Etimologia i variants dels cognoms del Masnou

LLEGENDA

- En negreta, la forma correcta d'escriure el cognom segons les normes ortogràfiques catalanes.
- Les variants són altres formes d'escriure'l, en grafia antiga o castellanitzada.
- L'etimologia és l'origen del cognom.

AIMAR
VARIANTS: Aymar, Aymà, Aimà
ETIMOLOGIA: del nom propi germàmic Haimhard o Ademar.

A principis de segle XVIII eren d'Arenys de Munt. Després d'Alella. Al segle XIX viuen al Masnou.

ALZINA
VARIANTS: Alsina, Alcina.
ETIMOLOGIA: arbre de l'espècie Quercus ilex.

Sembla que el primer Alzina a Teià és Pau Alzina, mariner de Calella, que es casa amb Maria Bertran Comulada el 1717.

ANDINYAC
VARIANTS: Andiñach, Andinyach, Endinhac (al segle XVII), Endinyac (al segle XVII), Andignac (en francès).
ETIMOLOGIA: probablement antroprònim o gentilici en llatí Andiniacus.

Documentat com a mínim el 1575 amb el bateig de Joan Pere Endinyac, fill de Joan Pere Endinyac, mestre de cases de Teià, i d'Anna Farrera, d'Argentona.

ANTIC

VARIANT: Antich
ETIMOLOGIA: adjectiu antònim de "nou".

Documentat des dels fogatges de Teià del segle XVI vinculat a l'actual can Malet (antigament can Roca i després ca l'Antic). I també a Alella unit a la masia de ca l'Antic situada a l'antic terme d'Alella. A Alella hi ha una sentència de l'any 1387 a tallar la llengua de Pere Antic per blasfèmia (Arxiu de la Corona d'Aragó, Mestre racional, 1547)

BÀRBARA

VARIANTS: Barba, Barbara

Apareix indistintament Barba i Barbara en la mateixa persona com si fos el mateix cognom.

Sembla que el primer és Josep Barba, estranger (francès?) habitant a Sarrià (Barcelona), que es casa el 1612 a Teià amb Francesca Bonac. Després venen altres Barba o Bàrbara fills de Salvador Bàrbara, també de Sarrià. Un és organista de Teià.

BERTRAN

VARIANTS: Beltran, Bertrán, Beltrán.

ETIMOLOGIA: del nom propi germ. Berahthraban.

Cognom molt antic documentat ja en un matrimoni de 1630 a Teià. Sovint i des d'antic unit al cognom Ciserac d'aquesta manera: Bertran-Ciserac.

BOSC

VARIANT: Bosch.

Cognom antic de Teià. Documentat el 1591 en un matrimoni de Joan Bosc, àlies Martí.

BOTEY

Cognom típic de Teià.

CABÚS

ETIMOLOGIA: probablement del llatí Cabucius, nom gentilici, o de derivat del mot "cap".

CANUDES
VARIANT: Canudas
ETIMOLOGIA: de canuda, forma femenina de l'adjectiu canut, ‘que té els cabells blancs’.
Tots són descendents de Josep Canudes Pujol (1800-1879), originari de Cardona.

CARDÚS
ETIMOLOGIA: derivat de card (planta herbàcia).

CASES
VARIANT: Casas
ETIMOLOGIA: plural de casa.

De la família de can Malet.

COLELL
VARIANT: Cullell, Colell, Collell
ETIMOLOGIA: derivat diminutiu de coll (puig de poca alçada o pas entre muntanyes).

Documentat des de mínim el 1708 amb el matrimoni de Joan Colell Comalada, pescador, fill d'Antoni Colell, pescador del Masnou, i de Caterina Comalada, amb Magdalena Bertran.

COLOMER

VARIANT: Colomé.
ETIMOLOGIA: El qui es dedica a criar coloms.

Cognom amb múltiples origens a Teià.

COMELLES

VARIANTS: Comellas
ETIMOLOGIA: plural diminitiu derivat de coma (prat entre muntanyes).
No anterior al segle XIX al Masnou.

CONILL
VARIANT: Cunill
ETIMOLOGIA: animal mamífer.

CORCS

VARIANTS: Corchs, Corts (de vegades)

ETIMILOGIA: plural de corc, insecte.

CORELL
VARIANTS: Curell
ETIMOLOGIA: és segurament una forma errònia de cairell.

COSÍ
VARIANT: Cusí
ETIMOLOGIA: fill d'un oncle o d'una tia.

Cognom dels germans Cusí Fortunet.

CUIÀS DEL BOSC
VARIANT: Cuyàs del Bosch
ETIMOLOGIA: bosc és un lloc poblat d'arbres silvestres.

DURAN
ETIMOLOGIA: del nom personal germànic Durand.

Al fogatge de 1553 ja hi apareix, al de 1497 no. El primer que trobo són batejos a Teià dels fills de Pau Duran i de Clara, al 1589 i aquells anys. 

Després, el 1601, hi ha a Teià el matrimoni de Bertran Duran, habitant de Teià, amb Guilleuma Gros, filla d'Esteve Gros, treballador, i d'Elionor, del regne de França, bisbat de Comeges, habitant en la parròquia d'Alella. A la matrícula de francesos de l'Arxiu de la Corona d'Aragó diu que en Bertran Duran és francès.

Al casament el 1630 de Pere Bertran amb Maria Duran, filla de Bertran Duran, diu que aquest és estranger. També al naixement de la mateixa Maria Duran el 1605.

ESTAPER
VARIANTS: Estapé
ETIMOLOGIA: probablement forma dialectal d'estoper (venedor d'estopa).

Documentat des del 1615 a Teià en el bateig de Jaume Estaper, fill de Pere Estaper, habitant de Teià, i d'Antiga. Més endavant torna a aparèixer Pere Estaper a batejos de fills seus i diu que és pagès o treballador. Sembla que és el primer Estaper que ve a Teià.

FÀBREGUES
VARIANTS: Fàbregas
ETIMOLOGIA: del llatí fabrĭca, ‘edifici, fàbrica’.

Documentat a Teià des de mínim 1577 en un bateig.

FEMADES
VARIANTS: Famadas
ETIMOLOGIA: derivat del verb femar (acte de posar fems a la terra per fertilitzar-la).

Documentat a Teià des de mínim 1575 en un bateig.

FERRER
VARIANTS: Farré, Ferré, Farrer
ETIMOLOGIA: persona que treballa el ferro.

Cognom amb múltiples origens a Teià.

FONTANILLS
ETIMOLOGIA: variant de fontanal (fontana gran), per canvi de sufix.

De la família que tenia can Fontanills al Masnou des de l'època medieval.

FORTUNET
VARIANT: Furtunet
ETIMOLOGIA: derivat diminitiu de Fortun (variant de Fortuny, que és un nom propi d'home).

Cognom dels germans Cusí i Fortunet.

GORGOLLON

VARIANTS: Gorgollón, Gorgullon, Gurgullon

ETIMOLOGIA: possiblement derivat de gorgoll, raig d'aigua (del llatí gurgulio-curculio, que significa pugó). Es pronuncia [gurgullón].

Documentat al Masnou des de l'any 1693 amb el matrimoni de Pere Gorgollon Serra, fill de Carles Gorgollon, pescador del Masnou, i de Jerònima Serra, amb Marianna Guàrdia, de Tiana.

HORTA

VARIANT: Orta.

Sembla que el primer Horta a Teià és Joan Horta, sabater, casat amb Maria Vinyes. Tenen fills: Llucià i Pere, que es casen el 1743 i 1760.

ISERN

VARIANTS: Iseren, Iseran, Iserran, Iserren (es pronunciava així al Masnou, amb accent sobre la primera e i neutralitzant la segona e).

ETIMOLOGIA: nom propi d'home, del nom personal germànic Isarn.

Documentat d'antic a Teià, mínim segle XVI.

LLAMPAIES
VARIANTS: Llampallas, Llampalles
ETIMOLOGIA: ve del llatí vulgar lampaculas (llantietes), derivat de lampades (llànties).

El primer Llampaies ve de Vilassar de Dalt a principis del segle XVIII. És Pau Llampaies, pagès.

LLOBERES
VARIANTS: Lloberas, Lloveras, Lloveres
ETIMOLOGIA: plural de llobera (cau o lloc abundant de llops).

Documentat des del 1579 a Alella en un matrimoni.

MARFÀ
ETIMOLOGIA: podria venir del nom personal germànic Maroald o de l'adjectiu en català arcaic "marf" (marcit, consumit).

El primer al Masnou és Francesc Marfà, cirurgià de Vic, que es casa el 1738 amb Maria Mateu.

MARISTANY
ETIMOLOGIA: de l'occità "mar estanh" (mar estany), i aquest del llatí "maris stagnu" (estany del mar).
El primer Maristany, Bertran Marestany, va venir del poble Le Plan, a l’actual departament de l’Alta Garona, Occitània (França), i es va casar l'any 1653 amb Teresa Bertran-Ciserac. Tots son descendents seus.

MATES

VARIANT: Mates.

ETIMOLOGIA: plural de mata (planta).

Documentat des del 1524 a Alella amb un bateig.

MILLET
ETIMOLOGIA: del llatí milietu, ‘camp de mill’.

El primer Millet, Joan Millet, fill de Pere Millet i de Maria, va venir del poble de Bèthvéder de Comenge, actual departament de l'Alta Garona, a Occitània, França, i es va casar l'any 1664 a Teià amb Isabel Elies, filla d'Antoni Elies, ferrer, i de Francesca.

MIRAMBELL
ETIMOLOGIA: planta quenopodiàcia de l'espècie Kochia scoparia.

El primer Mirambell al Masnou va ser Salvador Mirambell, pescador d'Alella, casat amb Rosa Bertran-Ciserac, de Teià. Aquests es casaren a Teià el 24/4/1785. El primer Mirambell a Alella va ser Josep Mirambell, fill de Gaspar i Margarida, procedent de Centelles (Osona). Es va casar el 7/6/1661 amb Beneta Serrencolí. Tots els Mirambell són descendents d'aquest Josep Mirambell.

MONTELLS
VARIANTS: Monteys
ETIMOLOGIA: del llatí monticelu, ‘muntanyeta’.

Cognom de la marquesa del Masnou.

OMBRAVELLA

El primer al Masnou fou Jacint Ombravella, que venia de Mieres, Garrotxa, i es casà a Teià el 1771 amb Maria Anna Millet Maristany.

OLIVER
VARIANTS: Olivé
ETIMOLOGIA: variant del mot olivera.

El primer a Teià és Domènec Oliver, fill de Joan Oliver i de Maria, habitants de Premià. Aquest es casa a Teià amb Maria Bosc, d'Argentona, el 1630. Sembla que no tenen descendents. I el 1693 ve un altre Oliver: Gabriel Oliver, mariner d'Arenys de Mar, fill d'Honorat Oliver, doctor en medicina nascut a Perpinyà.

OLIVERES

VARIANT: Oliveras.

Hi ha dos llinatges al Masnou, l'un de minaires i l'altre de boters.

PAGÈS
ETIMOLOGIA: home del camp.
El primer Pagès, Guillem Pagès, venia del regne de França, i es casà amb Antiga Ribes el 1636. Un altre Pagès, Joan Pagès, de la mateix època a Teià, venia de Castilhon de Sent Martòri, actual departament de l’Alta Garona, Occitània, França.

PUJADES
VARIANTS: Pujadas
ETIMOLOGIA: plural de pujada (indret per on es puja).

El primer Pujades a Teià és Feliu Pujades Noguera, fill de Pere i Eulàlia, d'Alella. Es casa el 1620 amb Magina Valls. A Alella hi havia el cognom Pujades de Vall i Pujades de Munt. Documentat des del 1524 a Alella en un bateig d'Antiga Madrona, filla de Miquel Pujades, d'Alella, i de Madrona Eulàlia. També apareix als fogatges d'Alella del 1497.

REGÉS
VARIANTS: Ragés, Regès

El primer Regés venia del regne de França, en concret d'Orlhac, bisbat de Tula, i es casà amb Margarida Batlle Bufartigues el 15-09-1686 a Alella. Viuen a Alella. Al segle XIX venen al Masnou i després emigren a l'Argentina.

REMÈNTOL
VARIANTS: Ramèntol, Ramentol, Raméntol, Rementol
ETIMOLOGIA: Prové del topònim Rimèntol, que es tracta d'un riu documentat a Osona l’any 961 amb el nom rivus Mintili. Mintili (Mèntol) podria ser un antropònim.
El cognom Remèntol, procedent de Teià, ja apareix al fogatge de 1497. Als llibres parroquials el primer que hi apareix és el bateig de Gabriel Remèntol, fill d'Amador Remèntol i d'Isabel, el 1576.

RENTER
VARIANTS: Renté, Ranté, Ranter
ETIMOLOGIA: Probablement variant dialectal de render (persona que paga una renda, o qui la cobra per pagar-la al propietari). En castellà "rentero".

Descendents de Bru Renter Bonastre (1791-1864), mestre de cases. I aquest fill de Nicolau Renter, de Mataró, que l'any 1780 es casa amb Madrona Bonastre.

ROSÉS / ROSERS
ETIMOLOGIA: Probablement relacionat amb el topònim Rosers (en francès Rozès), municipi situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània (França). En alguns registres parroquials posteriors apareix com a Rosers (plural de roser).

El primer Rosés, Bernat Rosés, venir del regne de França i es va casar l'any 1630 a Teià amb Anna Santpere. Era fill de Pere Rosés i de Margarida, tots eren del regne de França (no diu d'on). Es va casar amb Anna Santpere, filla de Pere Santpere, pescador del Masnou, i de Paula. Van viure al Masnou. A la matrícula de francesos de l'Arxiu de la Corona d'Aragó diu que Bernat Rosés és del poble de Lescar, França.

ROSSELL

VARIANT: Rosell.

Sembla que el primer a Teià a Josep Rossell Mora, pagès de Llavaneres, que es casa el 1714 anb Eulària Barbara Corts.

SALA
Document a Teià amb diversos origens. Ja el 1575 hi ha un bateig d'un Sala. I més en aquella època. Després hi ha ha Miquel Sala, de França, es casa el 1613. Josep Sala, de Folgueroles, el 1633. Jaume Sala, de Barcelona, el 1654.

SALOMÓ

VARIANTS: Salamó
ETIMOLOGIA: nom propi.

El primer que ve al Masnou és Miquel Salomó Serra, fideuer de Mataró, fill de Miquel i de Caterina. Es casa el 1815 amb Josepa Duran Saiol.

SANTJOAN
VARIANTS: Sanjuan, Sanjoan
ETIMOLOGIA: grafia aglutinada de Sant Joan.

El primer a Teià és Marià Santjoan, traginer, fill de Pere Santjoan, traginer de la vila dels Prats de Rei (Anoia), i de Maria. Es casa el 1699 amb Teresa Isern.

SANTPERE
VARIANTS: Sampera, Sentpere, Sempere, Sampere, Sanpere
ETIMOLOGIA: grafia aglutinada de Sant Pere.

Documentat des dels fogatges de Teià del segle XVI. Vivien al Masnou i la parròquia d'Alella. A Alella documentat des del 1630 amb el matrimoni de Pau Santpere, pescador d'Alella, fill de Pere Santpere, pescador d'Alella, i de Susanna, amb Aldonça Roldós.

SENSAT

VARIANTS: Censat (al matrimoni de 1650)

El primer a Teià és Joan Sensat, fill de Guillem i d'Eulària, que eren naturals de Premià de Dalt. Es casa el 1650 amb Maria Llaurador.

SORTS
VARIANTS: Sors
ETIMOLOGIA: La forma "Sors" és probablement grafia dialectal de sorts, plural de sort.

De la parròquia d'Alella, de la masia de can Sors. Documentat a l'arxiu parroquial d'Alella des del 1524 en el bateig de Jerònima Sorts, fill d'Antoni Sorts i de Clara.

SUNYOL

VARIANT: Suñol.

El primer a Teià sembla que és Llorenç Sunyol, pagès de Badalona, que es casa el 1707 amb Maria Estaper. No sembla que tinguin descendents i final de segle ve Miquel Sunyol, comerciant de Sant Martí de Provençals, que amb la seva dona Gertrudis Gener tenen diversos fills.

SUST
ETIMOLOGIA: Del cognom "Suste" originari de Finale Ligure (Itàlia), d'on prové Antoni Suste (1698-1788), primer Sust a arribar al Masnou. El 24 de maig de 1722 es van casar, a la capella del Masnou de la parròquia de Teià, Toni Suste, calafat habitant al Masnou, fill de Pere Suste, mariner de la parròquia de Sant Joan Baptista del Final d'Espanya (sic), i de Maria, amb Teresa Bertran-Ciserac Sala.

TRUC
VARIANTS: Truch, Trut (de vegades)
ETIMOLOGIA: té diversos significats, probablement bola de fusta o de vori amb què es juga a billar o a les bitlles.

Apareix en un matrimoni el 1641 (Guillem Truc, pescador, fill de Pere Truc i de Jaumeta, es casa amb Marquesa Franquesa) vivint al Masnou.

Al llibres parroquials de Teià (segles XVI i XVII) hi apareix diverses vegades el cognom Labatut, àlies Truc, i sembla que siguin el mateix cognom. Als índex dels llibres l'entrada Truc remet a Abatut. I també apareix escrit Lo Abatut, que es un àlies de Pere Arnau Guillem, on Guillem seria el cognom. Aquest també apareix com a Pere Abatut, casat amb Jaumeta. Sembla que aquesta gent dita Labatut o Abatut vindria de França.

VALLDANEU

VARIANTS: Valldeneu.

ETIMOLOGIA: Vall Daniel. 

El primer Valldaneu de la zona, Francesc Valldaneu, es casa a Alella l'any 1728 i és procedent d'Aiguafreda.

Dibuix de la marina del Masnou procedent del llibre "España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural". Barcelona, 1842. Pàgina 207.