 |
| Vista panoràmica del Masnou |
El Masnou a través de la història
La vila del Masnou forma part d'aquell esplet de viles catalanes que gaudeixen de més anomenada a la nostra terra. El seu origen és modern. Una masia nova (Mas Nou) construïda l'any 1600 en un dels indrets on és avui la vila, suggerí el nom gentil que porta avui. En torn d'aquell Mas Nou començaren tot seguit a alçar-se nous edificis que formaren poc a poc una bonica població. Durant molts anys va pertànyer a la jurisdicció de Teià.
Els fills del Masnou treballaven, però, de ferm, a fi d'obtenir per a la seva població la independència administrativa, tant pels afers municipals com pels eclesiàstics, independència que els fou concedida l'any 1817. La vila del Masnou pertany a la província i al bisbat de Barcelona, i al partit judicial de Mataró. Es una de les viles mes gracioses que blanquegen vora la mar de la costa llevantina de Catalunya. El seu escampall de cases forma una mena d'amfiteatre que ofereix una bella perspectiva. Té actualment 1.128 edificis i uns 3.500 habitants. Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. Ultra l'estació central, compta amb un baixador que cau justament davant la Casa de la Vila, i en la part de la vila anomenada d'Ocata.
L'estació del Masnou es troba entre les de Montgat i Premià de Mar.
Masnou té, ultra la via del tren, vies de comunicació. Aquestes són les carreteres del Masnou a Granollers, i la de Madrid a França per la Junquera. Antigament la principal indústria de la vila del Masnou era la de la construcció de vaixells. Encara la major part de la seva població és composta de mariners, entre els quals s'hi troben molts capitans, pilots i patrons de vaixells mercants. En el segle XIX, Masnou havia arribat a tenir 300 vaixells de navegació d'altura, que recorrien totes les mars del món, especialment les de l'Amèrica del Sud. Aquest tràfec constituïa una de les millors riqueses del país. Actualment, aquella indústria ha estat substituïda per fàbriques de gèneres de punt, llanes, filatures i teixits de cotó, i per diverses cases que es dediquen a l'elaboració d'aiguardents, gasoses, xocolates, pastes per a sopa, etc.
Ultra ésser una vila eminentment industrial, compta amb un altre element importantíssim: l'agricultura. Les seves terres produeixen blat, garrofes, llegums, vi i taronges.
Per aquest motiu, la platja del Masnou és bona part destinada a la càrrega i descàrrega de fruites de la terra, amb documentació, però, a la Duana de Mataró.
Entre els molts edificis notables que donen a la vila del Masnou un aspecte aristocràtic cal esmentar l'església parroquial i la Casa de la Vila, d'astil purament greco-romà, i el gran Casino del Masnou. Poques poblacions catalanes poden vantar-se de posseir un edifici destinat a esbargiment tan notable com el que tenen els masnouencs.
Aquest gran edifici era antigament la casa Fontanilles, destinada després a lloc d'esbargiment. L'arquitecte Bonaventura Bassegoda la transformà en un edifici modern, dotat de tota mena de condicions per al qual era destinada. Ultra les sales de cafè i biblioteca compta el gran Casino del Masnou amb una espaiosa sala de teatre adornada amb el mobiliari riquíssim procedent de la Sala Beethoven, de Barcelona, que costejà per al Casino del Masnou el conegut banquer Arnús.
Entre les construccions modernes cal esmentar les escoles municipals, edificades sense necessitat de cap subvenció oficial, els plans de les quals són obra del ja esmentat arquitecte senyor Bassegoda; la Casa de Beneficència per a vellets i velletes, edificada sota la direcció de l'arquitecte Buigues i Montrabà. Cal esmentar també el col·legi de les religioses Escolàpies, i els cellers de Can Sors, bell i espaiós edifici, destinat a l'elaboració de vins escumosos tipus xampany, els quals són una bona imitació del famós Chablis de Borgonya. Ultra els edificis esmentats i d'altres que l'embelleixen, la vila del Masnou compta amb molts altres bells casals. La vil·la Bell Esguard, del senyor Romà Fabra, casa senyorial edificada sota la direcció de l'arquitecte senyor Vinyals, i la torre Guarino. Són també ben notables un bell floret de masies senyorials catalanes, algunes pertanyents al segle XVIII, entre les quals cal esmentar Can Cases i Casa Malet (aquesta compta amb un formosíssim pare). El patró de la vila del Masnou és l'apòstol Sant Pere. Ja en l'any 1730 fou construïda una petita capella en honor d'aquest Sant al mateix lloc on es avui l'església parroquial.
Malgrat que la vila del Masnou és d'origen modern, sembla, no obstant, que ja havia existit una altra població en el mateix lloc on és ara la vila. Sembla comprovar-ho l'existència d'algunes torres de construcció arabesca i romana; també hi ha senyals de cementiris i altres edificis d'època llunyana. A la finca anomenada Can Ros de les Cabres es descobriren l'any 1901 uns riquíssims mosaics romans i alguns capitells, els quals indiquen clarament que havia existit en aquells volts algun edifici romà, probablement algun edifici destinat als banys.
Les clavellines del Masnou
En una festa literària celebrada anys enrera al gran Casino del Masnou obtingué el premi anomenat d'honor i cortesia una poesia amb el títol de "Les clavellines del Masnou". Se celebrà la festa, el poeta recollí el ram de flors simbòliques i les oferí a una donzella que presidí la gaia festa. Aquella festa, solemnial com totes les que celebra sovint el gran Casino del Masnou ens portà a la vila marinera, de la qual fórem hostes unes hores, les precises, però, per emportar-nos-en un bell record de la vila i els seus habitants. Recordem encara avui la impressió que va fer-nos aquella vila tota escampada davant la mar, els seus magnífics casals, l'amabilitat de la gent marinera, des de l'humil pescador al vell patró de vaixell, que cansat de les bregues de la mar, ara troba en el repòs benigne de la vila nadiua unes hores dolces i suaus pel gloriós cap-al-tard de la seva vida. Tenim encara ben viu el record de l'esplendor d'aquella festa. Aquell dia el Casino oferia un bellíssim aspecte. Era talment un claveller. Fa pocs dies passàvem per la vila marinera. Era un diumenge cap al tard, amb motiu d'unes hores de goig. Donàrem un tomb per la vila. Masnou estava de festa. El gran Casino celebrava un festival en el qual prenia part un orfeó barceloní. La presència entre el públic d'un fill il·lustre del Masnou, el benemèrit director de Orfeó Català, l'insigne mestre Millet, donava ardor als joves cantaires forasters.
Després d'abandonar l'esplèndida sala d'espectacles del Casino del Masnou sentíem cada moment més viva la recança de deixar aquella festa, de deixar el claveller que lloà el poeta, les clavellines del Masnou, tot l'any, al bo de la florida.
F. G.
Laboratoris del Nord d'Espanya
Catalunya és una regió eminentment industrial. A la nostra terna, però, no abunden pas certes indústries. Per aquest motiu, quan un home es llença de ple a una indústria nova, caldria protegir-lo, i, sobretot, assenyalar la seva aparició amb pedra blanca. A la nostra terra, on, per exemple, la indústria tèxtil ha estat el principal element, sobretot de les principals ciutats i de comarques tan riques com són el Llobregat i el Ter, trobarem ben poques cases que es dediquin a la indústria de productes químics.
Cal reconèixer que per aquesta classe d'indústries es necessiten certs coneixements que sols s'adquireixen en l'estudi de les ciències. Es per aquest motiu que essent poques les persones que a Catalunya es dediquen a aquests estudis especialitzats, són poques les persones que tinguin l'aptitud necessària per a llançar-se a l'explotació d'aquestes manufactures.
Entre les cases productores d'aquesta classe de productes, cal mencionar els Laboratoris del Nord d'Espanya, una de les cases més importants de Catalunya i d'Espanya, la qual té actualment els seus laboratoris a la vila del Masnou. Aquests laboratoris començaren a funcionar fa una vintena d'anys a Figueres, sota la direcció del farmacèutic J. Cusí.
Els productes de la casa Nord d'Espanya començaren de seguida a fer-se albiradors pels homes de ciència, conquerint de seguida una bona fama, que els posà a primer rengle entre els productes més dignes de competir amb les cases estrangeres. Actualment els productes farmacèutics de la casa Laboratoris del Nord d'Espanya són tan coneguts i apreciats a l'estranger com ho són a casa nostra. No és estrany que a mesura que aquesta casa anava perfeccionant els seus preparats i adquiria nous mercats, els seus directors vegessin la necessitat d'ampliar llurs laboratoris, i, sobretot, de traslladar-los a una localitat que fos més prop de la capital. Fou llavors quan es decidiren traslladar-los a la vila del Masnou, població veïna de Barcelona. Per tal fi començaren per edificar un gran casal, a ple camp, situat damunt la mar, dotat de tota mena d'instal·lacions, tant pel que fa referència a la higiene, com a la maquinària.
El local on té els seus laboratoris la casa Laboratoris del Nord d'Espanya és digne d'ésser visitat. Hom té la impressió de la importància d'aquesta casa industrial tot just es fa albiradora. La seva gran portalada de pedra picada, els seus amples finestrals donen a l'edifici un aspecte senyorial, en la concepció de la qual posa tot el seu talent l'arquitecte Ricard Giralt Casadessús que féu els plans i dirigí la construcció d edifici, digne, per cert de la fama que gaudeix l'esmentat arquitecte i dels seus propietaris.
En entrar a les espaioses sales interiors, hom es dóna compte de la perfecció del funcionament de la maquinària i de la pràctica dels obrers ocupats en el seu maneig.
Darrerament s'han fet noves instal·lacions, que són l'última paraula de la maquinària emprada en la producció d'aquesta mena de productes.
Ultra les espaioses sales interiors hi ha diversos, departaments destinats a oficines i a treballs secundaris de les feines de laboratori.
A més de l'edifici principal hi ha edificis de segon ordre, entre ells, sobretot, el primer grup de cases destinades als principals dependents dels laboratoris; aquests edificis construïts amb tota solidesa, donen ja a bastament idea de la importància d'aquesta casa.
Amb aquests edificis destinats als seus subordinats, la casa Laboratoris del Nord d'Espanya, ha volgut contribuir d'una manera ben notable en l'obra de ressorgiment social.
La sala principal de l'edifici està destinada a Museu Mèdico-Farmacèutic; per a aquest, compten els senyors Cusí amb material abundant procedent la major part d'una famosa abadia de monjos benedictins. Aquest Museu, però, és sens dubte un dels primers d'Espanya.
El prestigi, cada dia creixent que ha anat adquirint la casa Laboratori del Nord d'Espanya és degut en gran part al refinament i perfecció amb què són elaborats els seus productes. Des dels primers anys del funcionament de la seva indústria, els directors han posat en el seu treball una cura especial a fi que els seus preparats puguin servir-se amb totes les garanties. Aquest és, sens dubte, el secret del seu èxit.
Ara bé: ¿quins són els principals productes dels Laboratoris del Nord d'Espanya? Anotem, entre altres, "L'Oli Gris" Cusí, en injectables d'aplicació especialment indicada pel tractament de la sífilis en tots els seus aspectes. Aquest famós medicament evita d'una manera sorprenent les complicacions greus de terciarisme, i és més encara si aquesta es troba en camí d'ésser mare. Per aquest tractament, o casos similars, el famós Oli Cusí és considerat com un específic de primer ordre.
Una altra de les especialitats d'aquesta casa és les Dermoses Cusí. Aquest medicament és indispensable i insubstituïble en les malalties de la pell. Les Dermoses Cusí tenen entre els metges una fama ben conquerida, particularment les Dermoses Cusí Antissèptiques, aplicables a la cicatrització de les llagues.
La Pomada Oftàlmica Cusí és un altre específic de fama mundial. Metges de totes les parts del món la recomanen i la recepten als seus malalts. Es un medicament fet a base d'òxid groc de mercuri.
Aquestes pomades, que són una altra de les moltes especialitats de la casa, són una veritable terapèutica oftàlmica; el seu ús ja s'ha fet imprescindible i l'han adoptat els metges oculistes de tot el món.
Esmentem, encara, l'Ungüent Cusí, de cascina a l'antrasol; la Rinocorina Cusí, el Selini, Cobre Cusí, el Salicilat de mercuri Cusí, Hemometina Cusí, la Ibemetina Cusí, etc.
Aquests medicaments son una sèrie de preparats especials de la casa, recomanats diàriament per infinitat de metges que han comprovat llurs resultats sorprenents.
La casa Laboratoris del Nord d'Espanya ha dedicat molt preferentment les seves activitats a l'edició de fascicles relacionats amb la medicina. Poques cases trobaríem en la nostra terra, que hagin esmerçat tants milers de pessetes en la publicació de monografies mèdiques i d'estudis de divulgació científica.
Aquesta mena de publicacions, les quals la major part de les vegades són editades per fer-ne un mitja de propaganda, la casa Laboratoris del Nord d'Espanya les ha editades amb mires a l'interès públic, puix en cap d'elles no hi és mai citat cap dels seus productes. Els directors s'han procurat gent especialitzada en aquestes ciències, i compta, a més a més, amb una bora biblioteca de llibres d'aquesta classe.
El seu fascicle "Art i Humor en medicina", el qual la casa dedicà a la memòria del doctor Muñoz Abra, és un model en aquesta mena de publicacions. Són també ben notables els fascicles dedicats a l'estudi de l'Oftalmologia, i en especial els treballs titulars: Cloromina T, el quadern d'Oftalmoloses (editat en diversos idiomes), els fascicles de divulgació del mètode Barraquer per a l'extracció de la catarata faccerisis, el catàleg de les especialitats Cusí i el quadern dels preparats oftàlmics per a ús de la veterinaria.
Aquests fascicles els edita la mateixa casa, puix compta amb impremta pròpia.
Tal com hem esmentat abans, la casa Laboratoris Nord d'Espanya és una de las cases més importants d'Espanya que es dediquen a treballs de laboratori i a la producció de productes farmacèutics.
Mercès al seu esforç i als seus encerts, la nostra terra compta amb una indústria famosa no sols a casa, sinó a tot el món.
FONT
Diari La Publicitat, número 16.691 divendres 16 de setembre de 1927, Barcelona, pàgines 8-9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada