Els seus pares eren Francesc Fontanills Rifós, hisendat, i Maria Casals Catà. Aquests es van casar a Teià el 28 de març de 1760. Francesc Fontanills Rifós era fill d'Antoni Fontanills, pagès de Teià, i d'Eulàlia Rifós. Maria Casals Catà era filla de Josep Casals, pagès d'Alella, i de Maria Catà. Francesc Fontanills Rifós tenia un germà anomenat Tomàs Fontanills Rifós, que es casà el 1759 amb Anna Manent Piferrer, de Vilassar.
El seu pare, Francesc Fontanills Rifós, va participar en la creació de la nova parròquia de Sant Pere del Masnou. Va ser un dels que va signar per crear la nova parròquia. Francesc Fontanills també aportà gratuïtament part del terreny on es va construir.
També era familiar de Josep Fontanills, ajudant reformat de la infanteria espanyola, fill del pagès Josep Fontanills i de Maria, i propietari de la casa que després seria la casa de la vila del Masnou, i que fins la construcció d'aquesta era utilitzat com a quarter. L'havia comprat a Maria i Miquel Riera, mare i fill, el 1691. Josep Fontanills es va casar amb Maria Gurri, filla de Francesc i Jerònima, d'Alella, el 28 de març de 1680. Van tenir una única filla Maria Fontanills i Gurri, que es va casar amb Pere Lledó, doctor Barcelona. Llur filla, Rosa Lledó i Fontanills, muller de Francesc Elies, va vendre la casa, ja gairebé derruïda, a l'Ajuntament de Teià el 1756. La casa estava sota domini directe
del senyor de la casa de Roudors de Teià, que era Joan Fiveller.
Amb el marc que donava a Constitució de Cadis per crear Ajuntament en pobles de més de 1.000 habitants es van fer eleccions del mes de desembre de 1812. Fins aquell moment el Masnou era un barri de Teià. Els sis membres del consistori triaren l’hisendat Joan Fontanills com a alcalde i tingueren Martí Rossinyol com a secretari. Va ser alcalde fins al 25 de desembre de 1813, quan va ser elegit Francesc Truc. L'any 1814, quan va acabar la Guerra, es va anul·lar la independència del Masnou de Teià. El Masnou no va poder tenir ajuntament de nou fins 1825, amb Marià Rossell i Móra, com a primer alcalde oficial.
Joan Fontanills Casals era el propietari que tenia més terres al poble. Era propietari de la masia de Can Fontanills (l'actual Casino), tenia terres a la Mesquita (al voltant de l'església) i tot el que són els actuals carrers de Mestres Villà, Fontanills, Joan Miró i Jaume I, que eren camps i que es deia Rastillo.
L'any 1839 li van expropiar un terrenys propers a l'església per urbanitzar-los i fer-hi carrers (actuals carrers de Sant Francesc d'Assís i de Sant Josep).
L'any 1845 va demanar permís a l'Ajuntament del Masnou per portar una escopeta per defensa pròpia.
L’any 1846 urbanitza el seu terreny anomenat “Rastillo”, que és l’actual carrer de Jaume I, creant els carrers de Rastillo i de Santa Anna. Va vendre les parcel·les per construir cases. També va cedir gratis a l’Ajuntament els terrenys per fer la plaça que popularment es deia d’Ocata però que en els documents apareix com a plaça de Fontanills (per ell) o de Santa Anna (per la seva dona que es deia Maria Anna). El Rastillo es deia així perquè hi havia un rastell o tanca per tancar el carrer a la part que dona a l’actual plaça de Catalunya (a l'antic camí de Teià).
A les seves terres a Ocata hi havia l'anomenat Fort d'Ocata, que després va donar origen al nom de districte i a un carrer anomenats "del Fort". El carrer del Fort o del Fuerte es digué més comunament Carretera de Can Galvany i és l'actual carrer del Pintor Miquel Villà.
L'any 1841 va ser elegit candidat a diputat al Congrés pel districte del Masnou (que comprenia les poblacions d'Alella, el Masnou, Teià, Tiana, Sant Pere de Premià i Sant Cristòfor de Premià). En aquell moment sembla que vivia al barri 4t de la ciutat de Barcelona.
Estava casat amb Maria Anna Montcau (Teià?, 1789 - el Masnou, 24 de desembre de 1851). No van tenir fills. Quan era gran i es quedà vidu, l'any 1851, i se n’anà a viure a Cabrils, amb la seva neboda Maria Lluch Montcau, casada amb Pau Amat Gel, hisendat de Cabrils.
El 1855 l'Ajuntament del Masnou li va reclamar per carta enviada a casa seva a Cabrils la devolució del primer segell municipal. Va respondre que l'havia perdut.
Al testament nomena marmessors la seva neboda Maria Lluch i el marit d'aquesta, Pau Amat. Elegeix sepultura al cementiri del Masnou, col·locant el cadàver en nínxol. Per l'enterrrament vol que hi hagi 12 sacerdots, i demana dos oficis en recordança al cap d'un any i 100 misses. Al rector de la parròquia de Sant Pere del Masnou li deixa 7.000 lliures de moneda catalana, de les quals 6.000 siguin per construir una capella del Santíssim a l'església, i les restant 1.000 lliures a invertir també en l'església del Masnou en allò que convingui. Deixa als pobres del poble del Masnou la quantitat de 3.000 lliures de moneda catalana, que seran distribuides a voluntat dels marmessors i del rector de la parròquia. De la resta dels seus béns nomena hereva universal la seva neboda Maria Lluch, muller de Pau Amat. Si ella falta, la substitueix com a hereva el seu marit Pau Amat.
El testament fou protocol·litzat per expedient de l’escrivà Joan Baptista Castellar el 28 de març de 1857.
Va morir a les dues de la matinada del 15 de maig de 1857 a Cabrils a 86 anys, de mort natural. El dia següent van portar el seu cadàver al Masnou per enterrar-lo al cementiri del Masnou.
En el seu testament va deixar 7.000 lliures per a la construcció de la capella del Santíssim de l’església de Sant Per Masnou i i 3.000 lliures pels pobres del Masnou. Per repartir aquests diners als pobres es va fer una llista de pobres feta per Junta de Beneficència de l'Ajuntament del Masnou. En total es van repartir 3.200 rals de billó entre 97 pobres.
La capella del Santíssim s'acaba de construir el febrer de 1861. El bisbe la consagrá a la veneració de Jesús Sagramentat. Les pintures de la capella eren obra d'Artur Roig, que les pintà el 1883, quan el rector Modest Rissech feu construir el nou altar.
A la capella del Santíssim hi van portar les despulles de la seva muller Maria Anna Montcau i també les seves. La llosa sepulcral estava dedicada per la seva hereva Maria Lluch i el seu marit Pau Amat.
La seva neboda i hereva, Maria Lluch Montcau, va passar a ser propietària de totes les terres i finques que tenia el seu oncle al Masnou. Tenen dos fills: Amàlia i Miquel Amat i Lluch.
La llei litúrgica mana que la reserva del venerable Sagrament sia guardada en l'altar més digne del temple, que sol ésser el major: i així es compleix, arreu del cristianisme. Fos per la reverència exquisida, més fàcil d’obtenir; los per la fatilitat de distribuir la Comunió, en nostra terra, s'han anat constituint a cada parròquia capelles dedicades exclusivament al culte del Santíssim. La nostra, data de l’any 1860 quan precisament es tractava de l’ampliació del temple parroquial. El benemèrit Joan Fontanills llega 7.000 lliures per a sa construcció; amb la qual quantitat n'hi havia en aquell temps de sobres per acabar-la. I en menys d’un any, ço es: el febrer de 1861, M. Pau Buscà la beneí amb permís del Senyor Bisbe, dedicant-la perpetualmente a la veneració de Jesús Sagramentat.
En el mateix testament llegava 3.000 lliures pels pobres i que a juí de tots foren rebaixades, per creurer exorbitant la deixa. Meresqué tan pietós patrici ésser enterrat amb sa muller Mariana Moncau en la dita capella, com es pot llegir en la llosa dedicada pels seus hereus Pau Amat i Maria Lluch. Les pintures ben conservades les executà el pintor Artur Roig, fa uns 50 anys quan M. Modest Rissech feu construir el nou altar.
L’Apostolat de la Oració té cura d'aquesta capella i son altar dedicat al S. Cor. 8 zeladores administren l'ornament i neteja per torn. A més de la llantia de l'Obra, representació de tots els fidels devant Jesus, en crema un altre, a càrrec d'un grup de senyores exercitants i pietoses. L'any passat es començà l'adoració del dijous eucarístic amb èxit manifest; s'ha extés al divendres i es molt fàcil que s'allargui a altres dies, fins que la pietat masnovina ompleni tota la setmana.
L'any 1880 Miquel Amat Lluch va urbanitzar la resta de terrenys que tenia a sobre del carrer del Rastillo. Aquests terrenys també es deien Rastillo. O sigui, va urbanitzar l’actual carrer de Fontanills. Va ser ell qui va posar aquest nom. Deuria posar el nom en record de l’oncle de la seva mare (Joan Fontanills Casals) que era l’antic propietari d’aquells terrenys, i de qui li venia la immensa fortuna que tenia. També va projectar la urbanització del carrer de dalt i li va posar el nom de Sant Miquel (pel seu nom) i que és l'actual carrer de Sant Miquel. La zona a sobre del carrer de Fontanills, però, aquest carrer no es va arribar fins als anys seixanta del segle XX. L'any 1985 a aquest fragment se li va posar el nom de carrer de Joan Miró.
En aquesta època la forma de posar els noms dels carrers era que el triava el propietari dels terrenys que urbanitzava el terreny. En els expedients d’urbanització, el propietari ni tan sols justifica perquè tria el nom i l’Ajuntament només aprova la urbanització dels terrenys segons el plànol presentat i el nom del carrer ja està aprovat de forma indirecta. És el mateix que va passar amb el carrer d'Esperança (per Esperança Font, mullet de Gaspar Malet, propietari dels terrenys). Per aquesta raó a les Actes del Ple no surten les aprovacions d’aquests noms.
Fins a la segona meitat del segle XIX va continuar sent un mas i, posterioment, entre els anys 1876 i 1887, s’hi albergà el “Colegio del Comercio”, del pedagog Francesc Flos i Calcat.
A ponent de la masia, adossat, hi havia la Cervecería de La Paz (abans anomenat el cafè d’en Manel) també propietat de la família.
L'any 1902 Miquel Amat i Lluch va arrendar la masia de Can Fontanills a la societat recreativa Casino de Masnou. Jaume Maristany i Colomé, comerciant, actua en representació del Casino del Masnou. Miquel Amat i Lluch és amo d'una casa gran amb torre i pati al davant, envoltat de murs, amb una bassa, situada al carrer del Correo, número 1, abans coneguda com a casa Fontanills. Li pertany com a hereu de la seva mare Maria Lluch i Moncau, muller de Pau Amat i Gel. El contracte és per 30 anys, i el preu a pagar anualment va creixent amb els anys. L'any 1903 es torna a fer el document l'arrendament. Llavors el contracte és per 40 anys.
Miquel Amat i Lluch es va casar amb Maria Castellar i Vila. En morir ell, vers 1908, ella passà a ser usufructuària dels béns del seu marit, que passaren a ser propietat de llur fill Esteve Amat i Castellar, d'ofici confiter. Els anys trenta del segle XX la propietària és Francesca Amat i Castellar.
ALCALDE I HISENDAT DEL MASNOU
Joan Fontanills Casals va ser el primer alcalde del Masnou l’any 1812, durant la Guerra del Francès. Després va tornar a ser alcalde de 1832 a 1833. En aquella època no es feia servir gaire el segon cognom i sempre signa simplement com a "Joan Fontanills".Amb el marc que donava a Constitució de Cadis per crear Ajuntament en pobles de més de 1.000 habitants es van fer eleccions del mes de desembre de 1812. Fins aquell moment el Masnou era un barri de Teià. Els sis membres del consistori triaren l’hisendat Joan Fontanills com a alcalde i tingueren Martí Rossinyol com a secretari. Va ser alcalde fins al 25 de desembre de 1813, quan va ser elegit Francesc Truc. L'any 1814, quan va acabar la Guerra, es va anul·lar la independència del Masnou de Teià. El Masnou no va poder tenir ajuntament de nou fins 1825, amb Marià Rossell i Móra, com a primer alcalde oficial.
Joan Fontanills Casals era el propietari que tenia més terres al poble. Era propietari de la masia de Can Fontanills (l'actual Casino), tenia terres a la Mesquita (al voltant de l'església) i tot el que són els actuals carrers de Mestres Villà, Fontanills, Joan Miró i Jaume I, que eren camps i que es deia Rastillo.
L'any 1839 li van expropiar un terrenys propers a l'església per urbanitzar-los i fer-hi carrers (actuals carrers de Sant Francesc d'Assís i de Sant Josep).
L'any 1845 va demanar permís a l'Ajuntament del Masnou per portar una escopeta per defensa pròpia.
L’any 1846 urbanitza el seu terreny anomenat “Rastillo”, que és l’actual carrer de Jaume I, creant els carrers de Rastillo i de Santa Anna. Va vendre les parcel·les per construir cases. També va cedir gratis a l’Ajuntament els terrenys per fer la plaça que popularment es deia d’Ocata però que en els documents apareix com a plaça de Fontanills (per ell) o de Santa Anna (per la seva dona que es deia Maria Anna). El Rastillo es deia així perquè hi havia un rastell o tanca per tancar el carrer a la part que dona a l’actual plaça de Catalunya (a l'antic camí de Teià).
A les seves terres a Ocata hi havia l'anomenat Fort d'Ocata, que després va donar origen al nom de districte i a un carrer anomenats "del Fort". El carrer del Fort o del Fuerte es digué més comunament Carretera de Can Galvany i és l'actual carrer del Pintor Miquel Villà.
L'any 1841 va ser elegit candidat a diputat al Congrés pel districte del Masnou (que comprenia les poblacions d'Alella, el Masnou, Teià, Tiana, Sant Pere de Premià i Sant Cristòfor de Premià). En aquell moment sembla que vivia al barri 4t de la ciutat de Barcelona.
Estava casat amb Maria Anna Montcau (Teià?, 1789 - el Masnou, 24 de desembre de 1851). No van tenir fills. Quan era gran i es quedà vidu, l'any 1851, i se n’anà a viure a Cabrils, amb la seva neboda Maria Lluch Montcau, casada amb Pau Amat Gel, hisendat de Cabrils.
El 1855 l'Ajuntament del Masnou li va reclamar per carta enviada a casa seva a Cabrils la devolució del primer segell municipal. Va respondre que l'havia perdut.
 |
| Signatura de Joan Fontanills procedent del seu testament |
Signatura de Joan Fontanills procedent de les actes del Ple de l'Ajuntament
TESTAMENT
Va fer testament del dia 5 de febrer de 1855, que va escriure de la seva pròpia ma i que va entregar al notari Esteve Castellar, amb Joan Carbonell i Pere Màrtir Carbonell, pagesos de Cabrils, com a testimonis.Al testament nomena marmessors la seva neboda Maria Lluch i el marit d'aquesta, Pau Amat. Elegeix sepultura al cementiri del Masnou, col·locant el cadàver en nínxol. Per l'enterrrament vol que hi hagi 12 sacerdots, i demana dos oficis en recordança al cap d'un any i 100 misses. Al rector de la parròquia de Sant Pere del Masnou li deixa 7.000 lliures de moneda catalana, de les quals 6.000 siguin per construir una capella del Santíssim a l'església, i les restant 1.000 lliures a invertir també en l'església del Masnou en allò que convingui. Deixa als pobres del poble del Masnou la quantitat de 3.000 lliures de moneda catalana, que seran distribuides a voluntat dels marmessors i del rector de la parròquia. De la resta dels seus béns nomena hereva universal la seva neboda Maria Lluch, muller de Pau Amat. Si ella falta, la substitueix com a hereva el seu marit Pau Amat.
El testament fou protocol·litzat per expedient de l’escrivà Joan Baptista Castellar el 28 de març de 1857.
Va morir a les dues de la matinada del 15 de maig de 1857 a Cabrils a 86 anys, de mort natural. El dia següent van portar el seu cadàver al Masnou per enterrar-lo al cementiri del Masnou.
En el seu testament va deixar 7.000 lliures per a la construcció de la capella del Santíssim de l’església de Sant Per Masnou i i 3.000 lliures pels pobres del Masnou. Per repartir aquests diners als pobres es va fer una llista de pobres feta per Junta de Beneficència de l'Ajuntament del Masnou. En total es van repartir 3.200 rals de billó entre 97 pobres.
La capella del Santíssim s'acaba de construir el febrer de 1861. El bisbe la consagrá a la veneració de Jesús Sagramentat. Les pintures de la capella eren obra d'Artur Roig, que les pintà el 1883, quan el rector Modest Rissech feu construir el nou altar.
A la capella del Santíssim hi van portar les despulles de la seva muller Maria Anna Montcau i també les seves. La llosa sepulcral estava dedicada per la seva hereva Maria Lluch i el seu marit Pau Amat.
La seva neboda i hereva, Maria Lluch Montcau, va passar a ser propietària de totes les terres i finques que tenia el seu oncle al Masnou. Tenen dos fills: Amàlia i Miquel Amat i Lluch.
 |
| Certificat de defunció de Joan Fontanills Casals. Arxiu Comarcal del Maresme. |
LA CAPELLA DEL SANTÍSSIM DE L'ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL MASNOU
Text procedent del Calendari parroquial de l'any 1933 de Sant Pere del Masnou:
La llei litúrgica mana que la reserva del venerable Sagrament sia guardada en l'altar més digne del temple, que sol ésser el major: i així es compleix, arreu del cristianisme. Fos per la reverència exquisida, més fàcil d’obtenir; los per la fatilitat de distribuir la Comunió, en nostra terra, s'han anat constituint a cada parròquia capelles dedicades exclusivament al culte del Santíssim. La nostra, data de l’any 1860 quan precisament es tractava de l’ampliació del temple parroquial. El benemèrit Joan Fontanills llega 7.000 lliures per a sa construcció; amb la qual quantitat n'hi havia en aquell temps de sobres per acabar-la. I en menys d’un any, ço es: el febrer de 1861, M. Pau Buscà la beneí amb permís del Senyor Bisbe, dedicant-la perpetualmente a la veneració de Jesús Sagramentat.
En el mateix testament llegava 3.000 lliures pels pobres i que a juí de tots foren rebaixades, per creurer exorbitant la deixa. Meresqué tan pietós patrici ésser enterrat amb sa muller Mariana Moncau en la dita capella, com es pot llegir en la llosa dedicada pels seus hereus Pau Amat i Maria Lluch. Les pintures ben conservades les executà el pintor Artur Roig, fa uns 50 anys quan M. Modest Rissech feu construir el nou altar.
L’Apostolat de la Oració té cura d'aquesta capella i son altar dedicat al S. Cor. 8 zeladores administren l'ornament i neteja per torn. A més de la llantia de l'Obra, representació de tots els fidels devant Jesus, en crema un altre, a càrrec d'un grup de senyores exercitants i pietoses. L'any passat es començà l'adoració del dijous eucarístic amb èxit manifest; s'ha extés al divendres i es molt fàcil que s'allargui a altres dies, fins que la pietat masnovina ompleni tota la setmana.
 |
| Fotografia de la capella del Santíssim de l'església de Sant Pere del Masnou, l'any 1933. Calendari parroquial de 1933. |
MIQUEL AMAT I LLUCH
L'any 1880 Miquel Amat Lluch va urbanitzar la resta de terrenys que tenia a sobre del carrer del Rastillo. Aquests terrenys també es deien Rastillo. O sigui, va urbanitzar l’actual carrer de Fontanills. Va ser ell qui va posar aquest nom. Deuria posar el nom en record de l’oncle de la seva mare (Joan Fontanills Casals) que era l’antic propietari d’aquells terrenys, i de qui li venia la immensa fortuna que tenia. També va projectar la urbanització del carrer de dalt i li va posar el nom de Sant Miquel (pel seu nom) i que és l'actual carrer de Sant Miquel. La zona a sobre del carrer de Fontanills, però, aquest carrer no es va arribar fins als anys seixanta del segle XX. L'any 1985 a aquest fragment se li va posar el nom de carrer de Joan Miró.
En aquesta època la forma de posar els noms dels carrers era que el triava el propietari dels terrenys que urbanitzava el terreny. En els expedients d’urbanització, el propietari ni tan sols justifica perquè tria el nom i l’Ajuntament només aprova la urbanització dels terrenys segons el plànol presentat i el nom del carrer ja està aprovat de forma indirecta. És el mateix que va passar amb el carrer d'Esperança (per Esperança Font, mullet de Gaspar Malet, propietari dels terrenys). Per aquesta raó a les Actes del Ple no surten les aprovacions d’aquests noms.
CAN FONTANILLS
De “Can Fontanills”, ara situat dins del Casino del Masnou i coneguda com a “Mas Vell” la data més antiga que se’n conserva és del 1375, data que consta al plànol de 1544, fet per l’arquitecte municipal del moment Miquel Garriga i Roca, en el qual consta que va ser adquirida per la família Fontanills.Fins a la segona meitat del segle XIX va continuar sent un mas i, posterioment, entre els anys 1876 i 1887, s’hi albergà el “Colegio del Comercio”, del pedagog Francesc Flos i Calcat.
A ponent de la masia, adossat, hi havia la Cervecería de La Paz (abans anomenat el cafè d’en Manel) també propietat de la família.
L'any 1902 Miquel Amat i Lluch va arrendar la masia de Can Fontanills a la societat recreativa Casino de Masnou. Jaume Maristany i Colomé, comerciant, actua en representació del Casino del Masnou. Miquel Amat i Lluch és amo d'una casa gran amb torre i pati al davant, envoltat de murs, amb una bassa, situada al carrer del Correo, número 1, abans coneguda com a casa Fontanills. Li pertany com a hereu de la seva mare Maria Lluch i Moncau, muller de Pau Amat i Gel. El contracte és per 30 anys, i el preu a pagar anualment va creixent amb els anys. L'any 1903 es torna a fer el document l'arrendament. Llavors el contracte és per 40 anys.
Miquel Amat i Lluch es va casar amb Maria Castellar i Vila. En morir ell, vers 1908, ella passà a ser usufructuària dels béns del seu marit, que passaren a ser propietat de llur fill Esteve Amat i Castellar, d'ofici confiter. Els anys trenta del segle XX la propietària és Francesca Amat i Castellar.
La darrera propietària de la masia de Can Fontanills fou Càndida Amat Solans. Després ho van comprar els socis del Casino.
FONTS
- Arxiu Comarcal del Maresme. Notari Esteve Castellar, testament de Joan Fontanills i Casals.
- Arxiu Parroquial de Teià. Llibre de matrimonis.
- Arxiu Municipal del Masnou, inventaris dels fons Casino del Masnou, sèrie Expedients de Secretaria i actes del Ple. Disponibles a: https://www.elmasnou.cat/arxiu
- Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones. L’obra arquitectònica de Bonaventura Bassegoda i Amigó a la vila del Masnou. La Roca de Xeix, núm. 30 (2016). Disponible a: http://www.elmasnou.cat/temes/cultura/arxiu/arxiu-municipal-publicacions (sobre el Casino del Masnou)
- Isabel Giménez i Molina. La transformació del paisatge del Masnou (1849-1945). La Roca de Xeix, núm. 26 (2005). Disponible a: http://www.elmasnou.cat/temes/cultura/arxiu/arxiu-municipal-publicacions (sobre Joan Fontanills, hisendat)
- Arxiu Municipal del Masnou. Calendari parroquial de l'any 1933 de Sant Pere del Masnou. Disponible a: https://archive.org/details/@arxiu_municipal_masnou (sobre la deixa a l'església)
- Rosa Toran. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017. (sobre Francesc Fontanills)
-Rosa Toran. Atles electoral: els consistoris del Masnou 1812-1979. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2013. (sobre Joan Fontanills, alcalde)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada