El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

Pregó d’inici de Festa Major de Sant Pere, 1974

Per l'Iltm. arquitecte Pere J. Bassegoda i Musté

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

HONORABLES AUTORITATS:

DAMES I DAMISEL·LES:

SENYORS I AMICS:

La "FESTA MAJOR” de tots els pobles coincideix amb una data tradicional, la del dant patró; i el Masnou -com jo també- té com a patró el gloriós Sant Pere, pescador, apòstol, pontífex i màrtir. I aitals conside­racions han motivat la meva acceptació de l’amable comanda de l'Ilustríssim Ajuntament d’aquesta "benè­fica” vila, encarregant-me de l’acostumat PREGÓ o CRIDA, com a capçalera de la festa patronal. No cal que us digui quin és el meu orgull per haver sigut honorat amb aital designació, així com la vostra natural decepció al no haver recaigut l’encàrrec en una per­sona de major prestigi i popularitat.

Per tal de correspondre de la millor faisó possible a aquesta immerescuda distinció, he optat, abans de dar acompliment a la meva tasca, tractar d’escollir un ar­gument per a desenvolupar en aquest acte. General­ment, si llegiu els diaris i revistes, trobareu que el pregoner de torn es limita a cantar les excel·lències de la ciutat, de la vila o del poble, enumerant les belle­ses de la corresponent situació, els relleus més impor­tants de la respectiva història, els mèrits dels seus fills predilectes, la indústria, el comerç, i les arts, acabant sempre amb un CANT A LA DONA.

Mes, no essent jo el primer qui us parla en un acte semblant, i per tal de no cansar-vos amb repeticions de tot el que us han dit els meus antecessors en el PREGÓ o CRIDA de la Festa, he cercat un nou argu­ment per tal de no repetir tot quant bellament us ha sigut presentat en anys anteriors; he decidit que, la meva intervenció, a manca d’altre mèrit, tingui al menys, el de fer-vos lleu aquesta estona, a base de dar-li noves condicions o aspectes, els quals han d’ésser la brevetat i l'amenitat. I és per això que el títol del present PREGÓ serà el de:

Variants vulgars i familiars de noms propis catalans

Agna (Acna), Agneta, Anneta, Nita (Anita) - ANNA

Agustinet - AGUSTÍ

Anton, Antonet - ANTONI

Antonieta, Antonina - ANTÒNIA

Arcís - NARCÍS

Asenció - ASCENCIÓ

Asidre (Esidre), Asidret (Esidret) - ISIDRE

Orèlia - AURÈLIA

Calista - CALIXTA

Carló, Carlets - CARLES

Carmeta - CARME

Cesca, Francisqueta, Franciscona - FRANCESCA

Cinta, Cinteta - JACINTA

Cinto, Cintet - JACINT

Calau (Colau), Micolau - NICOLAU

Comersinta, Comersinda, Comersilda, Gumersilda - GUMERSINDA

Comersildo - GUMERSIND

Cresència - CRESCÈNCIA

Delaida - ADELAIDA

Deri - DESIDERI

Doloras, Dolores (pronunciat [Duloras])  - DOLORS

Duvigis - EDUVIGIS

Dúlia - OBDÚLIA

Eirene, Airene, Irena - IRENE

Elietes - ELIES

Enriqueta (femení d'ENRIC)

Ermenquilda (no sabien pronunciar la jota) - HERMENGILDA

Euquènia (no sabien pronunciar la jota) - EUGÈNIA

Eulària, Aulària, Olària - EULÀLIA

Flecià (escrit normalment Flacià), Felicianet - FELICIÀ

Fleciana (escrit normalment Flaciana), - FELICIANA

Felisó, Felis (es pronunciava així) - FÈLIX, FELIU

Floris - FLORENCI

Forosa - SIMFOROSA

Gargori - GREGORI

Gaspart - GASPAR

Guietà, Gaetà- GAIETÀ

Gilet - GIL

Glaudi? - CLAUDI

Grabiel, Biel, Biló, Bieló, Bilonet - GABRIEL

Gràcia - ENGRÀCIA

Grau, Grauet, Guerau - GERARD

Grisant - CRISANT

Gustet, Gusto, Agust - AUGUST

Jaumet, Jaumetó, Jumet, Jumetó, Met - JAUME

Janet, Joanet - JOAN

Josepet, Josepó, Po, Ponet - JOSEP

Julita - JÚLIA

Laia, Laieta, Laió - EULÀLIA

Lena - ELENA

Lisea - ELISEA

Madalena - MAGDALENA

Madroneta, Madroncita - MADRONA

Màlia - AMÀLIA

Maginet - MAGÍ

Mèlia, Amelina - AMÈLIA

Manjó, Manjoneta, Mariangeleta - MARIA ÀNGELA

Marianet - MARIÀ

Marieta, Mariona  - MARIA

Mariquilda - MARIA RILQUILDA

Martra, Martreta - MARTA

Mencior (Menció), Mencion - MELCIOR

Merceta - MERCÈ

Mília - EMÍLIA

Mingo, Minguet - DOMINGO / DOMÈNEC

Miqueló - MIQUEL

Nel - MANEL

Munda, Mundeta - RAIMUNDA

Nor - ELIONOR (nom masculí al Masnou)

Pauet - PAU

Peret, Pericó, Peretó - PERE

Pere Màrtri, Pere Marti - PERE MÀRTIR

Pona - JOSEPA

Francisquet, Quet, Ceset - FRANCESC

Quima - JOAQUIMA

Quinès, Quinesa (no sabien pronunciar la jota castellana) - GENÍS / GENISA

Quimet - JOAQUIM

Rafelet - RAFEL

Ramonet - RAMON

Riteta - RITA

Rosó, Roseta - ROSA

Salamó - SALOMÓ

Selmo [selmu] - ANSELM

Tòfol - CRISTÒFOL

Tomaset - TOMÀS

Tomeu - BARTOMEU

Tresa, Treseta, Teresina - TERESA

Tuia, Tuies (Tuya o Tuyas), Tuietes, Geltrudis - GERTRUDIS

Vador, Vadoret - SALVADOR

Velina - AVELINA

Ventura, Ventureta - BONAVENTURA

FONT:

Padrons d'habitants del Masnou (segle XIX)

Llistes de naixements de quintes del Masnou.

Sobrenoms a llistes de contribució del Masnou.

Família i genealogia de Rosa Sensat Vilà

Rosa Sensat Vilà (el Masnou, 17 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) era filla de Jaume Sensat Maristany, àlies Xami (el Masnou, 2 de juliol de 1842 - juny de 1882) i de Josepa Vilà Riera (el Masnou, 24 de desembre de 1853 - Barcelona, ?). El seu pare va morir a 39 anys. Els seus pares es van casar el 4 de juliol de 1872.

Rosa Sensat era la filla primogènita. Va tenir una germana anomenada Josepa Sensat Vilà, que va néixer el 29 de novembre de 1882, quan el seu pare ja havia mort. També va ser mestra.

La família vivia al carrer de la Quintana, 32 (actual Pere Grau, 34), en una casa de lloguer, en la qual ja hi havia viscut la seva mare amb els seus pares. A partir de 1889 va viure al carrer del Rastell (Rastrillo), 11, on es trobava l’escola pública. És l’actual carrer de Jaume I, 15.

Jaume Sensat Maristany era fill de Joan Sensat Millet, àlies Xami (el Masnou, 1805 - el Masnou, 28 de setembre de 1866) (fill de Joan i de Margarida) i de Rosa Maristany Fornells (Teià, 22 de setembre de 1812- el Masnou, 1895).

Josepa Vilà Riera era filla de Genís Vilà Boquet (o Escobet) (el Masnou, 12 de setembre de 1821 - Montevideo, 20 de juliol de 1871), pilot de vaixell, fill de Miquel i Teresa, i de Josepa Riera Calvet (el Masnou, 25 de maig de 1821-?) filla de Pere Màrtir i Caterina.  

Joan Sensat Millet i Rosa Maristany Fornells tingueren quatre fills: Agustí Sensat Maristany (casat amb Rosa Coll Rosés, filla de Felicià Coll Pujadas i de Teresa Rosés), Celestina Sensat Maristany, Josepa Sensat Maristany i Jaume Sensat Maristany (casat amb Josepa Vilà Riera).

Rosa Maristany Fornells era filla de Guerau Maristany Mora i de Rosa Fornells. Aquests es casaren a Teià el 6 de febrer de 1795. Ella era de Mataró, filla de Llorenç Fornells i d'Anna. Ell, del Masnou, fill de Guerau Maristany Nadalmay i de Dorotea Mora (casats el 1755). Tingueren cinc fills: Jaume Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Antònia Alsina Bosch), Pere Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Teresa Maristany Santpere), Rosa Maristany Fornells (casada amb Joan Sensat Millet), Isidre Maristany Fornells (germà bessó amb Rosa) (casat amb Eulàlia Millet Estaper) i Josepa Maristany Fornells (casada amb un Alsina).

Es va casar amb David Ferrer Vallès i van tenir dos fills: Àngels i Jaume.

Està enterrada al cementiri del Masnou en un nínxol amb el seu marit.

Canvi de nom de la vila del Masnou

Butlletí Oficial de la província de Barcelona

26 septiembre 1977, n. 230

M A S N O U

ANUNCIO

Instruyéndose el reglamentario expediente incoado por este Ayuntamiento en el sentido de modificar el nombre de la población de Masnou por El Masnou y habiéndose cumplimentado lo que dispone en el art. 35.1 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Corporaciones locales, queda expuesto al público el citado expediente para que en el plazo de treinta días pueda ser examinado por los interesados pudiendo interponer por escrito, las reclamaciones que consideren oportunas.

Masnou, 12 de septiembre de 1977. — El Alcalde, Miguel Humet Argemí.

Memòria sobres el Masnou, de Francesc Agell

MEMORIA SOBRES EL MASNOU

El terme municipal de Masnou se considera dividit en tres partides, que són: Masnou, Camp i Ocata.

La primera comença, entrant a la població per la part de ponent, per un caseriu, no ben unit a lo que segueix de la mateixa, nomenat Alella de Mar, perquè la jurisdicció d'aquest poble arribava antigament fins an aquesta platja; el qual caseriu fou agregat més ençà an aquest terme municipal. A més comprèn aquesta partida tot lo que segueix fins al torrent que hi ha al costat de l'actual Casa de la Vila, conegut amb els diferents noms de torrent de Taià, perquè condueix an aquesta població; torrent del Corral, perquè hi ha en dit lloc un corral propri del municipi; i, finalment, torrent de Poca Farina, per nomenar-se així, des de molt antic, un escamot de cases que, formant un petit barri, toca en el susdit torrent, pel qual té també algunes de ses entrades.

Origen i genealogia dels Maristany

EL PRIMER MARISTANY

Tots els Maristany són descendents d’una mateixa persona anomenada Bertran Marestany que provenia del poble de Le Plan, al bisbat de Rius, a l’actual departament de l’Alta Garona, Occitània (França). En el document de matrimoni de sota diu "deu Pla", que seria com es diu en occità gascó "del Plan". Mirant al web dels arxius del departament de l'Alta Garona es veu que hi ha gent que es diu Marestang que en aquest poble.

Bertran Marestany, fill de Lluís Marestany i de Joana, va emigrar al Masnou, que aleshores era un veïnat de Teià, en les onades de migracions occitanes a Catalunya dels segles XVI-XVII. L'any 1653 es va casar amb Teresa Bertran-Ciserac Duran, amb la qual va tenir 10 fills.

El cognom Maristany provindria d’una adequació al català del cognom original occità “Marestanh”, que al seu torn prové del poble homònim, situat al departament de Gers, anomenat Marestanh en occità, i Marestaing oficialment en francès. El topònim fa referència a una maresma o estany que hi deuria haver a l’època medieval en el curs del riu Sava, que passa pel poble. El poble va ser fundat el 1272 pels senyors de Marestanh i els cavallers templers i actualment té 300 habitants.

L’any 1668, Bertran Marestany va construir una casa al Masnou que seria la casa pairal dels Maristany, avui desapareguda, situada al camí Ral (actual carrer de Barcelona, 6-7). Bertran Marestany es va dedicar a la pesca i també la majoria dels seus descendents. Va morir el 1695 i la seva dona el 1706.

A l’arxiu parroquial de Teià es conserva el casament celebrat a Teià entre Bertran Marestany i Teresa Bertran-Ciserac Duran l’any 1653:

“1653 Maristany ab Bertran Ciserach

A vint y sinch de febrer de 1653, mil sis cents sinquanta y tres, per mi, Antoni Comes, prevere y vicari de Sant Martí de Tayà, en dita iglésia son estats desposats y benehits Bertran Marestany, fill llegitim y natural de Lluís Marestany, deu Pla, bisbat de Rius, diffunt, y de Joana, muller sua, vivent, de una part, y a Thereza Bertran, donsella, filla de Bertran Siserach, de la parròchia de Tayà, y de Maria, muller sua, tots vivents, anteposades adminicions y licències necessàries per dit effecte.”

Breu resum històric del Masnou - article de 1934

Article de Pere-Jordi Bassegoda Musté publicat al diari "El Matí" el 29 de juny de 1934.

LA VILA DEL MASNOU

Breu resum històric 

Es el Masnou, un dels municipis més joves del Maresme. Fins l'any 1825, era designat en els documents públics, com «veïnat del Masnou, de la Parròquia de Sant Martí de Teyà». Inútil és, doncs, cercar en el «Libri Antiquitatum» de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, o en el «Cartulari» de Sant Cugat del Vallès, documents antics en els quals hom consigni el nom del Masnou. Però sí que no hi ha dubte que, sense el nom, hom cita el seu territori, des de la Riera d'Alella i El Portell, a la Riera de Teià, en documents que parlen de terres a la «Maretima», «Marítima» o «Maresme», en les viles de «Primiliano» (Premià), «Taliano» (Teià), «Tizana» (Tiana), «Monte Cato» (Montgat), on situa Pellicer el «Promontorium Lunarium», etc., corresponents al segle X, i següents. 

L'any 916, trobem en una escriptura, la cita del terme d'Alella, com a veí dels de Premià i de Teià. Això demostra que l'actual terme del Masnou, era conegut com Alella en el dit temps, puix que altrament, Alella no podia ésser veïna de Premià. Aquesta hipòtesi ve confirmada en una escriptura de 981, en la qual hom diu que «Alela» era a la Marina. 

Reportatge del Masnou al diari La Publicitat de 1927

Vista panoràmica del Masnou

El Masnou a través de la història

La vila del Masnou forma part d'aquell esplet de viles catalanes que gaudeixen de més anomenada a la nostra terra. El seu origen és modern. Una masia nova (Mas Nou) construïda l'any 1600 en un dels indrets on és avui la vila, suggerí el nom gentil que porta avui. En torn d'aquell Mas Nou començaren tot seguit a alçar-se nous edificis que formaren poc a poc una bonica població. Durant molts anys va pertànyer a la jurisdicció de Teià.

Els fills del Masnou treballaven, però, de ferm, a fi d'obtenir per a la seva població la independència administrativa, tant pels afers municipals com pels eclesiàstics, independència que els fou concedida l'any 1817. La vila del Masnou pertany a la província i al bisbat de Barcelona, i al partit judicial de Mataró. Es una de les viles mes gracioses que blanquegen vora la mar de la costa llevantina de Catalunya. El seu escampall de cases forma una mena d'amfiteatre que ofereix una bella perspectiva. Té actualment 1.128 edificis i uns 3.500 habitants. Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. Ultra l'estació central, compta amb un baixador que cau justament davant la Casa de la Vila, i en la part de la vila anomenada d'Ocata.

Família i genealogia de Pere Grau Maristany i Oliver

PERE GRAU MARISTANY OLIVER

Grau és una contracció de Gerard que normalment s'escriu Guerau.

Va néixer el 12 de gener de 1863 al Masnou, a can Fideu, casa avui desapareguda, al xamfrà dels carrers de Pere Grau i Capitans Comellas. Va ser polític i industrial de renom i gran benefactor de la vila. L’any 1911, obtingué del rei Alfons XIII el títol de comte de Lavern i l'any 1926 l'Ajuntament del Masnou decidí canviar el nom del carrer de la Quintana, on va néixer, pel de "carrer de Pere Grau" en honor seu.

Casat amb Antònia Maristany i Viladevall (?-Barcelona, 1 de març de 1932), filla de Josep Maristany Galceran, àlies "Tara", (1824-1893) i d'Isabel Viladevall Rovira. Aquests es van casar el 1857 i tingueren quatre fills: Antònia, Francesc, Isabel i Teresa. Josep Maristany Galceran era fill de Gerard Maristany Oliver, àlies "Tara", i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. Era germà de Joan Maristany Galceran, famós esclavista. Isabel Viladevall Rovira era filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall i de Teresa Antònia Rovira, de Teia.
La seva casa natal es va enderrocar l'any 1963.

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Guerau_Maristany_i_Oliver

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1926

DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal

La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.

Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.

Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.

Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.

Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.

LLUÍS MILLET

(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1922

Viles de Catalunya: MASNOU

No se sap fixament l'origen de Masnou, car manquen dades històriques per a fer una afirmació certa i precisa de la seva primitiva fundació. Es creu, no obstant, per dades recollides entre documents antics i pel que ens conta la tradició, que el que és avui poble del Masnou, era en començar el segle XVI, un grau de masies, aixecades en sentit paral·lel a la platja i distanciades segons els dominis de llurs propietats.

Dels principals que es té esment, i dels quals avui n'hi ha encara alguns en bon estat de conservació, figuren les masies Teixidor, Cases, Truch, Fontanills, Manyo i altres.

Aquestes masies pertanyien a la jurisdicció municipal d'Alella i de Teyà, segons l'indret on s'estenien llurs terrenys i dominis.

El mas Teixidor, la primera possessió de qual correspongué a donya Lucrècia Montcada, ja existia a les darreries del segle XIV.

Avui encara resten vestigis d'un molí que hi havia. Després, i amb les variacions sofertes en tan llarg període de temps, car una modesta casa de camp passà a ésser una superba morada senyorial, pertangué a la família Teixidor (el nom de la qual conserva encara), i a la del comte de Llar, que és la que en l'actualitat la posseeix.

On avui és centre de la població, s'hi aixecava, magestuós per la seva grandiositat i arredossat prop d'un torre de moros, segons expressió popular, el mas Fontanills, d'antic llinatge, on avui hi ha instal·lat el magnífic Casino. Se suposa que és d'un xic abans del segle XV, puix consta que en 1375 la família Fontanills va comprar a l'Estat la torre de moros abans dita.

Quelcom més a llevant hi havia el mas Roca, avui Casas, edifici que data de l'any 1600 i la primera fundació del qual és de mitjans del segle XV. Aquests casa fou renovada, donant-li més amplitud i deixant-la tan diferent de com estava abans, que semblà nova del tot.

Poemes de Gaeità de Planella i Fiveller

Sanctissimo Narcisso

Martyri, episcopo, et patrono urbis Gerund.

In die XXIX, octob. ei sacra

Ubi sum ego, illic et minister meus erit. Joann. Cap. 12

Quo sum, sic etiam meus esto minister ibidem,

Discipulis Christus dixerat ipse suis

Hoc imples, Narcisse, sacro Felice ministro,

Qui Levita tuus, Martyr et esse cupit.

Augusta nam Vindelica dum degis in urbe

Cum Felice tuo, lux ibi vestra micat.

Ecce Deus mittit vos Relligionis in hostes,

Queis Romana cohors Chisticolas cruciat.

Afrae namque lares habitants Narcissus, eamdem

Ex meretrice piam fecit, agente Deo;

Ejus et ancillas Dignam, Eunomiam, Eutropiamque,

Matremque Hilariam de Satanâ rapiens;

Has, Narcisse, lavans sacri Baptismatis unda,

Spiritui Sancto tunc sua membre dicas.

Quae fuit Hilariae pridem domus ethnica matris,

Narcissus Domino postea rite sacrat.

Zozime, Serve Dei, et petulantis avuncule neptis,

A sene Narcisso Praesule Praesul ades.

Per te, Sancte Pater, Triade Omnipotente vocata,

Gens amat ista Deum, Doemon et exul abit.

Protinus Antistes remea, Narcisse, Gerundam,

Ut tibi commissum Pastor ovile regas.

Urbem perveniens, annis tribus incolis istam,

Diffundendo tuam te duce, Christe, fidem.

Qui regit assiduis animas et corpora curis,

Christi nonne gregem dogmata sancta docet?

Ast qui fert patiens onus aestus atque diei,

Claudit apostolicum morte ministerium.

Corpus adorandum Domini dum sacrat in ara

Ipse fit Aeterno victima grata Patri.

Proh scelus! Audacis turmae Dux impius ille

Mactat et icit eum gutture, sura, humero.

Hi tormenta ferunt Narcissus et assecla Felix,

Invictique pares, Sacrificique pares.

Alterius Felicis in Aedibus ecce vetustis,

Narcissi corpus fulfet in Aede nova.

Jamque novo ponens te Lorenzana sepulchro,

Plus, Narcisse, nitent ossa vetusta tua.

Eia age, Pontificis venerare, Gerunda, cadaver,

Ultra mille annos cui cruor extat adhuc.

Inflictum vulnus prope talum Martyris hujus,

Vult Deus Omnipotens esse cruore rubens:

Sanguis hic aeternum super ulcus tale rubebit,

Donec de Coelo Luna cruenta cadat.

Biografia d'Antoni de Planella i de Cruïlles

Die 4 de mars 1654 don Gaspar de Planella y Cruillas donà lo sant abit del P. sant Benet en lo monestir de Sant Cugat a don Anton de Planella y Cruyllas, nebot de dit don Gaspar de Planella. 

Als 8 de setembre 1661, la majestat de Felip 4 feu gracia a dit don Anton de Planella y Cruilles de la dispensa major de Ripoll.

Als 10 de setembre 1672 la majestat de la reina mare donya Marianna feu gracia al dit senyor de la pabordia major de Sant Cugat.

Als 25 de janer de 1674 la majestat de Carlos 2 feu gracia a dit senyor de la abadia de Banyolas.

Als 5 de mars 1688 la majestat de Carlos 2 tornà fer gracia a dit senyor de la abadia de Besalú.

Als 22 de juriol 1692 isqué en sort de diputat eclesiàstic del Principat de Catalunya.

Als 22 de juliol de 1701 tornà axir en sort en lo empleo de diputat.

Als 30 de setembre de 1702 logrà la ditxa de donar la embaxada en nom del Principat a la majestat de Felip V, rey nostre senyor, que Deu guarde, al arribo de la ciutat de Barcelona.

Morí en son monastir topanse president de la sagrada religió, als 13 de novembre 1713, de edat de 76 anys.

FONT

Text procedent d'un quadre de la casa de Can Teixidor, al Masnou, que fou propietat del seu familiar i descendent Gaietà de Planella i Fiveller.

IMATGE

Joan Fontanills i Casals, primer alcalde del Masnou

Joan Fontanills i Casals (el Masnou, Teià, 1771 - Cabrils, 15 de maig de 1857) fou un hisendat masnoví. Va néixer a l'actual Masnou, a la masia de Can Fontanills (l'actual Casino).

Els seus pares eren Francesc Fontanills Rifós, hisendat, i Maria Casals Catà. Aquests es van casar a Teià el 28 de març de 1760. Francesc Fontanills Rifós era fill d'Antoni Fontanills, pagès de Teià, i d'Eulàlia Rifós. Maria Casals Catà era filla de Josep Casals, pagès d'Alella, i de Maria Catà. Francesc Fontanills Rifós tenia un germà anomenat Tomàs Fontanills Rifós, que es casà el 1759 amb Anna Manent Piferrer, de Vilassar.

El seu pare, Francesc Fontanills Rifós, va participar en la creació de la nova parròquia de Sant Pere del Masnou. Va ser un dels que va signar per crear la nova parròquia. Francesc Fontanills també aportà gratuïtament part del terreny on es va construir.

També era familiar de Josep Fontanills, ajudant reformat de la infanteria espanyola, fill del pagès Josep Fontanills i de Maria, i propietari de la casa que després seria la casa de la vila del Masnou, i que fins la construcció d'aquesta era utilitzat com a quarter. L'havia comprat a Maria i Miquel Riera, mare i fill, el 1691. Josep Fontanills es va casar amb Maria Gurri, filla de Francesc i Jerònima, d'Alella, el 28 de març de 1680. Van tenir una única filla Maria Fontanills i Gurri, que es va casar amb Pere Lledó, doctor Barcelona. Llur filla, Rosa Lledó i Fontanills, muller de Francesc Elies, va vendre la casa, ja gairebé derruïda, a l'Ajuntament de Teià el 1756. La casa estava sota domini directe del senyor de la casa de Roudors de Teià, que era Joan Fiveller.

Quadres i retrats de Can Teixidor

QUADRE 1

TEXT

Egregius D. D. Cajetanus a Planella et de Fivaller, Llar, et Bru, comes de Llar et baro de Granera. 

Romulei juris doctor romanus et arcas, et comes a Llar. Ego pingor in hac tabula.

TRADUCCIO

Egregi senyor don Gaietà de Planella i de Fivaller Llar i Bru, comte de Llar i baró de Granera.

Doctor romà en dret de Ròmul (dret romà) i arcade, i comte de Llar. Jo sóc pintat en aquest quadre.

Plànols antics del Masnou digitalitzats a Internet

Detall del plànol del districte de Masnou de 1813

Arxiu Municipal del Masnou

Tots els que hi ha aquí: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/externs/search/searchterm/Masnou/mode/all/order/date/ad/desc

- Plànol turístic de 1972. Disponible a: https://archive.org/details/planol-turistic-del-masnou-1972

- Plànol de 1849 de Miquel Garriga i Roca. Disponible a: https://archive.org/details/638-1849-1850/page/n1/mode/2up

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

- Anchorages on the East coast of Spain: from the Spanish Government Surveys of 1884 / published at the Admiralty 1889 under the superintendence of Captain W.J.L. Wharton.

- Plan y carrers de Masnou. Forma part de Geografia general de Catalunya. Vol. II, Provincia de Barcelona.

- Mapa planimètric del Masnou de 1914.

Nomenclàtor - nom dels carrers del Masnou

Llista de carrers del Masnou amb noms de masnovins o persones relacionades amb el Masnou amb article a la Viquipèdia.

ALCALDES

Marià Rossell

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Rossell

Alsina Sensat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alsina_i_Sensat

Doctor Jaume Curell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Curell_i_Sampera

Joan Llampallas
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llampallas_Alsina

Pau Estapé Maristany
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Estap%C3%A9_i_Maristany

Masies i cases de camp del Masnou

MASIES DEL MASNOU

Vista de les masies de la Font, Panxeta i Gaio. Ed. Orta.

CA L'ANTIC
VARIANTS: Casa Antich (plànol de 1904), Ca l'Antich, Casa de l'Antich (plànol de la rada de 1884), Mas Antic.
Era de la família Antic. El 13 de desembre de 1889 Nicolas Chounavelle Tremzal, oriünd de Châtel-sur-Moselle, la va comprar als hereus de Josep Antic Bossoms (o Bassons) per escriptura de venda judicial.  Els hereus són els germans Josep, Francesca i Rosalia Antich Masferrer. Nicolas Chounavelle Tremzal té diversos fills: Antònia, Maria, Emília i Ramon Chounavelle Lluelles. Alfons Berthom i Aimé, marit de Antònia Chounavelle Lluelles, comprà el mas a la resta dels germans. El 31 de març de 1919, Alfons Berthom i Aimé i la seva muller Antònia Chounavelle Lluelles el van vendre als germans Joaquim i Carles Cusí Furtunet pel preu de 75.000 pessetes. Es troba al lloc anomenat "Castellans" i les seves terres eren la Gleva dels Castellans.  Antigament es deia que era el carrer del Molí. Estava sota el domini directe del mas Planella (Can Teixidor?).

http://lescasesdalella.cat/casa/4233/ca-lantich

CAN BERNADES

VARIANTS: Can Bernadas.
Als plànols de 1822 apareix Magdalena Santpere, de Bernades, com a propietària dels terrenys que afronten amb Montgat. Després passa al seu fill Jaume Bernades Santpere. I després al fill d'aquest, Francesc Bernades Modolell. L'any 1898 Feliu Bernades Modolell la ven a Josep Casas Negre. Després passa als seus descedents Pere Casas Pons (assassinat durant la Guerra Civil), Carme Casas Melich (esposa de l’anterior), de Sant Feliu de Llobregat, i Pere Casas Casas (fill dels dos anteriors).

CAN CAMILO
VARIANTS: Cal Ferrer, Horta Pons (plànol topogràfic de 1966).

Al segle XIX sembla que era de Rosa Bertran Maristany, que vivia a Cabrils. I ell ho havia rebut del seu avi Pere Maristany Fornells, àlies Peret Soberano. El 1924 ho va vendre a Martí Pons Palau (d'aquí el nom horta Pons). Aquest es va casar amb Concepció Burgués Mauri. El seu fill es digué Camilo Pons Burgués (d'aquí el nom). La casa es deia Cal Ferrer. Seria on hi ha la fàbrica Dogi. Ja no existeix.

Llibres del Masnou de domini públic a Internet

LLIBRES EN DOMINI PÚBLIC A INTERNET

JACINT BARRERA I ARENAS

• Catálogo de la flórula y de los moluscos testáceos de Teyá y Masnou (1926)
• Miscelánea rural popular (1927)

FREDERIC BOSCH I SERRA

• Prontuario de urbanidad (1903)  / enllaç alternatiu
• Lloança a la vila de Masnou (1931)

Privilegi reial de Teià de 1505

TÍTOL: Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II.

DATA: Salamanca, 21 de novembre de 1505.

REGEST: El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.