DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA
Del balcó de ma casa pairal
La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.
Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.
Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.
La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.
Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.
LLUÍS MILLET
(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).
