalcreus, àlies Pera. A aquestes fotos es deia Cabeça perquè pertanyia a Mercè Caterineu, àlies Cabeça, per herència del seu sogre que la va comprar a Adrià Soler Bonet, i aquest l'havia comprada a Josep Bertran Ramèntol, àlies del Groc (la número 28). L'any 1932 Mercè Caterineu va reformar la casa aquesta de can Cabeça (fons Puig i Roca de l'Arxiu Municipal). Abans havia pertangut el número 27 a Salvador Palmarola Vilà, guardià de vaixells; el número 28 sembla que estava dividit per habitacions: la 1a era del dit Josep Bertran Ramentol, la 2n de Josep Ramentol Nadalcreus, la 3r de Josep Bertran Nadalcreus, àlies hereu Pera. La 27 passa l'any 1888 a Josep Vidal Estaper i al seu fill Joan Estaper Vidal.

CAL CALAFAT

A l'antic carrer de Barcelona, 32 (actual 44). Era de la família Sust, que eren calafats i mestres d'aixa. A mitjan segle XIX era de Pere Sust Mir, àlies Peret Calafat.

Després fou de Pere Sust Oliver, i després els seus hereus la van vendre a Pere Mir Bastús l'any 1916. 

Davant hi havia una carboneria, del carboner Josep Gener Alsina, que hi estava de lloguer.

Se'n conserva una foto de la façana i del pati a l'arxiu de Centre Excursionista de Catalunya. A la foto diu "cal Calafat o can Trinquis". Però sembla que els que tenen el sobrenom Trinquis és la familia Ferrer o Juriol Ferrer. També tenen una foto a l'Arxiu Mas (Ametller).

CAL CAPITÀ

Era a la plaça que hi havia al xamfrà del Torrent Umbert amb el Camí Ral (tros del c/ J. Verdaguer). També donava nom al torrent Umbert (torrent de Cal Capità). Era de la família Vidal Rovira i Vidal Feu. En algun moment passa a Teresa Alsina de Llampallas, que ho ven el 1896 a Maria Anna Sampera Sampera. I aquesta ho ven a La Industria Lonera, SA el 1926.

CAL CASTELLÀ

Era el nom de l'actual carrer del Rector Pineda. Era el sobrenom de la família Millet que vivia al carrer de Barcelona, 1 (actual Rector Pineda, 4). El mariner pilot Francesc Millet Rossell (mort el 1874) es va casar amb Teresa Coll i van tenir diversos fills Millet Coll.

CAL CIGRÓ

L'actual Carrer dels Capitans Comellas abans es deia carretera de Cal Fideu o Cal Cigró. No sé d'on prové.

CAL COMODORO

També dir Can Carreras. Situat a l'actual Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 30 (antic Jacint Verdaguer, 25 i Hortes i Fonts, 14-18). Era de Josep Carreras Ferrer, comodor del port de Barcelona, casat el 1892 amb Francesca Roca Roca (el Masnou, 1872-1960). El 1905 va comprar les cases 14-18 del carrer Hortes i Fonts a Miquel Roca Roca (de can Cabeça) i Miquel Torres Ballescà. Les va enderrocar i hi va construir l'edifici actual l'any 1905. Després va ser l'Hotel Comodoro, propietat de Manolita Carreras Roca, filla del comodor. Ella el va llogar a Ramir Duran Lafarga perquè hi fes un hotel. Ella vivia allà també. No tenia fills i quan va morir ho va deixar en testament a nebots o familiars però l'edifici va estar molts anys tancat fins que ara està ocupat.

CAN CORBERA

A la plaça de la Llibertat, antic carrer del Correu, 15 (actual plaça de la Llibertat, 12-14),. En veritat era dels Botey. Havia pertangut a Agustí Botey Quadres, hostaler d’Alella, a finals del segle XVIII. Era una masia amb teulada a dos vessants. En aquesta masia, el 1848, s’hi instal·laren les religioses de la Concepció de la Sagrada Família, de Mataró, i hi van crear una escola per nenes promoguda per l’entitat El Circo. Va tancar anys després per desavinences amb les monges i per la creació d’una escola pública al carrer del Rastillo anys després i de l’escola de les Escolàpies. La masia passà d’Agustí Botey a la seva neta Agustina Parés Botey, d’Alella, que la llogà a l’acabat de crear Centre Coral Unió Masnovina l’any 1883. Quan va morir, va deixar la masia a la seva serventa, Quitèria Ballester Corbera, natural de Vallromanes, que la va vendre a l’entitat el mateix any 1899.

Al llibre Diseños de la Villa del Masnou, de Bassegoda, s'esmenten uns Corbera que van establir en emfiteusi el primer Maristany al segle XVI.  

CAN CORBES

A l'antic carrer del Correu, 6 (plaça de la Llibertat). Era de Domènec Colomer Filbà, àlies Corbes, (Mataró, 1841-), fuster, casat amb Antònia Curell Pagès. https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_0708_2021.pdf

CAN CUSARI (CORSARI)
Era de Pere Maristany Casals, fill de Pere i de Francesca, tots àlies Cusari que vivien al carrer del Sol (Francesc d'Assís) al camí que va a l'església. Seria actual Francesc d'Assís, 28 (arxiu municipal) (antic carrer del Sol, 30).

CA L'ESTUDIANT

Antic carrer de Sant Cristòfor, 1. Després escola de la Sagrada Família.

Se'n conserva una foto de la façana a l'arxiu de Centre Excursionista de Catalunya.

Era una gran casa que es trobava on ara hi ha l’escola de la Sagrada Família. La casa era de Josep Antoni Estaper Sorts (Teià, 31 de gener de 1795 - 1880), hisendat. La seva mare de era de can Sorts (sovint escrit erròniament Sors). Es va casar amb Antònia Cuiàs del Bosc Barrera, de Montcada i Reixac, i va tenir diversos fills.

El seu fill Josep Antoni Estaper Cuiàs del Bosc (el Masnou, 1828-1896) va estudiar farmàcia i en aquella època era tan rar el fet d’estudiar que per això la família i el la casa van prendre el renom d’Estudiant. Va ser farmacèutic (apotecari, que al Masnou es deia “potecari”). Un altre fill, Emili, també va estudiar i va ser metge.

L’any 1913, l’última hereva de la casa, Joaquima Estaper Cuiàs del Bosc, va morir sense descendents i va deixar tot el que tenia a la beneficència. Els seus marmessors van donar la casa a les monges de la Sagrada Família per crea-hi una escola per a nenes. En aquell moment la finca comprenia cinc hectàrees plantades de vinya i la casa moblada, amb hort i aigua. Tenia terres que arribaven fins als carrers de Miquel Biada i Navarra.

CAN FERRERES
A l'actual carrer de Camil Fabra, 11. Era dels veterinaris Farreras, com Josep Farreras Sampera.

CAN FIDEU
Era a l’actual carrer dels Capitans Comellas, 16 (antic Quintana, 17). Aquest carrer abans es deia carretera de Cal Fideu o Cal Cigró. Els Fideu eren els Maristany que vivien al carrer de la Quintana (actual Pere Grau). Era la casa natal de Pere Grau Maristany Oliver, comte de Lavern. L’any 1963, per commemorar el centenari de naixement de Pere Grau Maristany, es va posar una placa a la seva casa natal. Un any després el propietari va enderrocar per construir-hi pisos.

CAN FONTANILLS

VARIANTS: Antigament hi havia un tal mas Duran o mas de Torrebolados o de Duran (plànol de la rada de 1884), Mas de Duran (plànol de 1904). Era propietat del capità Pere Duran Ballester, àlies Torrebolados o Torrabolados (el Masnou, 1857-1893). I abans de Pere Duran Gorgollon, també amb el mateix sobrenom. Podria ser "torre voladors".

Francesc Fontanills Maristany, que vivia a Houston (Estats Units) va comprar la terra a Antoni Estrada Picanyol el 12 de juliol de 1917. Estava casat amb Rosa Pagès Rosés.

SITUACIÓ: Actual alberg de Can Fontanills, en un petit turó.

CAN FRAMIS
De Salvador Millet Bertran, àlies Patena. Era germà de Joan, propietari de la torre Millet. Construïda el 1902. Antic carrer de Sant Felip, 39. El 1920 passa per testament a Àngels Millet Maristany, filla seva i de la seva dona Natàlia Maristany Oliver. Després passa per matrimoni i descendents a la família Framis i per això es diu així.

CAN FITA

Actual carrer de Bergantí Caupolican, 27 (antic Sant Jeroni, 25).

Tenien el sobrenom Fita una branca de la família Millet. Eren mariners i tenien el vaixell bergantí «Caupolican», per això el carrer es diu així ara. El 1863 era de Pere Millet Sust (1809-1894), fill de Jaume Millet Bertran, àlies Fita, i de Rita Sust Mir, al 1863. Es va casar amb Josepa Pera Barfull. Quan va morir va passar al seu fill Pere Millet Pera, que vivia a Barcelona. Aquest es va casar amb Francesca Sensat Millet, nascuda a Barcelona.

CAN FRANCISQUET
SITUACIÓ: L'actual avinguda de la Mare de Déu del Carme (pujada de la carretera) abans es deia pujada de Can Francisquet. Era dels Maristany Sala, Maristany Feu i Maristany Castellà. Hi havia una cafeteria o cafè. Sembla que es deia així per Francesc Torres, pare de Francesc Torres Rovira, que tenia un cafè allà. Era el cafè de Francesc Torres Rovira, àlies hereu Francisquet, i el seu gendre Joan Maristany Sala anomenat La Buena Unión. Era l'antic carrer de Barcelona, 30, fent cantonada (al costat de l'actual 43, can Bailon, que aleshores no feia cantonada). 

L'any 1907 va passar per testament a Francesc Maristany Feu. Comprada per l'Ajuntament l'any 1945 i enderrocada per ampliar la baixada de Can Francisquet. Fins llavors can Bailon no feia cantonada, però amb l'enderrocament aquest, llavors sí.

També tenien el sobrenom Francisquet, Gabriel Pla, Isidre Pla i Joan Pla, que vivien per Ocata.

CAN GALVANY
SITUACIÓ: L'actual carrer del Pintor Villà abans es deia carretera de Can Galvany (també torrent de can Galvany)

Tenia aquest sobrenom la família Pagès. Vivien a l'antic carrer d'Adra, 43 (actual Prat de la Riba, 48) i també a la casa al carrer de la Quintana, 54 (actual Pere Grau, 60). A principis de segle era d'Eulàlia Pagès, vídua d'Estaper. El 1926 passa al seu fill Gabriel Estaper Pagès.

CAN GARRIGA

De la família de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Aquesta casa de l'antic carrer de Sant Cristòfor, 4 (actual Jacint Verdaguer, 4-5). Apareix al plànol de 1844 com a "can Garriga".
Quan va morir va passar després a la seva dona Gertrudis Mateu, després al seu gendre Gaietà Buigas Monravà (font: padrons d’habitants). Després, el 1904, apareix com a propietari Bonaventura Fontanills Rosés, la casa l’ha comprada en subhasta (font: llicència d’obra 56/1904). El 1905 i el 1907 apareix com a propietari el comte de Lavern, Pere Grau Maristany Oliver (font: registre fiscal de 1905 i 1907). El 7 de març de 1922 la ven a la seva filla Isabel Maristany Maristany, casada amb Gener Millet Cunill (font: llibre de registre fiscal). L’any 1921 Isabel Maristany Maristany fa una reforma a la casa consistent a enderrocar pis-mansarda i emblanquinar façana. Allà hi vivia un masover anomenat Pere Costa i els propietaris venien a l’estiu només.

CAN GENOVER "Niu Florit"

VARIANTS: Casa Genové (plànol de 1904), Can Genové.

Al carrer de Buenos Aires amb Joan XXIII. Construida per Pere Genover Colomer (el Masnou, 1834 - Barcelona, 1900) farmacèutic i polític, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat provincial.

El nom ve d'un poema d'Apelies Mestres, pel jardí. Després dels Ripol Millet, com els de can Patatetes.

CAN GUARINO

De Ricard Guarino Ubinyana.

CAN GUILOPO

O Can Guilopu.

Antic carrer de Sant Felip, 1 bis (actual 23), cantonada amb Doctor Agell. El sobrenom era dels Oliver. La casa era de Josep Isern Garcia, àlies de la Guilopa, casat amb Rosa Millet Oliver. El sobrenom deuria vindre de la seva dona pel segon cognom Oliver. El sobrenom es manté amb la casa i els descendents Isern que hi viuen també el tenen.

També té el sobrenom en Joan Oliver Llimona, casat amb Concepció Fortís, que vivien al carrer del Rastillo, 7. Aquests també tenen el sobrenom Vepis.

CA N'HOMBRAVELLA

A l'antic carrer de Barcelona, 2 (actual Barcelona 24) hi havia la casa dels Hombravella (Jacint Hombravella Pujadas, àlies Sastret, i descendents). Després de Jacint Hombravella Maristany.

CA L'INDIÀ

VARIANTS: Casa Joan Bertran, àlies Indià (plànol de 1844)

De la família de Joan Bertran Millet, àlies Indià. Després de Gaietà Bertran Pagès, que vivia a Barcelona.

CAL LAIÓ DEL TIT
Va donar el nom antic de l'actual carrer del Capità Maristany Noms. Era de la família Oliver, àlies del Tit, que vivia al carrer de Sant Agustí. Correspon a la casa que fa cantonada amb el carrer de Sant Agustí (actual 4-6, antic 17). Vers 1860 era de "Maria Oliver, vídua del Tit" (amillarament de 1863). Es refereix a Maria Horta Feu, vídua d'Oliver. Era tia de Josep Canudas Horta, mestre d'obres. Va nèixer el 1814 al Masnou. Després ho va donar a Guadalupe Sans Horta, muller del dit mestre d'obres. Aquesta ho va vendre el 1921 a Jaume Enrich Susagna, i aquest el 1935 a Josefa Blanco i Antoni Colomer Domènec.

Laió és el diminitiu de Laia, Eulàlia.

CAN LLARG

VARIANTS: Can Llarch

Els Puig i Godàs tenien aquest sobrenom. També els Corchs. La casa era al carrer del Sol (Sant Francesc d'Assís) a prop de Can Cusari. A l'amillarament de 1863 apareix Domènec Corchs, àlies Llarg, que té una casa al carrer del Sol, 16 (actual Francesc d'Assís, 22).

CAN MAGINET

Al carrer del Pou. Diminutiu de Magí. Eren la família Arimon Rosés i Rossell.

CAN MALUQUER

Actual carrer de Pere Grau, 8. Casa d’estiueig del polític i jurisconsult Joan Maluquer i Viladot.

CAL MANYO

És el nom antic de l'actual carrer de la Mare de Déu de Montserrat, també anomenat Can Xixet o Can Busquí.

Tenien aquest sobrenom els descedents de Mateu Anglada, però no queda clar si es refereix a ells. També els Vidal que vivien al carrer de la Ginesta.

CAN MATES

VARIANTS: Matas.
És el nom antic de l'actual carrer del Capità Maristany Noms, també dit Laió del Tit. Era a l'antic carrer de Sant Agustí, 11 (actual Maristany Noms, 3). Era de la família Matas Bertran. A principis del segle XX era de Josep Matas Pascual.

CAL NEGRE

Era una pujada pel carrer de Sant Pere i la Ginesta. Era de la família Casals.

CAN NONI
És el nom antic de l'actual carrer del Doctor Botey, també dit de ca l'Abel. Era la casa que fa cantonada amb el entre Capità Mirambell i Doctor Botey, actual Capità Mirambell, 28 (antic carrer de Sant Bru, 19). Al segle XX va ser una botiga de queviures a la plaça de la vila de Madrid, cantonada amb Doctor Botey. 

A principis de segle era de Josep Pons Millet, fill d'Esteve Pons Tió i d'Eulàlia Millet Rosés. El sobrenom de Noni provè dels Millet Rosés. Els anomenaven així perquè dormien molt, diuen. Després passa al fill Josep Pons Millet, casat amb Anna Prat Pons, i als fills d'aquests. A partir de 1924 hi consta Jaume Espinasa Puig, que era qui tenia la botiga de queviures.

 

CAN NYOL
VARIANTS: Can Ñol
SITUACIÓ: A la plaça del Mercat Vell (antic Barcelona, 11) (ja enderrocat per fer la plaça del mercat)

Era de la família Oliver. Era una carnisseria. 

Can Nyol era el sobrenom d’una branca de la família Oliver. De Tomàs Oliver Maristany, hereu Nyol (el Masnou, 1823-). Era fuster i capità. Fill de Tomàs Oliver Maristany, àlies Nyol, i d'Antònia Maristany Rovira, de cal Frare. L'any 1904, la casa passa a la seva filla Francesca Oliver Collell. L'any 1921 ho ven a Francesc Pagès Fàbregas, casat amb Caterina Barba Pagès. Aleshores obren el forn de pa Pagès (àlies Cagaespès). Després seria dels seus hereus Aymà Pagès (pastisseria del Mar).

El malnom de Caga espès. Hom explica que els Pagès van tenir nen que uns dies tenia una diarrea que no se n’anava. Van provar tots els remeis de l'època i no anaven bé. Tothom preguntava pel nen. Fins que un dia va anar bé, i la mare contenta va sortir al carrer cridant "el nen ja caga espès!" i com que vivien al costat de la plaça tothom se'n va assabentar.

Apareix en fotos antigues al costat del mercat. 

CAN PAPI

Antic carrer de Santa Anna, 14, cantonada amb carretera de can Fideu. 

Al començament era Rosa Fàbregas Pla, casada Francesc Maristany Ramèntol, àlies hereu Tomàs. El 1884 la rep en testament Josep Pagès Manau, àlies de can Ranà, (el Masnou, 1832 - ), mariner, casat amb Sadurnina Fàbregas Pla (el Masnou, 1834-), germana de la dita Rosa.

La casa 15, del costat, també era seva. No queda clar si la casa comprada era la 14 o la 15. Sembla que la comprada era la 15. La 14 passa a ser de Francesc Maristany Fàbregas, filla de la dita Rosa Fàbregas Pla i del seu marit, el qual es casa amb Balbina Pagès Fàbregas (filla dels dits Josep Pagès Manau i de Sadurnina Fàbregas Pla). L'any 1922 per herència passa a la dita Balbina Pagès Fàbregas. La número 15 passa el 1913 per herència as Pere Pagès Fàbregas.

En qualsevol cas, Pere Pagès Fàbregas (el Masnou, 1863-) la va reformar l'any 1928 amb l'arquitecte Jaume Torres i Grau.

El sobrenom Papi ve de la família Fàbregas. Era Pere Fàbregas, àlies Papi, casat amb Paula Pla Truch (el Masnou, 1804-1865), que són els pares de les dites germanes Sadurnina i Rosa Fàbregas Pla.

CAN PASQUAL

VARIANTS: Can Pascual, Can Pascol
SITUACIÓ: A la cantonada del carrer de Sant Rafael amb el torrent de Vallmora (Roger de Flor). Antic arrabal de Sant Rafael, 11. Ja no existeix.

Antigament havia estat, per ordre de més recent a més antic, de Francesc Sala, Francesc Truch, Guillem Truc Labatut i Anton Antic. El primer document és la venda d'Anton Antic, pagès del Masnou, a Guillem Truc Labatut, pagès de Teià, l'any 1648. El lloc es deia antigament Roca de Sersir (Xeix) i aleshores "El bosc de les botigues".

Salvador Sala Fontanills la va vendre el 1790 a Miquel Pasqual Portes, comerciant de Barcelona. Després passa al seu fill Miquel Pasqual Naranja, comerciant de Barcelona, que tenia aquesta casa i terres al Masnou. Pasqual es pronunciava Pascol. L'any 1867 hi vivia, en lloguer, Marià Coll Pujadas i família, que pren el sobrenom Pascol per la casa. Per exemple el germà d’aquest, Felicià Coll Pujadas li deien “Felicianet Pascol”. A final del segle XIX és propietat de Francesc Pasqual Puig, terratiment a Barcelona (segurament fill de Miquel Pasqual Naranja), viu al carrer de la Princesa, 23, 2n. L'administrador de la casa era el dit Marià Coll.

CAN PATATETES
La casa la va construir Josep Martí Casals però el sobrenom prové del seu pare, el capità Joaquim Martí Santpere. Diuen que el nom ve perquè tenia un cuiner i a tots els menjars que feia deia "poseu-li unes patatetes". Als documents apareix com a Joaquim Martí Santpere, àlies Patata de cal Tirró. Tirró era el sobrenom de la família Martí.

El constructor de la casa, Josep Martí Casals, va ser comerciant i alcalde del Masnou. Es va casar tres cops. Va morir els anys trenta. La seva filla Antònia Martí Coll es va casar amb Josep Jaume Millet Cunill, primer alcalde franquista del Masnou. Per això la casa també es diu can Millet.

CAN PATXORRA / PATXORRETA

Situat a l'antic carrer de la Caterra, 12 (actual Rafael de Casanova, 12). Era el sobrenom de la família de Josep Ferrer Rosés casat amb Teresa Oliver. Després passa al seu fill (hereu Patxorra): Josep Ferrer Oliver, casat amb Antònia Maristany Mitjans. El 1896 passa al seu fill Francesc Ferrer Maristany, casat amb Sofia Patau Jofre, que vivia a Barcelona.

CAN PAU CIRÉS

Era de la família Font Vilà, a l'actual carrer de Barcelona, 52. El sobrenom procedeix de la família Font, àlies Pau Cirés, originària de Premià de Dalt. Apareix al llibre "La història sense història: malnoms i sobrenoms de Premià de Dalt, 1850-1950".

Al plànol de 1844 i a Obres particulars apareix com a "can Cires" la casa a l'actual carrer de Barcelona, 73 (antic 59). Va ser comprada l'any 1845 per Francesc d'Assís Estaper.

CAN PAU CORDER
Donava nom el antic de l'actual carrer del Doctor Estapé i Pagès. Era de la familia de Pau Alsina Truch, àlies Pau Corder (però no sembla que fos corder). És la casa que fa cantonada amb l'antic carrer de Sant Jeroni (actual Bergantí Caupolican), en concret l'actual Bergantí Caupolican, 23. Antit carrer de Sant Jeroni, 21.

CAN PAYÀ

Apareix al plànol de 1844. Can Payà era els antics número 19 i 20 del carrer del Correu (darrere la torre i on hi ha actualment el Casinet). Ja enderrocat.

Era de Pere Maristany Mates (1829-1902), àlies Payà. L'any 1891 les cases passen al seu cosí Agustí Maristany Mitjans, àlies Payà. A la carretera (actual Casinet) hi havia un cafè propietat d'aquesta família anomenat Café de los Agradecidos. A principis de segle XX era d'Albert Maristany Maristany, fill d'Agustí Maristany Mitjans, àlies Payà. El 1920 ven les cases a Eugènia Mates Pagès i el 1931 aquesta les ven a Gumersindo Roca Corchs. Aquest va continuar amb el cafè que aleshores es va anomenar Café de las Delicias.

CAN RAMON (plànol de 1844)

SITUACIÓ: A l'actual plaça de Jaume Bertran, que abans es deia plaça de Can Ramon.

Era l'hostal de can Ramon, on paraven les diligències. Hi vivia Ramon Poch Llampallas (nascut el 1790 i mort el 1854) casat amb Antònia Cuscó Gener (nascuda el 1805 i morta el 1875). D'ofici era tartaner. L'any 1848 tanca el seu negoci de transport amb tartana perquè no pot aguantar la competència que li fa el ferrocarril. Tots els fills que van tenir tenen el sobrenom de "d'en Ramon" o "de cal Ramon". L'hereu va ser Pere Antoni Poch Cuscó (el Masnou, 16 de febrer de 1831 - ) carreter, casat amb Felipa Estaper Pagès. Van tenir diversos fills. L'any 1906 va morir i la casa va passar a les seves filles Antònia i Teresa Poch Estaper. L'any 1925 ho van vendre a Concepció Pinós Pollés, de cal Gaio.

Després popularment coneguda com a Ca n'Emilio dels Ous (pronunciat ca n'Emiliu...), perquè hi vivia Emili Torruella Crosas (Malgrat de Mar, 27 de gener de 1895 - ) que venia ous i castanyes. Es va casar amb Francesca Fontlladosa Crosas, també de Malgrat de Mar.

TORRE RIBAS

Apareix en dues postals de principis de segle XX. Era al carrer Deseada, 29, cantonada amb carretera de can Fideu (actual Prat de la Riba, 15). Ja no existeix. Era d'Enric Ribas Segarra i de la seva dona Antònia Ribas Maristany. El 1896 en reconstrueixen la façana. El 1913 passa per testament a la seva filla Antònia Ribas Ribas.

CAN ROSÉS

Apareix ja al plànol de 1844. Era l'antic carrer de Barcelona, 22 (actual 36).

A la façana diu Juan Rosés, 1824. Era de Martí Rosés Gibernau (Teià, 1 de gener de 1809-1885), mariner, fill del dit Joan Rosés. Estava casat amb Rosa Truch Gibernau (el Masnou, 1822-1900). Tenia les cases del carrer de Barcelona, antic 22-25. També tenia una terra a Riquers i una altra a Rials i Mataovelles. El seu hereu fou el seu fill Jaume Rosés Truch, casat amb Daria Alsina Rosés el 1881. Les terres les ven a Pere Grau Maristany Oliver el 1916 i Joan Pericas Castellseguer el 1922. Va morir el 1924 a 74 anys. 

Després va ser l'estanc de la Ramona Torres però era llogat.

CAL RUSSO

Pronunciat Russu. Era a l'antic carrer del Rastillo, 99 (actual Jaume I, 95). Era sobrenom de Pere Maristany Truch (1823-1899) casat amb Francesca Barba Rosés (1827-1897), i els seus descendents. Avantpassats directes de l'alcalde Oliveras.

Diuen que és perquè el dit Pere Maristany Truch portava un barret de pell molt gruixut que semblava una persona de Rússia.

CAN SANAÜJA
VARIANTS: Can Sanahuja

CAN SEITONS

Era d'Antoni Fàbregas (àlies Seitons) l'any 1846. Vers 1870 és de Pere Fàbregas Casals (àlies Seitons). Can Seitons era la casa del carrer Barcelona, 36 (actual 48). Després venuda a Josep Maristany Galceran. I després passa al seu gendre Pere Grau Maristany, comte de Lavern, que hi construeix la seva casa. Així que després es va dir Can Pere Grau. Després passa a Antònia Maristany Viladevall, vídua del comte i filla del dit Josep Maristany Galceran.

Hi havia un carreró anomenat de Can Seitons que anava del carrer de Barcelona al carrer de la Ginesta. Es va tancar el 1882 i el terreny el va comprar Josep Maristany Galceran. El carreró es veu a diversos plànols antics. Era al costat de can Seitons.

Tenia una torre de defensa adossada de forma semicircular, que es va integrar després a la casa del costat que es va convertir en banc i biblioteca popular l’any 1932. La torre es va conservar dins l’estructura del banc, fins que es va reformar i destruir l’any 1941.

CAL SENYOR
Actual passeig de Prat de la Riba, 73 (antic Sant Antoni, 18)
Era de Fèlix Maristany Millet, àlies Senyor (1797-1873), casat amb Llúcia Fàbregas Bretau. Vivien a Sant Antoni, 20 (no just a la cantonada). Després passa al seu fill Fèlix Maristany Fàbregas. Després al seu fill Fèlix Maristany Colomer, que fa la reforma actual. Tots àlies Senyor i mariners pilots d'ofici. La solar i casa de la cantonada (Sant Antoni, 18-19) era de Paula Millet Rosés, àlies Xiquet, vídua de Pere Maristany Rosés, àlies Frare. Quan va morir sense fills ho va donar el 1908 a Francesca Costa Millet i el 1911 aquesta ho va vendre a Fèlix Maristany Colomer.

CA LA SERENA

VARIANTS: Sarena.

Era la família Orta o Horta i era per la pujada de l'actual plaça de Jaume Bertran al carrer de Sant Josep. Actual Sant Josep, 6 (antic 23). A principis de segle era d'Erundina Orta Millet.

CAN SUST

Casa construida el 1922 per Antoni Sust Oliver a l'actual carrer de Barcelona, 67. També era dels Sust l'actual Barcelona, 44 (cantonada amb Mare de Déu del Carme), anomenada Can Calafat.

CAN TRUC
VARIANTS: Can Truch
Situada a l'actual carrer de Barcelona, 21-23 (cantonada amb Rector Pineda), antic Sant Francesc, 25. Era la casa de Manuel Truch Gibernau, que tenia també terres a la riera d'Alella i torrent d'Ase. Després de la seva filla Rosa Truch Riera. En alguns documents el carrer del Rector Pineda apareix com a "pujada de can Truc".

TORRE DEL MARQUÈS
Antigament TORRE CLARAMUNT apareix a plànol de 1904 i plànol de la rada de 1884. A prop de l'actual Casa del Marquès. Els terrenys els va comprar Romà Fabrà Puig a Pere Roca Lloveres, Francesc Ventura Pollés i Josep Casas Negre el 1903. Vers 1850 era de Josep Santpere Vidal (plànol de Joan Soler i Mestres de l'Arxiu Gràfic de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona).

Abans de ser marquès es deia Torre Fabra.

TORRE MILLET
Casa de Joan Millet Bertran situada a l'actual Jacint Verdaguer, 52-53. Construida el 1884 i enderrocada als anys quaranta del segle XX. Després hi van construir blocs de pisos. Era casat amb Francesca Cunill. Tenen molts fills Millet Cunill, un dels quals té Can Patatetes després.

CAN VILADEVALL

Casa situada a l'actual carrer de Barcelona, 17 (antic Sant Francesc, 20). Pertanyia al terratinent hisendat Francesc Viladevall Rovira, àlies Pollador (el Masnou, 1803-1870) casat amb Antònia Rovira Sunyol. Després al seu fill Manuel Viladevall Rovira, casat amb Joaquima Garcia Miralda. Després al fill Pere Viladevall Garcia. Aquest la va vendre el 1899 a Pere Grau Maristany Oliver, comte de Lavern, que vivia a Barcelona, a la rambla de Catalunya, 83. El 1908 la va vendre a Antoni Antich Portella i aquest la va vendre el 1915 a Jaume Pagès Pagès, comerciant del Masnou que havia fet negocis a Guayaquil. Als anys trenta hi va viure el metge Josep Torrubia.

TORRE XINA
Construida l'any 1923 per Gabriel Pla Sanjuan, conegut també com en “Bilonet” (diminitiu de Gabriel). L'any 1941 la va vendre a Manuel Guasch Cortés, antic alcalde de Parets de Vallès. Enderrocada als anys setanta o seixanta. Es va mantenir la planta baixa.

VARIANTS: Torre Montevideo

SITUACIÓ: https://goo.gl/maps/NJ9oE7UfCd96CxYw8

CAN XALA

SITUACIÓ: actual carrer de Jacint Verdaguer, 51 (antic Hortes i Fonts, 50; després Jacint Verdaguer, 40)

Era de Gerard Estapé Humbert, àlies Xala. Després va passar al seu fill Pau Estapé Maristany, que hi va viure amb la seva dona Estrella Millet Oliver i els seus fills. 

La fàbrica també es deia així. El 1920 passa per testament al seu fill Gerard Estaper Millet i d'aquest el 1934 a Francesc Sensat Millet. Després hi va viure la família Humet Argemí, propietaris també de la fàbrica.

CAN XEC
VARIANTS: Can Xech
SITUACIÓ: Plaça de la Llibertat (actual 15)

Era dels Millet, que vivien a l'antic carrer del Correu, 16 (al costat de l'antic centre Coral - Can Corbera). Era la família de Francesc Millet Bertran (1792-1842) casat amb Rosa Maristany Santpere (Payà). L'any 1882, el seu nét Francesc Millet Santjoan va comprar la torre de guaita de la plaça de la Llibertat a Josep Botey Rosés i Rosa Pagès Coll. Aquests l'havien rebuda dels seus familiars Botey, com Gabriel Botey Ramonet, àlies d'en Cama (casat amb Rosa Pagès Coll), i Eulàlia Botey.

A principis de segle era de Teresa Villà Serra, dona de Francesc Millet Sanjuan, àlies Xec. Aquesta torre també apareix com a torre de Can Payà o d’en Cama als documents.

CAN XICAPILA

Actual carrer de Jaume I, 29 (antic Rastillo, 25). La casa va ser construida cap al darrer quart del segle XIX per Claudi Vidal Millet (el Masnou, 1838-1924), casat amb Teresa Sust Maristany. El sobrenom ja el tenia el seu pare Francesc Vidal Bàrbara (o Barba), casat amb Lluïsa Millet. Hom diu que a 15 anys es va embarcar-se cap a Cuba com a grumet. En ser el més jove de la tripulació era el que rebia una paga més petita, la pila més xica de monedes. D'aquí ve el motiu familiar de Xicapila. 

CAN XIQUET

Els Xiquet són la família de Jeroni Millet Rosés, que vivia a Sant Antoni, 19 (actual 21). Vegeu Cal Senyor.

CAN XIXET

L'actual carrer Mare de Déu de Montserrat abans es deia carretera de Cal Xixet o Xiquet. El carrer també era un torrent anomenat torrent de cal Xixet.

La casa era de la família Alsina (Bonaventura Alsina Torres, Roc Alsina Torres, Joan Alsina Gil, Joan Alsina Corbella). Era l'actual carrer de Sant Antoni, 17-19 (antic 17). La casa va vendre Joan Alsina Gil a Esteve Puigdemont Planes el 1898. Hi ha descendents a l'Argentina.

CAN XOCOLATA

A l'època es pronunciava Xacolata. Era a l'antic carrer d'Hortes i Fonts, 12 (actual Jacint Verdaguer, 29). Era al costat de cal Comodoro. Ja enderrocat.

Era dels fills de Ramon Estaper Poch, mariner d'Alella, i Francesca Costa. I també els fills de Grau Estaper Poch, mariner d'Alella, i d'Esperança Costa. Aquests Estaper tenien el sobrenom de Xacolata.

PLANOL DE LA SITUACIÓ