dissabte, 12 de febrer del 2022

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

Pregó d’inici de Festa Major de Sant Pere, 1974
Per l'Iltm. arquitecte Pere J. Bassegoda i Musté


El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

HONORABLES AUTORITATS:
DAMES I DAMISEL·LES:
SENYORS I AMICS:

La "FESTA MAJOR” de tots els pobles coincideix amb una data tradicional, la del dant patró; i el Masnou -com jo també- té com a patró el gloriós Sant Pere, pescador, apòstol, pontífex i màrtir. I aitals conside­racions han motivat la meva acceptació de l’amable comanda de l'Ilustríssim Ajuntament d’aquesta "benè­fica” vila, encarregant-me de l’acostumat PREGÓ o CRIDA, com a capçalera de la festa patronal. No cal que us digui quin és el meu orgull per haver sigut honorat amb aital designació, així com la vostra natural decepció al no haver recaigut l’encàrrec en una per­sona de major prestigi i popularitat.

Per tal de correspondre de la millor faisó possible a aquesta immerescuda distinció, he optat, abans de dar acompliment a la meva tasca, tractar d’escollir un ar­gument per a desenvolupar en aquest acte. General­ment, si llegiu els diaris i revistes, trobareu que el pregoner de torn es limita a cantar les excel·lències de la ciutat, de la vila o del poble, enumerant les belle­ses de la corresponent situació, els relleus més impor­tants de la respectiva història, els mèrits dels seus fills predilectes, la indústria, el comerç, i les arts, acabant sempre amb un CANT A LA DONA.

Mes, no essent jo el primer qui us parla en un acte semblant, i per tal de no cansar-vos amb repeticions de tot el que us han dit els meus antecessors en el PREGÓ o CRIDA de la Festa, he cercat un nou argu­ment per tal de no repetir tot quant bellament us ha sigut presentat en anys anteriors; he decidit que, la meva intervenció, a manca d’altre mèrit, tingui al menys, el de fer-vos lleu aquesta estona, a base de dar-li noves condicions o aspectes, els quals han d’ésser la brevetat i l'amenitat. I és per això que el títol del present PREGÓ serà el de: