El Masnou a la Gaceta de Madrid

 

• Noticias Nacionales.- Mataró 12 de Enero.- Tanto en este distrito como en el del Masnou, se estaba en elegir para diputado provincial y suplente á los Sres. D. Joaquín Martí y Andreu.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3415, de 20/01/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-418)

• Noticias Nacionales.- Barcelona 17 de Mayo.- Sabedores los carabineros apostados en el pueblo del Masnou de que debía tener lugar un alijo de consideración en uno de los puntos de la costa de Levante, salieron esta mañana á fin de impedirlo.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3540, de 24/05/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-2829)

Família i genealogia de Joan Maristany Galceran

Joan Maristany i Galceran, àlies Tara, (el Masnou, 9 de juny de 1832 - el Masnou, 24 de gener de 1914) fou un capità català dedicat a la pirateria i l'esclavatge. Amb Guadalupe Orrego, de Lima, va tenir tres fills: José, Elvira i Juanito Maristany Orrego.

Mor a 82 anys, al carrer Baix (calle Baja), número 12, a les cinc de la matinada del 23 de gener de 1914. La seva dona ja havia mort, i també el seu fill Juanito.

Tenia quatre germans: 

• Francesc Maristany Galceran (1823-1887). Hereu universal del seu pare. Va viure a Barcelona.
• Josep Maristany Galceran (1824-1893). Casat amb Isabel Viladevall Rovira, filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall. Van tenir diversos fills, entre ells Antònia Maristany Viladevall, muller de Pere Grau Maristany Oliver (1863-1926).
• Francesca Maristany Galceran. Casada amb Ramon Coll Patran. Fa testament el 28 de gener de 1886 i ho deixa tot a la seva neboda Antònia Maristany Viladevall.
• Isidre Maristany Galceran. Casat amb Antònia Maristany, tenen una filla anomenada Carme Maristany Maristany.

Era fill de Gerard Maristany Oliver, del Masnou, i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. 

Gerard (Guerau o Grau) Maristany Oliver es va casar el 1822 i va morir el 1885 (va fer testament el 3 de desembre de 1879).  Era fill d'Antoni Maristany Bertran i d'Eulàlia Oliver Rosés.

Antoni Maristany Bertran  (1871-1853) es va casar el 19 d'agost de 1798 a Teià. Era fill de Gerard (Grau) Maristany Fontanills (nascut el 1734) i de Rosa Bertran-Ciserac, que es van casar el 22 de maig de 1763 a Teià. El qual és fill de Lluís Maristany Maimó (1699-1756). El qual és fill de Pere Maristany Bertran (1653). El qual és fill de Bertran Maristany (1630-1695), el primer Maristany que va venir al Masnou procedent d'Occitània.

Nota: no se'n conserva cap fotografia. Les fotografies que han publicat diversos mitjans i que procedeixen del Museu Marítim de Barcelona són d'altres capitans.

Botigues i negocis al Masnou l'any 1908 - anuari Riera

Masnou

Villa de 3.396 habitantes de hecho y 3.507 de derecho a 14 kilómetros de Mataró y de Barcelona. Está unida por una buena carretera a Granollers y la que va a Francia por la Junquera. Produce trigo, algarrobas, legumbres y vino. Celebra fiesta mayor el 29 de Junio. [Tren] (M. Z. A.)

Elemento oficial

Alcalde.— Don Tomás Fábregas.

Secretario.— Don Miguel Carbó.

Juez municipal.— Don Jaime Rosés.

Fiscal.— Don José Regás.

Secretario.— Don Víctor Tuneu.

Párroco Reverendo.— Don Domingo Pineda.

Administrador de Correos y Telegráfos.— Don José Barona.

Autoridad militar.— Don José García, cabo del Somatén.

Biografia de Gerard Estaper Umbert, àlies Xala

Gerard Estaper Umbert, àlies Xala (Alella de Mar, actual el Masnou, 1812 – el Masnou, 27 de desembre 1866), fou un pilot de vaixell i posteriorment, industrial. Fundador de la fàbrica de Can Xala del Masnou.

El nom Gerard, al Masnou, tradicionalment es pronunciava i s’escrivia Grau. Els cognoms es poden escriure també amb les variants “Estapé Humbert”, malgrat que la forma normalitzada en català del primer cognom és Estaper.

GENEALOGIA

Fill de Pau Estaper Maristany, pescador d’Alella de Mar, i de Caterina Umbert (Tiana, 1786 – el Masnou 1853). Nét, per part de pare, de Grau Estaper Iglésies, pescador d’Alella de Mar, i de Dorotea Maristany Pagès, del Masnou; per part de mare, de Bru Umbert, pagès de Tiana, i d’Isabel.

Casat en primeres núpcies amb Josepa Pagès (morta l’any 1841 amb 22 anys), va tenir alguns fills que van morir de petits.

Casat en segones núpcies amb Rosa Maristany Ferrer (el Masnou, 1824 – el Masnou, 1853), filla de Tomàs Maristany Bertran, àlies Pubill (el Masnou, 1784 – la Corunya 22 de gener de 1863), patró de vaixell del Masnou, i de Francesca Ferrer Preses (Barcelona, 1798- la Corunya, 1865). El seus pares va emigrar a Sada, la Corunya, vers 1828. Era una família benestant i va participar en política a Galícia. Va obrir una fàbrica de salaó a la Corunya, amb el seu germà Pere Antoni. Va crear la societat "Maristany y hermano" l'any 1841 amb el seu germà Pere Antoni, que van continuar els seus fills. Van tenir 13 fills, diversos dels quals van tenir gran rellevància a la política i el comerç a la Corunya.

La seva segona dona va morir amb 29 anys i van tenir diversos fills: Pau (nascut el 1844), Rosa (nascuda el 1849) i Francesca. L’hereu fou Pau Estaper i Maristany. 

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

Pregó d’inici de Festa Major de Sant Pere, 1974

Per l'Iltm. arquitecte Pere J. Bassegoda i Musté

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

HONORABLES AUTORITATS:

DAMES I DAMISEL·LES:

SENYORS I AMICS:

La "FESTA MAJOR” de tots els pobles coincideix amb una data tradicional, la del dant patró; i el Masnou -com jo també- té com a patró el gloriós Sant Pere, pescador, apòstol, pontífex i màrtir. I aitals conside­racions han motivat la meva acceptació de l’amable comanda de l'Ilustríssim Ajuntament d’aquesta "benè­fica” vila, encarregant-me de l’acostumat PREGÓ o CRIDA, com a capçalera de la festa patronal. No cal que us digui quin és el meu orgull per haver sigut honorat amb aital designació, així com la vostra natural decepció al no haver recaigut l’encàrrec en una per­sona de major prestigi i popularitat.

Per tal de correspondre de la millor faisó possible a aquesta immerescuda distinció, he optat, abans de dar acompliment a la meva tasca, tractar d’escollir un ar­gument per a desenvolupar en aquest acte. General­ment, si llegiu els diaris i revistes, trobareu que el pregoner de torn es limita a cantar les excel·lències de la ciutat, de la vila o del poble, enumerant les belle­ses de la corresponent situació, els relleus més impor­tants de la respectiva història, els mèrits dels seus fills predilectes, la indústria, el comerç, i les arts, acabant sempre amb un CANT A LA DONA.

Mes, no essent jo el primer qui us parla en un acte semblant, i per tal de no cansar-vos amb repeticions de tot el que us han dit els meus antecessors en el PREGÓ o CRIDA de la Festa, he cercat un nou argu­ment per tal de no repetir tot quant bellament us ha sigut presentat en anys anteriors; he decidit que, la meva intervenció, a manca d’altre mèrit, tingui al menys, el de fer-vos lleu aquesta estona, a base de dar-li noves condicions o aspectes, els quals han d’ésser la brevetat i l'amenitat. I és per això que el títol del present PREGÓ serà el de:

Variants vulgars i familiars de noms propis catalans

Agna (Acna), Agneta, Anneta, Nita (Anita) - ANNA

Agustinet - AGUSTÍ

Anton, Antonet - ANTONI

Antonieta, Antonina - ANTÒNIA

Arcís - NARCÍS

Asenció - ASCENCIÓ

Asidre (Esidre), Asidret (Esidret) - ISIDRE

Orèlia - AURÈLIA

Calista - CALIXTA

Carló, Carlets - CARLES

Carmeta - CARME

Cesca, Francisqueta, Franciscona - FRANCESCA

Cinta, Cinteta - JACINTA

Cinto, Cintet - JACINT

Calau (Colau), Micolau - NICOLAU

Comersinta, Comersinda, Comersilda, Gumersilda - GUMERSINDA

Comersildo - GUMERSIND

Cresència - CRESCÈNCIA

Delaida - ADELAIDA

Deri - DESIDERI

Doloras, Dolores (pronunciat [Duloras])  - DOLORS

Duvigis - EDUVIGIS

Dúlia - OBDÚLIA

Eirene, Airene, Irena - IRENE

Elietes - ELIES

Enriqueta (femení d'ENRIC)

Ermenquilda (no sabien pronunciar la jota) - HERMENGILDA

Euquènia (no sabien pronunciar la jota) - EUGÈNIA

Eulària, Aulària, Olària - EULÀLIA

Flecià (escrit normalment Flacià), Felicianet - FELICIÀ

Fleciana (escrit normalment Flaciana), - FELICIANA

Felisó, Felis (es pronunciava així) - FÈLIX, FELIU

Floris - FLORENCI

Forosa - SIMFOROSA

Gargori - GREGORI

Gaspart - GASPAR

Guietà, Gaetà- GAIETÀ

Gilet - GIL

Glaudi? - CLAUDI

Grabiel, Biel, Biló, Bieló, Bilonet - GABRIEL

Gràcia - ENGRÀCIA

Grau, Grauet, Guerau - GERARD

Grisant - CRISANT

Gustet, Gusto, Agust - AUGUST

Jaumet, Jaumetó, Jumet, Jumetó, Met - JAUME

Janet, Joanet - JOAN

Josepet - JOSEP

Julita - JÚLIA

Laia, Laieta, Laió - EULÀLIA

Lena - ELENA

Lisea - ELISEA

Madalena - MAGDALENA

Madroneta, Madroncita - MADRONA

Màlia - AMÀLIA

Maginet - MAGÍ

Mèlia, Amelina - AMÈLIA

Manjó, Manjoneta, Mariangeleta - MARIA ÀNGELA

Marianet - MARIÀ

Marieta, Mariona  - MARIA

Mariquilda - MARIA RILQUILDA

Martra, Martreta - MARTA

Mencior (Menció), Mencion - MELCIOR

Merceta - MERCÈ

Mília - EMÍLIA

Mingo - DOMINGO

Miqueló - MIQUEL

Nel - MANEL

Munda, Mundeta - RAIMUNDA

Nor - ELIONOR (nom masculí al Masnou)

Pauet - PAU

Peret, Pericó, Peretó - PERE

Pere Màrtri, Pere Marti - PERE MÀRTIR

Pona - JOSEPA

Ponet, Josepet - JOSEP

Quet - FRANCESC (Francisquet)

Quima - JOAQUIMA

Quinès, Quinesa (no sabien pronunciar la jota castellana) - GENÍS / GENISA

Quimet - JOAQUIM

Rafelet - RAFEL

Ramonet - RAMON

Riteta - RITA

Rosó, Roseta - ROSA

Salamó - SALOMÓ

Selmo [selmu] - ANSELM

Tòfol - CRISTÒFOL

Tomaset - TOMÀS

Tomeu - BARTOMEU

Tresa, Treseta, Teresina - TERESA

Tuia, Tuies (Tuya o Tuyas), Tuietes, Geltrudis - GERTRUDIS

Vador, Vadoret - SALVADOR

Velina - AVELINA

Ventura, Ventureta - BONAVENTURA

FONT:

Padrons d'habitants del Masnou (segle XIX)

Llistes de naixements de quintes del Masnou.

Sobrenoms a llistes de contribució del Masnou.