diumenge, 15 de desembre del 2019

Masies i cases de camp del Masnou

MASIES DEL MASNOU

Masnou - vista de la Font, Plancheta y Gayo
Vista de les masies de la Font, Panxeta i Gaio. Ed. Orta.

CA L'ANTIC
VARIANTS: Casa Antich (plànol de 1904), Ca l'Antich, Casa de l'Antich (plànol de la rada de 1884), Mas Antic.
Era de la família Antic. El 13 de desembre de 1889 Nicolas Chounavelle Tremzal, oriünd de Châtel-sur-Moselle, la va comprar als hereus de Josep Antic Bossoms (o Bassons) per escriptura de venda judicial.  Els hereus són els germans Josep, Francesca i Rosalia Antich Masferrer. Nicolas Chounavelle Tremzal té diversos fills: Antònia, Maria, Emília i Ramon Chounavelle Lluelles. Alfons Berthom i Aimé, marit de Antònia Chounavelle Lluelles, comprà el mas a la resta dels germans. El 31 de març de 1919, Alfons Berthom i Aimé i la seva muller Antònia Chounavelle Lluelles el van vendre als germans Joaquim i Carles Cusí Furtunet pel preu de 75.000 pessetes. Es troba al lloc anomenat "Castellans" i les seves terres eren la Gleva dels Castellans.  Antigament es deia que era el carrer del Molí. Estava sota el domini directe del mas Planella (Can Teixidor?).
http://lescasesdalella.cat/casa/4233/ca-lantich

CAN BERNADES
VARIANTS: Can Bernadas.
Als plànols de 1822 apareix Magdalena Santpere, de Bernades, com a propietària dels terrenys que afronten amb Montgat. Després passa al seu fill Jaume Bernades Santpere. I després al fill d'aquest, Francesc Bernades Modolell. L'any 1898 Feliu Bernades Modolell la ven a Josep Casas Negre. Després passa als seus descedents Pere Casas Pons (assassinat durant la Guerra Civil), Carme Casas Melich (esposa de l’anterior), de Sant Feliu de Llobregat, i Pere Casas Casas (fill dels dos anteriors).

CAN CAMILO
VARIANTS: Cal Ferrer, Horta Pons (plànol topogràfic de 1966).
Ella es diu Concepció Burgués Mauri, vídua de Martí Pons Palau. El seu fill es digué Camilo Pons Burgués (d'aquí el nom). La casa es deia Cal Ferrer. Seria on hi ha la fàbrica Dogi. Ja no existeix.

divendres, 19 de juliol del 2019

Privilegi reial de Teià de 1505

TÍTOL: Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II.

DATA: Salamanca, 21 de novembre de 1505.

REGEST: El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.

divendres, 28 de juny del 2019

Postals antigues del Masnou - Manuel Sendra

Manuel Sendra i Domènech

BIOGRAFIA
Manuel Sendra i Domènech (?, 1890 - Barcelona, 23 d'agost de 1974) fou un fotògraf que va estar actiu al Masnou durant els anys 20 i 30.

Va ser empleat de la galeria El Siglo (Magatzems El Siglo), a Barcelona, on es va formar a com a fotògraf de la mà de Pau Audouard i Deglaire entre 1915 i 1920. Va ser segon vocal de la junta directiva del Centro Artístico de Oficiales de Fotógrafo.

Casat amb Maria López, va tenir dos fills: Manuel Sendra López (casat amb Maria Castellví) i Teresa Sendra López (1922-21/6/2015) (casada amb Llàtzer Nicolás). Manuel Sendra López va ser també fotògraf i va participar en diversos concursos fotogràfics durant els anys 30 i 50.

Va tenir botiga al carrer de Prat de la Riba, 54, del Masnou. A més de postals també feia retrats.

A mitjan anys 20 i 30 hi ha constància d'un Manuel Sendra, fotògraf especialitzat en radiografies establert a Gràcia, pioner en aquesta matèria, que podria tractar-se de la mateixa persona.

divendres, 10 de maig del 2019

Biografia i obres de Josep Pujadas Truch

Josep Pujadas i Truch (el Masnou, 29 de maig de 1876 — el Masnou, 3 de maig de 1938) fou un poeta i dramaturg masnoví.

BIOGRAFIA

De família modesta, restà aviat orfe de mare. Els seus pares eren Eugeni Pujadas Mateu (Teià, 1845-1915) i Filomena Truch Jorba (morta amb 42 anys). Eren cinc germans: Soledat (1882-1976) (casada amb Antoni Rosés), Maria (casada amb Joan Rossell Maristany), Josep, Eugeni (mort amb 2 anys) i Francesca (morta amb 17 anys). Josep Pujadas Truch es va casar amb Rosa Rossell Maristany (1874-1957), filla de Manuel Rossell Coll (1828-1901) (fill de Manuel Rossell i Magina Coll Arias) i de Càndida Maristany Sala (1832-1905) (filla de Pere Maristany Pagès, 1788-1854, i de Rosa Sala). Van tenir quatre fills: Filomena (1899-1986) (casada amb Joan Maresma), Josep (1920-2009) (casat amb Antònia Famadas Duran 1921-2013), Càndida (1903-1975) (casada amb P. Mayolas) i Rosa (1906-1922).

Fou premiat en alguns Jocs Florals. La seva obra poètica és de caràcter sentimental, patriòtic i festiu. Va compondre les caramelles de nombrosos anys per entitats de Teià i el Masnou. 

dissabte, 2 de març del 2019

Fuentes para investigar genealogía en El Masnou (Barcelona)

Portada del libro de matrimonios de Teià.
PARROQUIA DE SAN PEDRO DE MASNOU

La iglesia parroquial de San Pedro de Masnou fue quemada y destruida en 1936 durante la Guerra Civil Española. La casa rectoral fue saqueada, incendiada y arrasada, quedando sólo las paredes del perímetro exterior. El archivo parroquial se perdió entre las llamas y fue completamente destruido.

El archivo parroquial actual sólo conserva los libros parroquiales (bautizos, matrimonios y defunciones) a partir de 1939. En concreto:

BAUTIZOS: a partir de 1939.

MATRIMONIOS: a partir de 1942.

DEFUNCIONES: a partir de 1939.

Fonts per fer recerca de genealogia al Masnou

Portada del llibre de matrimonis de Teià.
PARRÒQUIA DE SANT PERE DEL MASNOU

L'església parroquial de Sant Pere del Masnou va ser cremada i enderrocada en part l’any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior. L’arxiu parroquial es perdé entre les flames i va ser completament destruït.

L'arxiu parroquial actual només conserva els llibres parroquials (baptismes, matrimonis i defuncions) a partir de 1939. En concret:

BAPTISMES: a partir de 1939.

MATRIMONIS: a partir de 1942.

DEFUNCIONS: a partir de 1939.

divendres, 25 de gener del 2019

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1930-1939)

1930

- "La Vanguardia", 05/09/1930, pàgina 2.
Fotografies de Sagarra.

Pescadors recollint llurs xarxes a la platja del Masnou. 

Recollida de xarxes a la platja del Masnou.

Un pescador del Masnou llançant el rall a la platja.

Un vell pescador a canya del Masnou.