Família i genealogia de Rosa Sensat Vilà

Rosa Sensat Vilà (el Masnou, 17 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) era filla de Jaume Sensat Maristany, àlies Xami (el Masnou, 2 de juliol de 1842 - juny de 1882) i de Josepa Vilà Riera (el Masnou, 24 de desembre de 1853 - Barcelona, ?). El seu pare va morir a 39 anys. Els seus pares es van casar el 4 de juliol de 1872.

Rosa Sensat era la filla primogènita. Va tenir una germana anomenada Josepa Sensat Vilà, que va néixer el 29 de novembre de 1882, quan el seu pare ja havia mort. També va ser mestra.

Jaume Sensat Maristany era fill de Joan Sensat Millet, àlies Xami (el Masnou, 1805 - el Masnou, 28 de setembre de 1866) (fill de Joan i de Margarida) i de Rosa Maristany Fornells (Teià, 22 de setembre de 1812- el Masnou, 1895).

Josepa Vilà Riera era filla de Genís Vilà Boquet (o Escobet) (el Masnou, 12 de setembre de 1821 - Montevideo, 20 de juliol de 1871), pilot de vaixell, fill de Miquel i Teresa, i de Josepa Riera Calvet (el Masnou, 25 de maig de 1821-?) filla de Pere Màrtir i Caterina.  

Joan Sensat Millet i Rosa Maristany Fornells tingueren quatre fills: Agustí Sensat Maristany (casat amb Rosa Coll Rosés, filla de Felicià Coll Pujadas i de Teresa Rosés), Celestina Sensat Maristany, Josepa Sensat Maristany i Jaume Sensat Maristany (casat amb Josepa Vilà Riera).

Rosa Maristany Fornells era filla de Guerau Maristany Mora i de Rosa Fornells. Aquests es casaren a Teià el 6 de febrer de 1795. Ella era de Mataró, filla de Llorenç Fornells i d'Anna. Ell, del Masnou, fill de Guerau Maristany Nadalmay i de Dorotea Mora (casats el 1755). Tingueren cinc fills: Jaume Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Antònia Alsina Bosch), Pere Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Teresa Maristany Santpere), Rosa Maristany Fornells (casada amb Joan Sensat Millet), Isidre Maristany Fornells (germà bessó amb Rosa) (casat amb Eulàlia Millet Estaper) i Josepa Maristany Fornells (casada amb un Alsina).

Es va casar amb David Ferrer Vallès i van tenir dos fills: Àngels i Jaume.

Està enterrada al cementiri del Masnou en un nínxol amb el seu marit.

Canvi de nom de la vila del Masnou

Butlletí Oficial de la província de Barcelona

26 septiembre 1977, n. 230

M A S N O U

ANUNCIO

Instruyéndose el reglamentario expediente incoado por este Ayuntamiento en el sentido de modificar el nombre de la población de Masnou por El Masnou y habiéndose cumplimentado lo que dispone en el art. 35.1 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Corporaciones locales, queda expuesto al público el citado expediente para que en el plazo de treinta días pueda ser examinado por los interesados pudiendo interponer por escrito, las reclamaciones que consideren oportunas.

Masnou, 12 de septiembre de 1977. — El Alcalde, Miguel Humet Argemí.

Memòria sobres el Masnou, de Francesc Agell

MEMORIA SOBRES EL MASNOU

El terme municipal de Masnou se considera dividit en tres partides, que són: Masnou, Camp i Ocata.

La primera comença, entrant a la població per la part de ponent, per un caseriu, no ben unit a lo que segueix de la mateixa, nomenat Alella de Mar, perquè la jurisdicció d'aquest poble arribava antigament fins an aquesta platja; el qual caseriu fou agregat més ençà an aquest terme municipal. A més comprèn aquesta partida tot lo que segueix fins al torrent que hi ha al costat de l'actual Casa de la Vila, conegut amb els diferents noms de torrent de Taià, perquè condueix an aquesta població; torrent del Corral, perquè hi ha en dit lloc un corral propri del municipi; i, finalment, torrent de Poca Farina, per nomenar-se així, des de molt antic, un escamot de cases que, formant un petit barri, toca en el susdit torrent, pel qual té també algunes de ses entrades.

Origen i genealogia dels Maristany

EL PRIMER MARISTANY

Tots els Maristany són descendents d’una mateixa persona anomenada Bertran Marestany que provenia del poble de Le Plan, al bisbat de Rius, a l’actual departament de l’Alta Garona, Occitània (França). En el document de matrimoni de sota diu "deu Pla", que seria com es diu en occità gascó "del Plan". Mirant al web dels arxius del departament de l'Alta Garona es veu que hi ha gent que es diu Marestang que en aquest poble.

Bertran Marestany, fill de Lluís Marestany i de Joana, va emigrar al Masnou, que aleshores era un veïnat de Teià, en les onades de migracions occitanes a Catalunya dels segles XVI-XVII. L'any 1653 es va casar amb Teresa Bertran-Ciserac Duran, amb la qual va tenir 10 fills.

El cognom Maristany provindria d’una adequació al català del cognom original occità “Marestanh”, que al seu torn prové del poble homònim, situat al departament de Gers, anomenat Marestanh en occità, i Marestaing oficialment en francès. El topònim fa referència a una maresma o estany que hi deuria haver a l’època medieval en el curs del riu Sava, que passa pel poble. El poble va ser fundat el 1272 pels senyors de Marestanh i els cavallers templers i actualment té 300 habitants.

L’any 1668, Bertran Marestany va construir una casa al Masnou que seria la casa pairal dels Maristany, avui desapareguda, situada al camí Ral (actual carrer de Barcelona, 6-7). Bertran Marestany es va dedicar a la pesca i també la majoria dels seus descendents. Va morir el 1695 i la seva dona el 1706.

A l’arxiu parroquial de Teià es conserva el casament celebrat a Teià entre Bertran Marestany i Teresa Bertran-Ciserac Duran l’any 1653:

“1653 Maristany ab Bertran Ciserach

A vint y sinch de febrer de 1653, mil sis cents sinquanta y tres, per mi, Antoni Comes, prevere y vicari de Sant Martí de Tayà, en dita iglésia son estats desposats y benehits Bertran Marestany, fill llegitim y natural de Lluís Marestany, deu Pla, bisbat de Rius, diffunt, y de Joana, muller sua, vivent, de una part, y a Thereza Bertran, donsella, filla de Bertran Siserach, de la parròchia de Tayà, y de Maria, muller sua, tots vivents, anteposades adminicions y licències necessàries per dit effecte.”

Breu resum històric del Masnou - article de 1934

Article de Pere-Jordi Bassegoda Musté publicat al diari "El Matí" el 29 de juny de 1934.

LA VILA DEL MASNOU

Breu resum històric 

Es el Masnou, un dels municipis més joves del Maresme. Fins l'any 1825, era designat en els documents públics, com «veïnat del Masnou, de la Parròquia de Sant Martí de Teyà». Inútil és, doncs, cercar en el «Libri Antiquitatum» de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, o en el «Cartulari» de Sant Cugat del Vallès, documents antics en els quals hom consigni el nom del Masnou. Però sí que no hi ha dubte que, sense el nom, hom cita el seu territori, des de la Riera d'Alella i El Portell, a la Riera de Teià, en documents que parlen de terres a la «Maretima», «Marítima» o «Maresme», en les viles de «Primiliano» (Premià), «Taliano» (Teià), «Tizana» (Tiana), «Monte Cato» (Montgat), on situa Pellicer el «Promontorium Lunarium», etc., corresponents al segle X, i següents. 

L'any 916, trobem en una escriptura, la cita del terme d'Alella, com a veí dels de Premià i de Teià. Això demostra que l'actual terme del Masnou, era conegut com Alella en el dit temps, puix que altrament, Alella no podia ésser veïna de Premià. Aquesta hipòtesi ve confirmada en una escriptura de 981, en la qual hom diu que «Alela» era a la Marina. 

Reportatge del Masnou al diari La Publicitat de 1927

Vista panoràmica del Masnou

El Masnou a través de la història

La vila del Masnou forma part d'aquell esplet de viles catalanes que gaudeixen de més anomenada a la nostra terra. El seu origen és modern. Una masia nova (Mas Nou) construïda l'any 1600 en un dels indrets on és avui la vila, suggerí el nom gentil que porta avui. En torn d'aquell Mas Nou començaren tot seguit a alçar-se nous edificis que formaren poc a poc una bonica població. Durant molts anys va pertànyer a la jurisdicció de Teià.

Els fills del Masnou treballaven, però, de ferm, a fi d'obtenir per a la seva població la independència administrativa, tant pels afers municipals com pels eclesiàstics, independència que els fou concedida l'any 1817. La vila del Masnou pertany a la província i al bisbat de Barcelona, i al partit judicial de Mataró. Es una de les viles mes gracioses que blanquegen vora la mar de la costa llevantina de Catalunya. El seu escampall de cases forma una mena d'amfiteatre que ofereix una bella perspectiva. Té actualment 1.128 edificis i uns 3.500 habitants. Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. Ultra l'estació central, compta amb un baixador que cau justament davant la Casa de la Vila, i en la part de la vila anomenada d'Ocata.

Família i genealogia de Pere Grau Maristany i Oliver

PERE GRAU MARISTANY OLIVER

Grau és una contracció de Gerard que normalment s'escriu Guerau.

Va néixer el 12 de gener de 1863 al Masnou, a can Fideu, casa avui desapareguda, al xamfrà dels carrers de Pere Grau i Capitans Comellas. Va ser polític i industrial de renom i gran benefactor de la vila. L’any 1911, obtingué del rei Alfons XIII el títol de comte de Lavern i l'any 1926 l'Ajuntament del Masnou decidí canviar el nom del carrer de la Quintana, on va néixer, pel de "carrer de Pere Grau" en honor seu.

Casat amb Antònia Maristany i Viladevall (?-Barcelona, 1 de març de 1932), filla de Josep Maristany Galceran, àlies "Tara", (1824-1893) i d'Isabel Viladevall Rovira. Aquests es van casar el 1857 i tingueren quatre fills: Antònia, Francesc, Isabel i Teresa. Josep Maristany Galceran era fill de Gerard Maristany Oliver, àlies "Tara", i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. Era germà de Joan Maristany Galceran, famós esclavista. Isabel Viladevall Rovira era filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall i de Teresa Antònia Rovira, de Teia.
La seva casa natal es va enderrocar l'any 1963.

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Guerau_Maristany_i_Oliver

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1926

DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal

La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.

Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.

Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.

Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.

Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.

LLUÍS MILLET

(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1922

Viles de Catalunya: MASNOU

No se sap fixament l'origen de Masnou, car manquen dades històriques per a fer una afirmació certa i precisa de la seva primitiva fundació. Es creu, no obstant, per dades recollides entre documents antics i pel que ens conta la tradició, que el que és avui poble del Masnou, era en començar el segle XVI, un grau de masies, aixecades en sentit paral·lel a la platja i distanciades segons els dominis de llurs propietats.

Dels principals que es té esment, i dels quals avui n'hi ha encara alguns en bon estat de conservació, figuren les masies Teixidor, Cases, Truch, Fontanills, Manyo i altres.

Aquestes masies pertanyien a la jurisdicció municipal d'Alella i de Teyà, segons l'indret on s'estenien llurs terrenys i dominis.

El mas Teixidor, la primera possessió de qual correspongué a donya Lucrècia Montcada, ja existia a les darreries del segle XIV.

Avui encara resten vestigis d'un molí que hi havia. Després, i amb les variacions sofertes en tan llarg període de temps, car una modesta casa de camp passà a ésser una superba morada senyorial, pertangué a la família Teixidor (el nom de la qual conserva encara), i a la del comte de Llar, que és la que en l'actualitat la posseeix.

On avui és centre de la població, s'hi aixecava, magestuós per la seva grandiositat i arredossat prop d'un torre de moros, segons expressió popular, el mas Fontanills, d'antic llinatge, on avui hi ha instal·lat el magnífic Casino. Se suposa que és d'un xic abans del segle XV, puix consta que en 1375 la família Fontanills va comprar a l'Estat la torre de moros abans dita.

Quelcom més a llevant hi havia el mas Roca, avui Casas, edifici que data de l'any 1600 i la primera fundació del qual és de mitjans del segle XV. Aquests casa fou renovada, donant-li més amplitud i deixant-la tan diferent de com estava abans, que semblà nova del tot.

Poemes de Gaeità de Planella i Fiveller

Sanctissimo Narcisso

Martyri, episcopo, et patrono urbis Gerund.

In die XXIX, octob. ei sacra

Ubi sum ego, illic et minister meus erit. Joann. Cap. 12

Quo sum, sic etiam meus esto minister ibidem,

Discipulis Christus dixerat ipse suis

Hoc imples, Narcisse, sacro Felice ministro,

Qui Levita tuus, Martyr et esse cupit.

Augusta nam Vindelica dum degis in urbe

Cum Felice tuo, lux ibi vestra micat.

Ecce Deus mittit vos Relligionis in hostes,

Queis Romana cohors Chisticolas cruciat.

Afrae namque lares habitants Narcissus, eamdem

Ex meretrice piam fecit, agente Deo;

Ejus et ancillas Dignam, Eunomiam, Eutropiamque,

Matremque Hilariam de Satanâ rapiens;

Has, Narcisse, lavans sacri Baptismatis unda,

Spiritui Sancto tunc sua membre dicas.

Quae fuit Hilariae pridem domus ethnica matris,

Narcissus Domino postea rite sacrat.

Zozime, Serve Dei, et petulantis avuncule neptis,

A sene Narcisso Praesule Praesul ades.

Per te, Sancte Pater, Triade Omnipotente vocata,

Gens amat ista Deum, Doemon et exul abit.

Protinus Antistes remea, Narcisse, Gerundam,

Ut tibi commissum Pastor ovile regas.

Urbem perveniens, annis tribus incolis istam,

Diffundendo tuam te duce, Christe, fidem.

Qui regit assiduis animas et corpora curis,

Christi nonne gregem dogmata sancta docet?

Ast qui fert patiens onus aestus atque diei,

Claudit apostolicum morte ministerium.

Corpus adorandum Domini dum sacrat in ara

Ipse fit Aeterno victima grata Patri.

Proh scelus! Audacis turmae Dux impius ille

Mactat et icit eum gutture, sura, humero.

Hi tormenta ferunt Narcissus et assecla Felix,

Invictique pares, Sacrificique pares.

Alterius Felicis in Aedibus ecce vetustis,

Narcissi corpus fulfet in Aede nova.

Jamque novo ponens te Lorenzana sepulchro,

Plus, Narcisse, nitent ossa vetusta tua.

Eia age, Pontificis venerare, Gerunda, cadaver,

Ultra mille annos cui cruor extat adhuc.

Inflictum vulnus prope talum Martyris hujus,

Vult Deus Omnipotens esse cruore rubens:

Sanguis hic aeternum super ulcus tale rubebit,

Donec de Coelo Luna cruenta cadat.