dimarts, 14 de març del 2017

Entrada "Masnou" a la Geografia General de Catalunya de 1913

FONTCARRERAS CANDI, Francesc. Geografia General de Catalunya. 1913. pàgs. 314-317. Disponible a: <https://archive.org/details/geografagenerald01carr>

TEXT
Masnou 

Vila de 1.148 cases habitables, compreses les poques de camp escampades pel seu terme, ab 3.396 habitants de fet y 3.507 de dret, a 14 kilòmetres al SO. del cap de partit y a 4 metres d'altitut (a la estació del ferrocarril). 


Les cases d'aquesta vila s'extenen a lo llarch de la carretera general de Madrid a França per La Junquera. Hi passa lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per Mataró, que hi té una estació a la part de garbí, lindant ab la riera de Alella, y un baxador devant de la Casa de la Vila, a la part nomenada Ocata, y ne surt la carretera provincial de Granollers. Hi ha telègraf, telèfon y fanals de gas. 

Té cabo de sometent, una parella de mossos d'esquadra y destacament de carrabiners. La seua platja es habilitada per a la càrrega y descàrrega de fruyts del pahís ab documentació de la Duana de Mataró. 

Pertany al bisbat de Barcelona; té una església parroquial dedicada a Sant Pere apòstol, que es de construcció moderna, servida per un rector y dos vicaris; un convent de Mares escolapies dedicades a la ensenyança; una costura y un estudi municipals y un estudi particular y un d'albats. Hi ha una Casa Benèfica al càrrech de Germanes Josefines que se dedican a vetllar malalts. Fa la festa major lo 29 de juny. 

Té tres mestres de música, quatre societats recreatives, tres fondes y servey de tartanes per a anar a Alella y a Teyà. 

Compta entre la seua industria dues fàbriques de gèneros de punt; dues de lones; dues de filats y texits de coto; una fassina d'ayguardent, una fàbrica de gaseoses, quatre de xocolate y una de pastes per a sopa. Lo seu terme es montanyós y de clima templat y sa; produheix blat, llegums, garrofes y vi, y confronta: al N. ab los d'Alella y Teyà; al E., ab lo de Premià de Mar; al S. ab lo Mediterrani y al O., ab lo terme de Tiana. 

La vila de Masnou es de origen modern. Sembla que allà per l'any 1600 s'hi va fer un mas al que-s va donar lo nom de Mas nou y que al entorn d'aquest se n'hi van fer d'altres, fins a pendre l'increment que avuy té. L'any 1730 los seus habitants, casi tots mariners, van edificar una ermita dedicada a Sant Pere, al meteix endret hont avuy hi ha la esglesia parroquial. 
Casa de la Vila. Clixé de Agustí Condominas.

Axó no obsta per a que hi queden recorts d'altres temps en que encara no hi havia població. Prop de la Casa de la Vila hi ha una torre romana y un' altra de moderna, en molt bon estat de conservació; y l'any 1901 a la masia de Cal Ros de les Cabres, districte d'Ocata, s'hi van descobrir uns mosaychs romans y alguns capitells y altres fragments que indican ben clarament que allí hi havia hagut un edifici romà, que alguns suposan era una casa de banys. 

La església parroquial se va començar l'any 1761 y se va termenar l'any 1817; es del ordre compost. La Casa de la Vila, d'arquitectura greco-romana, es obra del any 1845. 

Masnou compta ab més de 350 baxells de navegació d'altura de tots tonelatges que recorren tots los mars del món y més especialment los de la Amèrica del Sur, constituint aquest tràfech una de les principals deus de benestar dels seus vehins. 

----
Plan y carrers de Masnou

Plànol escala 1:8750. Facilitat i revisat pel meteix Ajuntament.

Districte primer (Masnou)
1 Carrer del Correu
2 Plaça de la Llivertat
3 Carrer de Sant Francesch
4 Carrer de Sant Joseph
5 Carrer de Barcelona
6 Plaça del Masnou
7 Carrer de Sant Francesch
8 Carrer de Ginesta
9 Carrer de Sant Pere
10 Carrer del Safareig
11 Carrer de Buenos Ayres
12 Carrer de Sant Cristòfol
13 Carrer Baix
14 Carrer del Pou
15 Carrer de la Cotorra
16 Carrer d'Hortes y Fonts
17 Arrabal d'Alella
18 Carrer de Santa Rosa
19 Carrer de la Esperança
20 Carrer de Sant Rafel
21 Arrabal de Sant Rafel
22 Carrer de Puerto Rico
23 Carrer Gadità
24 Torrent Humbert
25 Carretera de Can Francisquet
26 Torrent Xich
27 Torrent Vallmora
28 Torrent Riquers o antich camí de Tayà

Districte segon (Ocata)
29 Carrer Desitjat
30 Carrer Adra
31 Carrer de Sant Antoni
32 Carrer de Sant Gerònim
33 Carrer de Sant Agustí
34 Carrer de Cuba
35 Carrer de Quintana
36 Carrer de Sant Joan
37 Carrer de Sant Bruno
38 Carrer de Sant Domingo
39 Carrer de Sant Felip
40 Carrer de Sant Jaume
41 Carrer del Carme
42 Carrer de Colomina
43 Carrer de Santa Agna
44 Plaça d'Ocata
45 Carrer del Rastill
46 Carrer de Fontanills
47 Carretera del Circo
48 Carrer de cal Fideu
49 Carrer de can Galvany
50 Carrer cal Manyo
51 Torrent del Ase
52 Carretera de ca la Bel
53 Carretera de cal Layó del Tit
----

S'ocupan d'aquesta vila: 
Guia de Barcelona a Arenys de Mar por el ferrocarril, per en Víctor Balaguer. I fase. 8.° Barcelona, 1857. pl. 44 a 52. — Excursión de Barcelona a Gerona y viceversa por el ferrocarril, per en Joseph Gil y Montaña, I fasc. 4.1 Barcelona, 1871, pl. 50 y 51.— Costas y fronteras españolas, per don Joseph Aller y Vicente, I tom. 4.1 Alicante, 1897, pl. 254.— Y Excursió a la casa romana d'Ocata (Masnòu), per en Francesch Carreras y Candi. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1904, pl. 25 a 29.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada