Família i genealogia de Joan Mirambell Bertran

Joan Mirambell i Bertran (el Masnou, Maresme, 27 de febrer de 1796 - el Masnou, Maresme, 23 de març de 1864) fou un mariner i capità. Tenia el sobrenom de "Joan Xic".

Nascut al barri mariner d'Ocata i batejat l'endemà a la parròquia de Sant Martí de Teià, era fill de Salvador Mirambell, pescador d'Alella, i Rosa Bertran-Ciserac, de Teià. Aquests es casaren a Teià el 24/4/1785. Ell inicia el llinatge Mirambell al Masnou, perquè abans d'ell no hi ha Mirambells a Teià ni al Masnou. Venien d'Alella.  El primer Mirambell a Alella va ser Josep Mirambell, fill de Gaspar i Margarida, procedent de Centelles (Osona). Es va casar el 7 de juny de 1661 amb Beneta Serencoli (?). Tots són descendents d'aquest Josep Mirambell.

Tenia un germà anomenat Josep Mirambell Bertran, que es va casar el 20/10/1812 a Teià amb Teresa Martí Truc. Van tenir fills al Masnou que es deien Mirambell Martí de cognom. Tenien el sobrenom de "ca la Só", o de "Ca l'Asó".

També tenia una germana anomenada Feliciana Mirambell Bertran, casada el 17/5/1813 a Teià amb Jeroni Maristany Millet. Van tenir fills al Masnou que es deien Maristany Mirambell de cognom. Tenien el sobrenom "de la Galli", que venia dels Maristany.

També tenia una germana anomenada Rosa Mirambell Bertran, casada el 27/7/1809 a Teià amb Tomàs Martí Truc. Van tenir fills al Masnou que es deien Martí Mirambell de cognom. Tenien el sobrenom "Tión", que venia dels Martí.

Va viure al carrer del Carme, número 3 (actual Capità Mirambell, 3). L'any 1923 el Masnou va posar el seu nom al carrer on havia nascut i viscut, fins aleshores anomenat carrer del Carme, que passà a anomenar-se carrer del Capità Mirambell.

La família tenia una casa al carrer de la Quintana, 8 (actual Pere Grau). I hi va viure després de la mort de Joan Mirambell. La casa del carrer del Carme, 3, la van llogar. Aquesta casa era propietat de la vídua Maria Àngels Alsina Torres. Després passa a ser del fill Jaume Mirambell Alsina, que viu a Barcelona. La casa del carrer de la Quintana, 8, era propietat de la filla Antònia Mirambell Alsina.

Es va casar amb Maria Àngels Alsina Torres (el Masnou, 20/2/1800 - el Masnou, 4/1/1879). Va tenir diversos fills: 

• Antònia Mirambell Alsina (el Masnou, 15/10/1822 - el Masnou, 25/10/1905) casada amb Pau Alsina Saiol. Tenen fills, alguns dels quals emigren a Mendoza, Argentina.
• Joan Mirambell Alsina (el Masnou, 8/11/1826 - el Masnou, 25/8/1879). Mariner i regidor de l'Ajuntament (1846-1850 i 1854). Casat amb Elisea/Elisa Millet Ravella. Tenen fills.
• Francesc Mirambell Alsina (el Masnou, 25/11/1829 - ?). Sembla que no va viure al Masnou.
• Jaume Mirambell Alsina (el Masnou, 19/1/1835 - ?). Mariner, va viure a Barcelona. Casat amb Elisea Escofet Ravella. Tenen fills: Joan, Enric i Isidre Mirambell Escofet.
• Joaquim Mirambell Alsina (el Masnou, 1837-1838). Mort de petit.
• Feliciana Mirambell Alsina (el Masnou- ? -abans de 1874). Casada amb Antoni Isern Bertran. Tenen fills, com Antoni Isern Mirambell nascut el 1859.

Segons el llibret "El capitán Juan Mirambell y Bertrán y la marina de su tiempo: conferencia dada en el Ateneo Barcelonés en 18 de marzo de 1891" va morir l'any 1862 a 67 anys. Segons el buidatge de naixements de l'Arxiu Municipal del Masnou, va morir el 23/3/1864 a 70 anys.

El Llibre de Matrícula que es conserva a l'Arxiu Municipal del Masnou (lloc on s'inscrivien els mariners aptes per fer el servei militar de l'Armada) ens fa un retrat del capità quan tenia 25 anys: era d'estatura regular, pell blanca torrada, ulls blavencs, celles i cabells castanys, front regular, nas ample, llavi i boca grossos i barba espessa. Es va allistar a la matrícula l'any 1821. Va fer de corsari durant la Guerra del Francès durant tres anys.

Banquet ofert per masnovins la Exposició Universal

Banquet ofert per l'Ajuntament del Masnou a Eduardo Vincenti, diputat gallec, i altres gallecs de Barcelona, durant l'Exposició Universal de Barcelona, pel seu suport a un masnoví de cognom Mirambell a crear una fàbrica de cordes a la Corunya. El banquet es fa a l'hotel Miramar.

TEXT:

Por esta vez han sido gallegos los héroes del banqueteo. Tras de Cánovas y Castelar, y tras de cuantos personajes mas ó menos políticos han acudido á visitar la Exposición, ha tocado el turno á un joven diputado, tal vez el mas simpático en la llevada y traida clase de yernos.

El hijo político de Montero Ríos ha sido obsequiado por el Ayuntamiento del Masnou con un espléndido banquete, al que han sido convidados muchos de los gallegos que accidentalmente se encontraban en Barcelona. Seguramente que los lectores de El Principado se preguntarán qué tienen de común los vecinos del Masnou con el diputado gallego; y nada tiene de particular cuando muchos de los invitados se han hecho la misma pregunta, y esta humilde servidora de Vdes. ha puesto en tortura su magín para sacar una lógica consecuencia. 

Dos expositores, gallegos ellos, laureados ellos, ricos ellos,... y teniente alcalde de la villa y Corte uno de ellos: se encontraron en la Rambla del Centro una hora antes de la celebración del banquete.

—Adios, Benigno,

—Adios, Venancio

—¿Vas á Miramar?

—Si. ¿Y tú?

—También

—¿Y sabes á lo que vamos?

—A comer

—¿Pero sabes por qué nos convidan?

—Por que somos gallegos de circunstancias, aunque nos esté bien el decirlo.

—¿Hombre no seas chocolatero, digo no seas guasón. Vamos á ver, sabes tú por que somos nosotros comensales en un almuerzo dado por los del Masnou?

—Porque ese almuerzo es en obsequio á Vincenti, y Vincenti ademas de ser yerno de D. Eugenio, es gallego como nosotros.

—Luego nosotros vamos á Miramar sin saber á lo que vamos?

—Hombre, sí que lo sabemos: vamos á comer, y á decir que los hijos de Galicia y los hijos del Masnou son personas muy decentes.

—¿Pero hablaremos?

—Ya lo creo

—¿Y qué diremos, Venancio?

—Cualquier cosa. Benigno.

—¿Sabes tú algo referente al Masnou?

—Pues sé que es un pueblo de pesca, y me parece que de alli salieron las carabelas que llevó Moctezuma para conquistar la Polinesia (Histórico).

—Quiá! mas bien creo que del Masnou salieron las primeras galeras aceleradas para Mahón.

No pude oir mas á los interlocutores porque soltaron ambos la carcajada; subieron en una manuela y dijeron: ¡á Miramar!.

El jamelgo arrancó despues de haber sentido el látigo sobre el teclado de sus lomos y yo me quedé boquiabierta discurriendo sobre el origen de un tan señalado obsequio hecho al diputado gallego por los habitantes del Masnou.

Pues señor, parece que un hijo del Masnou, y perdonen ustedes las repeticiones, concibió el proyecto de montar en la Coruña una fábrica de cuerdas, cordeles, ó algo parecido; carecía de recursos, comunicó á Vincenti su idea, le prestó su apoyo con alma y vida el futuro director de comunicaciones, se interesó también el papá suegro, y se colocaron las acciones de una industria, que floreciente hoy, da de comer á muchas familias, hijas del Masnou en su mayor parte.

Hé ahí explicada una cosa de que nadie acertaba á darse cuenta. 

El Ayuntamiento del pueblo, en masa, acompañado de muchos vecinos, ha venido á Barcelona para obsequiar al joven entusiasta que supo comprender la importancia de una industria que ha llevado á Galicia muchos obreros catalanes.

De todos los banquetes perpetrados desde que se inauguró la Exposición, éste es el que encuentro más simpático y más expontáneo.

Excuso decir que hubo brindis. 

Vincenti es orador y por consiguiente habló bien: bebió por el Alcalde de Barcelona, por el integérrimo Rius y Taulet, encarnación viva é irrebatible del «querer es poder.»

Hablaron también los interlocutores de la Rambla, los conocidos y muy apreciables industriales de Madrid, D. Benigno Soto y don Venancio Vazquez.

El primero nos ha probado que sirve para algo más que para fabricar pasamanería riquísima, ha revelado que tiene el don de la palabra, ese don que la divinidad reparte entre muchos y que solo unos pocos se envanecen de poseer.

Don Benigno Soto es el primer fabricante pasamanero que hay en España: el jurado de la Exposición universal ha premiado sus desvelos con una medalla de oro ganada en buena lid por sus trabajos extraordinariamente ricos; pero este industrial, que según confesión propia, no siente orgullo sino cuando se ve rodeado de sus ciento treinta operarios, que como á padre le quieren y le respetan, pudiera hacer versos y novelos, lo mismo que hace grecas, flecos, borlones y tiradores: ha nacido artista, y por eso ha elevado hasta las esferas del arte la industria pasamanera. Cuando Dios reparte sus dones á un gallego nada le deja que desear y para que no faltáre cosa alguna al afortunado señor Soto, también le ha concedido una esposa bella, elegante, inteligente y buena, digna de compartir con él los lauros del triunfo.

Habló en el banquete de Miramar y habló bien, sin esfuerzo de ninguna clase; hizo alarde de su neutralidad política y declaró que como elector votaba siempre con los más liberales, pero que industrial ante todo, creía que no debía salir de su esfera ambicionando ocupar huecos políticos.

Como aludido por estas palabras, se levantó el simpático teniente alcalde madrileño Venancio Vazquez, inventor de los cigarrillos de chocolate, de los fosforitos de menta y de otros excesos infantiles: también se declaró industrial antes que político, pero el recuerdo de Abascal y Carredano embargaba sus facultades chocolateras, y resultaba el soconusco muy supeditado á la política.

Sus excelentes chocolates han obtenido también medalla de oro, pero sus discursos políticos están fuera de concurso.

Los aficionados al queso de Cabrales han triunfado en toda la línea; el jurado los ha encontrado superiores y los ha premiado, así como las mantequillas de Onís de la fábrica La Covadonga, propiedad de D. Miguel Gonzalez Posada, que han obtenido medalla de oro: también la han obtenido de plata las de la fábrica de Gil de Gijón.

Como asturiana me envanezco de los triunfos alcanzados por mis paisanos y los hago mios con el mayor entusiasmo felicitando cordialmente á los expositores de esa querida provincia.

Eva Canel.

Barcelona 7 Noviembre de 1888.

FONT:

"El Principado", periódico liberal. Oviedo, 14 de novembre de 1888. Disponible a:

https://hemerotecadigital.bne.es/hd/ca/viewer?id=a656cb2e-243f-4bb9-9784-68b6210485a0&page=2

Noms de la Creu dels Caiguts

Noms inscrits a l'antiga Creu dels Caiguts (Cruz de los Caídos) de l'església parroquial:

 JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA

DOMINGO COLOMER CURELL, Pbro

JUAN ABRAS FONT, Pbro

SALVADOR RIBÓ ARABIA

ANDRÉS JORDANA LLEONARD

JOSÉ VENTURA ESTAPÉ

FRANCISCO FONTANILLS SUÑOL

NICOLÁS BAUCELLS RODON

JUAN LLAMPALLAS ALSINA

ANTONIO MONTFORT GUTIÉRREZ

FRANCISCO PAGÉS CASALS

JUAN ROIG DIGGLE

JOSÉ AMAT ARTÉS

JUAN MEJÍAS GIL

 //

PEDRO CASAS PONS

MANUEL MOLES MILÁ

ANTONIO GIMÉNEZ MATHEU

ISIDRO FLO BALLÚS

MIGUEL LLOBET LAMO

JUAN GONZÁLEZ TORTÓS

FRANCISCO GONZÁLEZ TORTÓS

PABLO CAPELLA PERPIÑÁ

PEDRO CASTELLSEGUÉ TERRADAS

DIONISIO URRUTIA BALMAÑA

RAFAEL BORI LLOBET

---

ENRIQUE TUTUSAUS VENTURA, Pbro

JUAN ARIMON MILLET

FRANCISCO MARISTANY FÁBREGAS

JOSÉ TIÓ MAS

JAIME MARISTANY PONS

Urbanitzacions del Masnou

ACHÓN

Pel carrer Juníper Serra.
De José Achón Dulcet.

ELS AMETLLERS

Aprovada el 8 d'abril de 1968. Cases del patronat. Aquest lloc es deia Mata Ovelles o Mataovelles.

BELLRESGUARD

Terrenys del marquès del Masnou.

CALIFÒRNIA
De Lluís Marsà i Abad.
Al principi es va dir Califòrnia d'Ocata. Però l'Ajuntament va rebutjar el nom perquè no es trobava a Ocata.

CAN TEIXIDOR

Dels terrenys de la casa de Can Teixidor.

ESTRADA
De Josep Estrada Farreras.

LA COLOMINA

Urbanitzada per Lluís Barrera Xammar. La zona es deia la Colomina.

MEYA
De Francesc Meya Ros.

MONTALS
Iniciada el 1958.
Pel carrer del General Prim.
De Joan Montals Fontrodona.

MONTSENY

Iniciada entre 1928 i 1929.
Es diu així per Antoni Montseny Salvat, que va fundar la “Societat Construcciones A. Montseny SA”, i va crear la urbanització.

MORA 

Al carrer de Miquel Biada. De Josep Mora Matalonga (Collbató, 1887 - el Masnou, 14/5/1974).

PEDRA BLANCA

Era un topònim antic, situat entre el torrent Xic (actual carrer de Bonaventura Bassegoda, i cap amunt) i el camí a Alella (actual avinguda de Joan XXIII). Era on hi havia la urbanització Vivet.

SANTA MADRONA
Iniciada entre 1954 i 1958.
Pel carrer de Lleida i de la Font (actual Artesa de Segre). Hi havia la font de Santa Madrona.

UMBERT o HUMBERT

Iniciada entre 1925 i 1930.

Pel carrer Gaietà de Planella.

Es deia així pel torrent Umbert.

VIVET

Es deia així per Joan Vivet Castany, que va urbanitzar uns terrenys al lloc anomenat Umbert. Ho va fer juntament amb Josep Solans. Afrontava amb la carretera d'Alella.

VIVES
Aprovada pel ple del 9 de febrer de 1942.

Entre Joan Llampallas i Sant Joan.

Fundació de la Sagrada Família del Masnou

[...] pre  a lo que de él solicitábamos, entregó a la Madre General una carta de presentación para el mencionado señor albacea.

La Rdma. Madre General, acompañada de la Rda. Madre Oriol Isern, del Consejo Generalicio, dirigióse al domicilio del señor Iglesias para visitarle, y, sintiéndose este señor indispuesto, recibiólas su señora D. Regla de la Sierra, que desde luego manifestóse dispuesta a secundar sus deseos, por tratarse, dijo, de Religiosas de la Sagrada Familia a la que profesaba especial devoción, y prometió hacer lo posible por inclinar el ánimo de su esposo a que destinara la casa y propiedades de la herencia de Masnou al sostenimiento de un colegio de niñas. Después de unos días, repitieron las Madres su visita al señor Iglesias para averiguar la decisión de este señor sobre tal asunto, y tuvieron la satisfacción de ver a este señor totalmente predispuesto a favorecer al Instituto en su demanda. Presentó, sin embargo, algunas dificultades, que las Madres solucionaron prontamente. El 15 de marzo del mismo año 1913, se ultimaron las gestiones debidas, acudiendo a la notaría de D. Martín Beya, Paseo de Gracia, 32, 1º, el señor D. Francisco Iglesias, con su abogado y la reverendísima, M. Concepción Bertrán, acompañada de la reverenda M. J. Oriol, ante las cuales y testigos se dió lectura íntegra de la escritura otorgada a favor de la Rdma. Madre General del Instituto de la Sagrada Familia y de sus sucesoras. Acto seguido se firmó el documento.

Este legado radica en el término del Masnou y consiste en cinco hectáreas, aproximadamente, de viñedo, una casa amueblada, muy capaz, provista de huerto y agua, en la calle de San Cristóbal (hoy de Verdaguer) y contigua a ella una casa pequeña; otra casa en la misma calle sobre la que el señor Iglesias puso mandato de venderla al señor Maristany, conde de Lavern, por la suma de pesetas cinco mil y otras cuatro casitas en ruinoso estado.

El 19 del mismo marzo, en la notaría precitada, se firmó la escritura de la referida casa a favor del conde de Lavern, previas las condiciones impuestas. Esta escritura, lo mismo que la de cesión del legado, fueron inscritas en el Registro de la Propiedad.

A cambio de este legado, viene el Instituto obligado a mantener en la casa de la calle de San Cristóbal una escuela gratuita de veinte niñas externas, pudiendo, por cada una gratis, recibir dos de pago. 

La Rdma. Madre General envió una circular a las Casas del Instituto, participando la adquisición de la propiedad de Masnou, ordenando que durante su generalato todas las buenas obras del último día del mes se ofrecieran por el eterno descanso de los señores de Estaper y para bien de todas aquellas personas que contribuyeron a esta obra.

El 17 de marzo, el bondadosísimo Prelado Dr. Laguarda, tuvo la dignación de ir a nuestro colegio de la calle de Aviñó de Barcelona, con el fin de felicitar a la Madre General por ser ya propiedad del Instituto el legado de Masnou.

El día 18 del mismo mes la señora esposa y dos hijas del albacea Sr. Iglesias acompañaron a Masnou a nuestra Superiora General y a la Rda. M. Oriol Isern para cederles la posesión de la casa. Les mostraron la ropa y demás objetos de la casa y les entregaron las llaves de la misma.

Al enterarse el instituto de la adquisición que en Masnou la Providencia le deparara, surgió unánime, casi en todas las Casas del mismo, la idea de la conveniencia de levantar ahí un edificio para Noviciado. Y como la Madre General consideraba las apreciaciones del Rdo. P. Miguel Aguilar, S. J., tan adicto al Instituto, como a inmejorables dictámenes de sabiduría y prudencia, le rogó visitara dicha heredad y se dignara emitir el criterio que de su examen resultase. Complacióla el buen Padre y, con el Rdo. P. Salvador Camps, se personó en Masnou, en donde para el caso ya les aguardaban la Rdma. Madre General y Rda. M. J. Oriol Isern (17 abril 1913) y, deliberando concienzudamente sobre el extremo anunciado, manifestó luego llanamente que, sobre todo la viña próxima a la estación del ferrocarril, reúne excelentes condiciones para edificar en ella una Casa-Noviciado: se extiende en paraje más o menos céntrico por su aproximación a la vía férrea, y mientras por un lado le sanean los perfumados aires de la vecina montaña, por otro le refrescan las brisas marinas. Mostráronse entonces esquivas las facilidades para la realización de ese intento, y dejóse que la voluntad divina despejara, en lo futuro, esta incógnita.

Entretanto y de primer momento, procuróse sacar el partido posible de lo aprovechable de la casa para el objeto, condición precisa de la fundación. Hubo necesidad, al efecto, de transformar en clases algunas habitaciones (mayo 1913).

Simultáneamente se hicieron las correspondientes gestiones para obtener de la Santa Sede y del Prelado Diocesano la competente autorización para establecerse en dicha casa de Masnou una Comunidad de Religiosas de la Sagrada Familia, y, obtenida aquélla, completóse la serie de reglamentarias demandas a la Curia diocesana con la instancia de confesores, permiso para la celebración de la Santa Misa y guardar la Santísima Reserva. En favorable consecuencia, el Rdo. D. Miguel de Arquer, Ecónomo de Masnou, comisionado por el Ilmo. Prelado, revisó la capilla del futuro colegio y, hallándola en condiciones de aptitud, la bendijo, como también la casa (4 febrero 1914).

Escola Sagrada Família

Retrat de Joaquima Estaper Cuiàs del Bosc

FONT: Llibre "El instituto de la sagrada familia en el septuagésimo quinto aniversario de su fundación. 1859-1934"

Candidatures a les eleccions municipals de 1979

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

1. Jaime Serra Riera. 2. Carlos Corbera Rubio. 3. Rosa Mayor Nicolau (Independiente). 4. Juan-José Alonso Bueno. 5. Amadeo Calvo Mozas. 6. Jorge Aránega Ballester. 7. Juan Bach Roca (Independiente). 8. José-Antonio Pecho Hermosilla. 9. Montserrat Valls Guzmán. 10. Eduardo Codina Sampietro. 11. Antonio Soriano Ramírez. 12. José Albarracín Crespo. 13. María Luisa Vives Pérez. 14. Juan-Antonio Soriano Heredia. 15. Ana María Jiménez Frauca. 16. Pedro Muñoz Ayoso. 17. Concepción Martínez Noguera. 18. Encarnación Campillo Bernal.

Convergència i Unió

1. José Azuara González (CDC). 2. Mariano Aran González (CDC). 3. Pedro Roig Colomé (Independiente). 4. Pedro Rossell Puig (CDC). 5. José Javier Díaz Biesa (Independiente). 6. Jorge Colomer Tremolosa (Independiente). 7. Antoni Josep Ferrero Balaguer (CDC). 8. Juan Casals Agustí (Independiente). 9. Jorge Salvatella Roca (CDC). 10. Rita Terradas Estrada (CDC). 11. Jorge Farraró Pi (CDC). 12. Francisco Javier Pagés Vital (CDC). 13. Hilario Mussull Font (Independiente). 14. Ramon Casals Luque (CDC). 15. Ramon Pujadas Terns (CDC). 16. Martín Alonso Solera (CDC). 17. Agustín Viñals Reixach (CDC). 18. Ana María Mora Porta (CDC). 19. Juan González González (CDC). 20. Juan Fluriach Ramentol (Independiente).

Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional de Catalunya

1. Jorge A. Mallafré Dalmau (ERC). 2. Francisco Sánchez Pérez (ERC). 3. Jaime Estefanell Prats (ERC). 4. Emilio Ramón Puig (Independiente). 5. Eduardo Bautista Serrano (Independiente). 6. José Luis Farrán Virgili (ERC). 7. Casimiro Cristiá Solé (ERC). 8. Juan Sáez Torrent (Independiente). 9. Manuel Estol Feu (ERC). 10. Benito Sala Estela (ERC). 11. Francisco P. Grisolia Llópez (ERC). 12. Miguel Viché Casas (Independiente). 13. José Piedrafita Urbizu (Independiente). 14. Mercedes Virgili Calzada (ERC). 15. Ramon Fabregat Vidal (Independiente). 16. José Rosich Sánchez (ERC). 17. Dolores Gómez Rueda (Independiente).

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

1. María Carmen Giralt Rosés (PSC-PSOE), 2. José Francisco Mudarra Herrera (PSC-PSOE). 3. Claudio Bravo Huarte (PSC-PSOE). 4. Alfonso Gil Puertas (PSC-PSOE). 5. Enric Tarrida i Viñas (PSC-PSOE). 6. Eduardo Gisbert Amat (PSC-PSOE). 7. Eduardo Alfaro Sanz (PSC-PSOE). 8. Andrés Marín Vendrell (Independiente). 9. Carlos Salles Díaz (PSC-PSOE). 10. Jacinto Ros Hombravella (PSC-PSOE). 11. José María Ballús Rovira (Independiente). 12. Encarnación Vives Pérez (Independiente). 13. José Antonio García Sánchez (PSC-PSOE). 14. Felipe Heredia Romera (Independiente). 15. Rafael Jiménez Gómez (Independiente). 16. José María Argüelles García (Independiente). 17. María Ángela Rodríguez Rubíes (PSC-PSOE). 18. Juan Cassi Salvat (PSC-PSOE).

Centristes de Catalunya-UCD

1. José Luis González Pastrana (UCD). 2. Alfredo Fernández Morales (UCD). 3. Pedro Ballaño Muñoz (UCD). 4. Roberto Alcañiz Huarte (UCD). 5. Roberto Marín López (UCD). 6. Eudaldo Oliveras Sánchez (UCD). 7. Francisco Borrego Romero (UCD). 8. Ramón Lugo Calderón (UCD). 9. Angel Ferré Bori (UCD). 10. Pedro Soles Font (UCD). 11. José Díaz Longarela (UCD). 12. Ramona Torres Moreno (UCD). 13. Martín Doria Galofré (Independiente). 14. Honorio González Pastrana (UCD). 15. Aurelio Penas Rey (UCD). 16. Juan Iglesias Bosch (UCD). 17. Lázaro Blasco Martín (Independiente). 18. Francisco Javier Méndez Taberner (Independiente). 19. Laura Alcañiz Alonso (UCD) 20. José Mir Masgrau (Independiente).

FE de las JONS (Falange Española de las JONS)

1. Francisco Pagés Millet. 2. Federico Mas Agustí. 3. Juan Fernández García. 4. Ramón Castan Ferre. 5. Angel Gázquez Roldán. 6. Pedro Costa Noms. 7. Concepción Marzo Hernando. 8. Federico Mas Vélez. 9. José Lansaque Murillo. 10. José Fábregas Colomé. 11. José Prats Bernet. 12. Elena Mas Pons. 13. José Boix Parés. 14. Miguel Baldich Cañellas. 15. Agustín Puiggròs Aguila. 16. Nuria Fernández Martínez. 17. Manuel Ariza García. 18. Miguel Monterde López.

FONT: Butlletí oficial de la província de Barcelona ( 9 de març de 1979)
https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/BARCELONA_1979_Candidaturas4.pdf

Poemes dedicats a caramelles del Masnou

Poemes dedicats a persones o llocs del Masnou que apareixen als llibres de caramelles del Masnou. Disponibles a: https://archive.org/details/@arxiu_municipal_masnou?&and[]=subject%3A%22caramelles%22

CALANDRIA 1906

Lais d'amor, els enamorats, lo que som i lo que volem, Casa de la Vila, Casa Rectoral, Eusebi Fortuny, Mercè i Maria Brugué, Maria Lluch, Mariano Castellà, Teresa Llobet, Pepita Salom i Per la nit de Pasqua.

CALANDRIA 1907
Casa de la vila, Casa rectoral, Eusebi Fortuny, Salvador Vidal, Antoni Sunyol, Àngela Alanyà vídua de Crusellas, Teresa i Maria Bàrbera, Isabel i Eulària Coll, Maria Sagredo, Pepita i Elvisa Salom, Teresa Millet, Pepita Roig, Dolors Cirera, Jaume Feu i Bonaventura Fontanills.

CALANDRIA 1908
Casa rectoral, Eusebi Fortuny, Bonaventura Fontanills, Miquel Ramentol, Pepita Roig, Maria Sagredo, Grau Poch, Grau Maristany, Mercè Costa, Joan Maluquer i Alfons Medir.

CALANDRIA 1909
De la mànega ample, T'enyoro, Coples i responement, Ajuntament, Rectoria, Eusebi Fortuny, Bonaventura Fontanills, Familia Sagredo, Miquel Ramèntol, Carles Pons i A les noies.

CALANDRIA 1910
Casa de la vila, rectoria, Eusebi Fortuny, Carles Maristany Montferrer, Miquel Ramentol, Gumersind Roca, Rosa Barba, Teresa Millet, Llorença Estanyol, Teresa Estanyol, Rosa Botey, Pepina Rosés, Rosa Matas, Antònia Grané, Rosita Guardia, Laieta Coll, Assumpció Barona, Glòria Barona, Anita Feu, Francesca Bernet, Mercè Catarineu, Rosa Catarineu, Laura Saurí, Antònia Matas, Milagro Belda, Josepa Belda, Carme Belda, Antònia Llobet, Quimeta Turró, Rosa Duran, Margarida Marí, Laieta Marí, Joana i Maria Molins, Cinteta Domènech, Antònia Llobet, Carme Llobet, Providència Domènech, Laura Vidal, Semproniana i Antònia Puigvert, Maria Rectoret, Maria Masvidal, Salvador Vidal, Paquita Querol, Teresa Tresol, Dolors Musset, Antònia Oliveras i Vicenta Vila.

CALANDRIA 1911
Casa de la vila, rectoria, Josep Riera, Albert Monteis, Miquel Ramentol, Serafí Espinosa, Cinto Rosés, Salvador Catarineu, Gumersind Roca, Germans López, Rosita Barba, Teresa Millet, Isabel Coll, Laieta Coll, Maria Masvidal, Antònia Llobet, Dolors Tuyà, Milagro Belda, Carme Belda, Margarida Marí, Laieta Marí, Antònia Grané, Maria Molins, Antònia Puigvert, Vicenta Vila, Carme Llobet, Josepa Pons, Marina Casalins, Mercè Balada, Francesca Bernet, Carme Flo, Maria Romeu, Filomena Flores, Trinitat Callada, Treseta Martínez, Marcelina Sales, Rosa Salomó i Cinteta Domènech.

CALANDRIA 1922

Cant d'estiu, preludis primaverals, els desmemoriats, Ajuntament, Rectoria, president (Gerard Poch Maristany), Josep Rosés Truch, La Calàndria, Francesc Ramentol, Rosendo Ramentol, Jaume Ixart, senyor Molins, senyor González, Agapito Tabaras, Pepet Auladell, Joan Andechaga, Pere Pagès Maristany, J. Pagès Pla, Sadurní Jordana, senyor Matalí, Eduard Domènech, Salvador Orta, senyor Badia, Pere Colomer, Manel Colomer, Jaume Espinasa, Lluís Pardo, Emili Boadella, a totes les nostres noies.

ATENEU 1902
Casa de la vila, rectoria, Ateneu del Masnou, Josep Martí, Francesc Ferrer, Jaume Feu, Francesca Arimon, Bonaventura Ferrer, Victorià Pagès Fàbregas, Gabriel Riera, Francesc Mirambell, Estrella Isern Millet, Josep Pons i Artur Roig Borràs.

ATENEU 1904
A les noies del Masnou, casa de la vila, rectoria, Anton Sanjuan Pou, Josep Sust, Francesc Ferrer, Josep Sala, Victorià Pagès Fàbregas i Estrella Jover.

CENTRE CORAL 1906
Per nostres ninetes, Centre Coral, casa de la vila, rectoria, Baldomer Comas Majoral, Joan Maluquer Viladot, Francesc Ferrer, Anton Antich, Bruno Domingo, Eusebi Fortuny, Pere Pagès, Isidre Maristany, Bonaventura Fontanills i Pere Puntí.

CENTRE CORAL 1911
Casa de la vila, rectoria, Isidre Bertran Maristany, Anton Antich, Pere Pagès, Joaquim, Benet Roig, Pere Anguera, Pere Oliveras, Joan Colomer i Lluís Marés.

CENTRE CORAL 1915
Casa de la vila, rectoria, Jaume Gibernau, Josep Galvany Alsina, Francesca Fontanills, Joaquim Vilà, Manel Moles, Evarist Costa, Jaume Bertran, Miquel Matalí, Felicià Coll i Loreto Auladell.

CASINO 1905
Casa de la vila, Elvira Brunet, Teresa Fàbregas, Antonieta Sunyol, Prudenta Ferrer, Maria Ferrer, Elvira Orta, Teresa Maristany, Hortènsia Sunyol, Teresita Maristany, Àgueda Maristany, Teresita Sensat, Maria Estaper, Estrella Jover, Rosa Pagès, Pepita Maristany, Agustina Rosés, Bernardina Colomer, Teresita Maristany, Teresita Fàbregas, Francesca Pons, Rosa Fàbregas, Emília Pagès, Paquita Rosés, Jovita Valentí, Isidra Maristany, Antònia Altafulla, Paca Barona, Flor Serra, Cristina Fàbregas, Rosita Serrabou, Ascensió Barona, Francesca Altafulla, Emília Sensat, Dolors Carbó, Angelita Valentí i Caritat Llampallas.

CASINO 1909
A l'Ajuntament, Casino, Bonaventura Fontanills, Pere Pagès Maristany, Jaume Sensat, Carmeta Ferrer, Elvireta Orta, Carmelita Fàbregas, Inesita Oliver, Pepita Civil, Cristina i Roseta Fàbregas, Leocàdia i Prudenta Ferrer, Pere Maristany i Josep Garcia.

CASINO 1914
Casa de la vila, Jaume Gibernau, Pere Grau Maristany Oliver, Frederic Gibernau, Ricard Guarino, Pere Maristany, Jaume Pagès, Antoni Arumí, Josep González, Grau Coll, Manuel Moles Milà, Eulàlia Millet, Antonieta Maristany i lloances a les noies.

CORO FAMILIAR 1902
Casa de la vila, Josep Martí Casals, Victorià Pagès Fàbregas, Anton Sunyol, Francesc Quer, Antonet, Joan Mirambell, Josep Pons, Joan Budallé, Carme i Pura Boada, Ramona Baró, Ramona March, Úrsula Prats, Pere Anguera, Bernardina i Pepeta Colomer, Artur Roig, senyor Mirambell, Pepeta de can Lloreta, Esperança i Treseta, i Vicenç Ballvé.

SOCIETAT CORAL LA PAZ 1902
Ajuntament, senyor arcalde, rectoria, Artur Roig, Miquel Amat, Josep Estaper, Francesc Sanahuja, Carles Noguer, Joan Sala, Francesc Ferrer i Manel Mateu.

LA ALEGRIA DEL MASNOU 1903
Les nenes del Masnou, Ajuntament, senyor arcalde, rectoria, Victorià Pagès Fàbregas, Rafel Ramoneda, Joan Rimblas, Miquel Amat, Francesc Ferrer i Pau Estaper Maristany.

COOPERATIVA TEXTIL DEL MASNOU 1917
Casa de la vila, rectoria, Pere Sust Estaper, Joan Puig, Baldomer Morell, Anton Vila, Miquel Llobet, Mariano Fernández, Anton Grau, Josep Vilarrassa, Isidro Zamora, Josep Juriol, Francesc Vilà, Joaquim Vilà, Pere Colomer i Mariona Comerma.

Parlar del Masnou

LÈXIC GENERAL

ATROPELLAT

Envellit, malalt, desmillorat.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

BASSIOT

Bassa petita feta per la pluja

Apareix al diccionari Alcover Moll.

CALLA

Mirant el padrons d'habitants i de cèdules personals es veu que alguns escriuen calla en lloc de calle, cosa que indica que ho pronunciaven a la catalana.

CAURE PORQUERIA

Pedregada: avui fa fred perquè ha caigut porqueria.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

COM DIMONI!

Estranyar-se d'alguna cosa en sentit exclamatiu.

Com dimoni! tu per aquí?

ESTAR DESTROCAT / DESTROCAMENT

Estar molt alegre i content / alegria

EMBAFADOR

Persona empipadora

Apareix al diccionari Alcover Moll.

ENCOFURNAT

Amagat o persona que no surt mai de casa.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

ESCARIT

Anar desabrigat.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

ESTAR REFET

Gras o content i satisfet.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

FER EL PAPEROT

Quedar bé.

Apareix al diccionari Alcover Moll.

Topònims del Masnou

Segons el llibre d'Estadística de Miquel Garriga i Roca: https://archive.org/details/638-1849-1850

• Feixes llargues 1- 10
• Pla del Palau 11-16
• Pla de la Noera 17-39 (Noera és Noguera)
• Colomina Forn 40-55
• Torrent d'Ase o Creu de Santa Coloma 56-61
• Serra de Naria i torrent d'Ase 62-69 (a l'apeo de 1819 i a la contribució de 1844 diu Serra de n'Eries)
• Riquers i Vallmora 70-93
• Mesquita, Pedra blanca i Vallmora 94-115

D'Alella de Mar:

• Rials i Mataovelles 116-133
• Torrent d'Umbert i riera 134-151
• Estret de Portell i Castellans 152-160

Cases antigues del Masnou

CASES

CA L'ABEL
VARIANTS: Ca la Bel.

És el nom antic de l'actual carrer del Doctor Botey, també dit Can Noni. Tenia el sobrenom Abel la família Ferrer Bertran que vivia a l'antic carrer de Sant Jeroni, 33 (actual Bergantí Caupolican, 35). A principis de segle XX era de Jaume Ferrer Bertran. L'any 1921 ho va vendre a Otto Sinnigsohn.

CAN BAILON

Era de la família Arimon que tenia aquest sobrenom. Sembla que el primer fou Francesc Arimon, forner i revenedor i regidor del primer Ajuntament l'any 1820. Hom diu que el sobrenom prové perquè repartia el pa del seu forn de pa, i sempre ballava on el repartia.

Es va casar amb Francesca Monnar i els seus fills tenen els cognoms Arimon Monnar i són capitans de vaixell. Després passa a un fills d'aquests: el mariner Salvador Arimon Giró (Vadoret Bailon) i els seus fills Arimon Millet. 

Can Bailon Vell era a l'antic carrer de Barcelona, 20 (actual 33-34 on hi ha un estanc). Era de Joan Arimon Monnar (font: traspàs de propietat de 1901). Deuria ser el forn de pa de Francesc Arimon. El 1902 passa al dit Salvador Arimón Giró. El 1931 ho ven a Jaume Ballester Corchs.

Actualment seria al carrer de Barcelona, 43 (antic 29), cantonada del carrer de la Mare de Déu del Carme, que abans es deia can Francisquet. La casa era de Balbina Maristany Mora (el Masnou, 1862-1919), casada amb Isidre Maristany Maristany, de la Tara. Als anys 10 del segle XX en aquesta casa hi va haver la merceria de Joan Puig Fontanills, casat amb Catalina Mitjans Pagès. Aquesta era filla de Jaume Mitjans Pagès i de Francesca Pagès Arimon. I néta de Pere Pagès Bertran, mariner, (1802-1845) i de Carme Arimon Monnar (1811-?). D'aquí deuria vindre el sobrenom.

Quan aquest va morir, el 1919, se'n va fer càrrec el seu gendre Eugeni Casanovas Mercé, natural de Montmaneu, casat amb Antònia Puig Mitjans. La casa es va reformar el 1945. Després de Marina Casanovas Gumà, neboda del dit Eugeni, casada amb Josep Ramentol Roca. Després de Jordi Ramentol Casanovas casat amb Antònia Bonamusa.

CAN BERTRAN
SITUACIÓ: Confluència entre el torrent de Vallmora i el Xic, antic raval de Sant Rafael, 15.

Dels Bertran de ca l'Indià. Segons la documentació era de la família d'Antoni Pagès Fàbregas casat amb Madrona Pagès Maristany. En concret era propietat de la dona. L'any 1910 ho ven al seu fill Jaume Pagès Pagès.

BON REPÒS

A la plaça de Marcel·lina Monteys. Construïda per Pere Grau Pagès (el Masnou, 1883-), jutge de pau, el 1927. Era casat amb Antònia Sunyol Pla. Ell era fill de Joan Grau Martí, mariner del Masnou, àlies Calau (pel seu pare Nicolau Grau Bonet) i de Rosa Pagès Casals. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté.

CAN BORI
SITUACIÓ: carrer de Lluís Millet, cantonada amb 1r de Maig.

Antic carrer del Lavadero, 64. Pertanyia a Adolf Bori Maristany, fill de Domènec Bori Jonqueres, confiter/adroguer de Sant Andreu de Palomar, i d'Agnès Maristany Sala. Va nèixer al Masnou el 23/12/1839, però més tard que se'n va anar a viure a Barcelona i tenia llogada la casa. Al número 65 hi vivia la seva germana vídua Antònia Bori Maristany amb la seva filla Rosa Maristany Bori. Les cases les va comprar l'any 1882 a Joan Pons Balada. L'any 1902 les va vendre a Joan Rimblas Causachs, i aquest les va vendre el 1916 a Teresa Barrera Forns. I aquesta a Amadeu Tressens Burguera el 1924.

Les cases inclouen un terreny d'11.617 m2 plantat de taronges i cereals, situat al lloc anomenat Roca de Xeix, al carrer del Lavadero també.

Ala anys trenta hi ha viure Enric Cambra Bartolí i família.

Sembla que també coneguda com a Can Tres-Cents (per Amadeu Tressens), Can Pau del Vi (per Joan Pons Balada), i Can Torrefacto (per Enric Cambra que hi feia cafè torrefacte). 

https://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_05_2016.pdf

Llista de guanyadors del premi Goleta i Bergantí

 Del 1980 al 2000:

GUANYADORS Categoria Any

Assumpció Vilalta Carrillo Premi poesia catalana 1980

Leonardo Vega Abarca Premi poesia castellana 1980

Joan Camps Cubies Premi narrativa catalana 1980

Aurora Aránega Segura Premi narrativa castellana 1980

Helena Souza Fernández Menció poesia catalana 1980

Pablo Daniel González Cremona Menció poesia catalana 1980

Núria Cassi i Giralt Menció narrativa catalana 1980

Helena Souza Fernández Menció poesia catalana 1981

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1981

Jose Luis Prat Rocamora Premi poesia castellana 1981

Josep Ponte i Blanes Premi narrativa catalana 1981

Alicia Nélida Cancela Premi narrativa castellana 1981

Lourdes Cuscó Donadeu Menció poesia catalana 1981

Rosa Illa González Menció poesia catalana 1981

Fernando Elizalde Menció poesia castellana 1981

Gregorio Luri Medrano Menció poesia castellana 1981

Núria Cassi i Giralt Menció narrativa 1981

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1982

Helena Souza Fernández Premi poesia castellana 1982

Francesc Serra Rosselló Premi narrativa catalana 1982

Carme Ponte Gríful Premi narrativa catalana 1982

Sergio Balestrini Premi narrativa castellana 1982

Assumpta Coma i Marqués Premi poesia catalana 1983

Joana Romero Casas Premi poesia castellana 1983

Josep Ponte i Blanes Premi narrativa catalana 1983

Desert Premi narrativa castellana 1983

Mercè Giralt Gallamí Premi poesia catalana 1984

Amalia Lombarte del Castillo Premi poesia catalana 1984

Desert Premi poesia castellana 1984

Alicia Nicolás Larruy Premi narrativa catalana 1984

Desert Premi narrativa castellana 1984

Elena Escolano Carbonell Premi redacció catalana 1984

Alexandra Fabregas Flo Premi redacció castellana 1984

Núria Verdú Soler Menció redacció catalana 1984

Tomás Bases Hernández Menció narrativa castellana 1984

Joan Andreu Mestres Bernet Menció poesia castellana 1984

Joana Romero Casas Menció poesia castellana 1984

Francesc Xavier Falcó Escobar Narrativa A 1985

Pat Boyg Amadon Accèssit narrativa A 1985

Raimon Aran Petit Narrativa B 1985

Jordi Milà Sampera Accèssit narrativa B 1985

Desert Narrativa C 1985

Francesc Serra Rosselló Narrativa D 1985

Montserrat Riera Rojas Accèssit narrativa D 1985

Emilio López Escalona Poesia A 1985

Ana Fernández Torné Accèssit poesia A 1985

Gemma Songerman Rossell Poesia B 1985

Maria Josep Díaz Accèssit poesia B 1985

Violant Flores Molas Poesia C 1985

Albert Calls Xart Accèssit poesia B 1985

Moisés Stanckowich Isern Poesia D 1985

Jordi Boixadós Bisbal Poesia D 1985

Maria Gràcia Nogués Julià Accèssit poesia D 1985

Alexandre Fàbregas Flo Narrativa A 1986

Jordi Grau Roca Accèssit narrativa A 1986

Albert Lladó Cabot Narrativa B 1986

Oriol Lafau Marchena Accèssit narrativa B 1986

Carme Ponte Gríful Narrativa C 1986

Josep Ponte i Blanes Accèssit narrativa C 1986

Francesc Serra Rosselló Menció narrativa C 1986

Jordi Garriga Gutiérrez Poesia A 1986

Ingrid Rubio Serrano Accèssit poesia A 1986

Xesca Milne Poesia B 1986

Anna Soler i Pont Accèssit poesia B 1986

Antoni Canals i Enrich Poesia C 1986

Elies Mas i Serra Accèssit poesia C 1986

Jordi Roca Grau Prosa A 1987

Núria Casals Coll Accèssit prosa A 1987

Jaume Castañé Segura Prosa B 1987

Jordi Suarez Traveria Accèssit prosa B 1987

Maurici Romero Prosa C 1987

Francesc Grau i Viader Accèssit prosa C 1987

Carolina Puig Basagoiti Poesia A 1987

Ingrid Rubio Serrano Accèssit poesia A 1987

Antoni Oliva Quesada Poesia B 1987

Cristina Lora Jaime Accèssit poesia B 1987

Margarida Fontserè Poesia C 1987

Salvador Obiols Accèssit poesia C 1987

Desert Prosa A 1988

Raquel Cortés Ferrer Accèssit prosa A 1988

Desert Prosa B 1988

Glòria Besolí Minguela Accèssit prosa B 1988

Eduard Cariol Carabi Prosa C 1988

Xavier Martínez Virgili Accèssit prosa C 1988

Núria Estruch Casajuana Poesia A 1988

Rosa Maria Pinyol Puigmartí Accèssit poesia A 1988

Antoni Oliva Poesia B 1988

Montserrat Comerma Camps Accèssit poesia B 1988

Montserrat Llorens Baulenas Poesia C 1988

Miquel López Crespí Accèssit poesia C 1988

Desert Poesia A 1989

Desert Poesia B 1989

Concepció Argerich i Sanclimens Poesia D 1989

Sara Millan Llauradó 1r accèssit poesia D 1989

Rafael Llop Casanoves 2n accèssit poesia D 1989

Robert L'Eixabegó 3r accèssit poesia D 1989

Mercè Darnaculleta i Gardella Poesia C 1989

Eva Pitarch i Salgado Accèssit poesia C 1989

Mercè Vallejo i Barba Narrativa D 1989

Xavier Bertran Alcalde Accèssit narrativa D 1989

Jaume Belles Sampera Narrativa B 1989

Desert Narrativa C 1989

Mercè Darnaculleta i Gardella Accèssit narrativa C 1989

Fany Vilardebò Téllez Accèssit narrativa B 1989

Jordi Hernández i Fabà Narrativa A 1989

Maya Busqué Vallespí Accèssit narrativa A 1989

Antoni Gol i Roca Poesia D 1990

Eva Pitarch i Salgado Poesia C 1990

Josep Solér i Bussé Narrativa D 1990

Nuria Gala i Pavia Narrativa C 1990

Marta Borreguero i Ribó Narrativa B 1990

Alicia Rial i Lozano Narrativa A 1990

Mireia Tortes Pou Narrativa A 1991

Maya Busqué Vallespí Narrativa B 1991

Alexandra Fabregas Flo Narrativa C 1991

Carles Cabanas Rosell Narrativa D 1991

Mireia Alberch i Bosch Poesia B 1991

Ricard Busquets i Reverter Poesia C 1991

Alicia Tello Garcia Poesia D 1991

Lucila Kramer Miranda Narrativa A 1992

Marta Borreguero Ribó Narrativa B 1992

Rosa Díaz Manero, Badalona Narrativa C 1992

Glòria Llobet Brandt Narrativa D 1992

Ignasi Miralpeix Llobet Poesia A 1992

Anna Miralpeix Llobet Poesia B 1992

Esther Clemente Cerdà Poesia C 1992

Miquel López Crespi Poesia D 1992

Marta Tellez Domingo Narrativa A 1993

Susagna Tubau Muntañà Narrativa B 1993

Eva Carbonell Hernandez Narrativa C 1993

Gerard Prohias Fornós Narrativa D 1993

Sònia Bernal Mula, Barcelona Poesia A 1993

Estel Casals Novell Poesia B 1993

Marius Belles Sampera Poesia C 1993

Antònia Abante Vilalta Poesia D 1993

Guillem Bautista Casasús Narrativa A 1994

Maria Pujol i Valls Narrativa B 1994

Maria Pujol i Valls Narrativa B 1995

Hèctor Boneti Albareda Narrativa C 1994

Dora Serra Espada Narrativa D 1994

Jennifer Knaepper Martín Poesia A 1994

Natàlia Soler González Poesia B 1994

Jordi Corvillo Martínez Poesia C 1994

Joan Mercader Sunyer Poesia D 1994

Sira Sempere Nàtxer Narrativa C 1995

Francesc Puigpelat Valls Narrativa D 1995

Sthepahine Knaepper Martín Poesia A 1995

Ester Serra Luque Poesia C 1995

Guillem Vallejo Forés Poesia D 1995

Guillem Barceló Fité Narrativa A 1996

Diana Navarro Arana Narrativa B 1996

Maria Coral Saleta Manté Narrativa C 1996

Desiree Ortiz Ferreres Poesia A 1996

Victòria Mengual Peñafiel Poesia B 1996

Josep Planaspachs Poesia C 1996

Gemma Terés Arilla Narrativa A 1997

Enric Rodríguez Carbonell Narrativa B 1997

Eudard Bautista Serrano Narrativa C 1997

Laura Miró Gales Poesia A 1997

Rubén Terejina López Poesia B 1997

Miquel López Crespi Poesia C 1997

Rosalia Pantebre Trasfí Narrativa D 1998

Núria Casasayas i Ribalta Narrativa C 1998

Marina Alcoz Cases Narrativa B 1998

Norma Bisbal Campos Narrativa A 1998

David Escamilla Imparato Poesia D 1998

David Martínez Quirante Poesia C 1998

Mireia Casellas Cunill Poesia B 1998

Arnau Arboix Sala Poesia A 1998

Miquel López Crespí Poesia adults 1999

Pere López Tolosana Narrativa adults 1999

Núria Esponellà Poesia adults 2000

Josep M. Morreres Narrativa adults 2000

Postals antigues del Masnou - L. Roisin

Ed. Orta - L. Roisin

BIOGRAFIA

-Carles Orta Ribes?, estanquer fill de Carles Orta Sala, estanquer.

-Lucien Roisin Besnard

CARACTERÍSTIQUES
Llegenda amb amb l'estructura "1 MASNOU Títol Ed. Orta L. Roisin-Foto"

DATA DE LES POSTALS 

1940-1943

El Masnou a la Gaceta de Madrid

 

• Noticias Nacionales.- Mataró 12 de Enero.- Tanto en este distrito como en el del Masnou, se estaba en elegir para diputado provincial y suplente á los Sres. D. Joaquín Martí y Andreu.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3415, de 20/01/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-418)

• Noticias Nacionales.- Barcelona 17 de Mayo.- Sabedores los carabineros apostados en el pueblo del Masnou de que debía tener lugar un alijo de consideración en uno de los puntos de la costa de Levante, salieron esta mañana á fin de impedirlo.

  Gaceta de Madrid:

  núm. 3540, de 24/05/1844, página 2

  • PDF (Referencia BOE-A-1844-2829)

Família i genealogia de Joan Maristany Galceran

Joan Maristany i Galceran, àlies Tara, (el Masnou, 9 de juny de 1832 - el Masnou, 24 de gener de 1914) fou un capità català dedicat a la pirateria i l'esclavatge. Amb Guadalupe Orrego, de Lima, va tenir tres fills: José, Elvira i Juanito Maristany Orrego.

Mor a 82 anys, al carrer Baix (calle Baja), número 12, a les cinc de la matinada del 23 de gener de 1914. La seva dona ja havia mort, i també el seu fill Juanito.

Tenia quatre germans: 

• Francesc Maristany Galceran (1823-1887). Hereu universal del seu pare. Va viure a Barcelona.
• Josep Maristany Galceran (1824-1893). Casat amb Isabel Viladevall Rovira, filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall. Van tenir diversos fills, entre ells Antònia Maristany Viladevall, muller de Pere Grau Maristany Oliver (1863-1926).
• Francesca Maristany Galceran. Casada amb Ramon Coll Patran. Fa testament el 28 de gener de 1886 i ho deixa tot a la seva neboda Antònia Maristany Viladevall.
• Isidre Maristany Galceran. Casat amb Antònia Maristany, tenen una filla anomenada Carme Maristany Maristany.

Era fill de Gerard Maristany Oliver, del Masnou, i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. 

Gerard (Guerau o Grau) Maristany Oliver es va casar el 1822 i va morir el 1885 (va fer testament el 3 de desembre de 1879).  Era fill d'Antoni Maristany Bertran i d'Eulàlia Oliver Rosés.

Antoni Maristany Bertran  (1871-1853) es va casar el 19 d'agost de 1798 a Teià. Era fill de Gerard (Grau) Maristany Fontanills (nascut el 1734) i de Rosa Bertran-Ciserac, que es van casar el 22 de maig de 1763 a Teià. El qual és fill de Lluís Maristany Maimó (1699-1756). El qual és fill de Pere Maristany Bertran (1653). El qual és fill de Bertran Maristany (1630-1695), el primer Maristany que va venir al Masnou procedent d'Occitània.

Nota: no se'n conserva cap fotografia. Les fotografies que han publicat diversos mitjans i que procedeixen del Museu Marítim de Barcelona són d'altres capitans.

Botigues i negocis al Masnou l'any 1908 - anuari Riera

Masnou

Villa de 3.396 habitantes de hecho y 3.507 de derecho a 14 kilómetros de Mataró y de Barcelona. Está unida por una buena carretera a Granollers y la que va a Francia por la Junquera. Produce trigo, algarrobas, legumbres y vino. Celebra fiesta mayor el 29 de Junio. [Tren] (M. Z. A.)

Elemento oficial

Alcalde.— Don Tomás Fábregas.

Secretario.— Don Miguel Carbó.

Juez municipal.— Don Jaime Rosés.

Fiscal.— Don José Regás.

Secretario.— Don Víctor Tuneu.

Párroco Reverendo.— Don Domingo Pineda.

Administrador de Correos y Telegráfos.— Don José Barona.

Autoridad militar.— Don José García, cabo del Somatén.

Biografia de Gerard Estaper Umbert, àlies Xala

Gerard Estaper Umbert, àlies Xala (Alella de Mar, actual el Masnou, 1812 – el Masnou, 27 de desembre 1866), fou un pilot de vaixell i posteriorment, industrial. Fundador de la fàbrica de Can Xala del Masnou.

El nom Gerard, al Masnou, tradicionalment es pronunciava i s’escrivia Grau. Els cognoms es poden escriure també amb les variants “Estapé Humbert”, malgrat que la forma normalitzada en català del primer cognom és Estaper.

GENEALOGIA

Fill de Pau Estaper Maristany, pescador d’Alella de Mar, i de Caterina Umbert Santpere (Tiana, 1786 – el Masnou 1853). Nét, per part de pare, de Grau Estaper Iglésies, pescador d’Alella de Mar, i de Dorotea Maristany Pagès, del Masnou; per part de mare, de Bru Umbert Montcerdà, pagès de Tiana, i d’Isabel Santpere Bataller, d'Alella. Aquest Bru Umbert era el propietari del mas ca n'Umbert de Tiana.

Casat en primeres núpcies amb Josepa Pagès (morta l’any 1841 amb 22 anys), va tenir alguns fills que van morir de petits.

Casat en segones núpcies amb Rosa Maristany Ferrer (el Masnou, 1824 – el Masnou, 1853), filla de Tomàs Maristany Bertran, àlies Pubill (el Masnou, 1784 – la Corunya 22 de gener de 1863), patró de vaixell del Masnou, i de Francesca Ferrer Preses (Barcelona, 1798- la Corunya, 1865). El seus pares va emigrar a Sada, la Corunya, vers 1828. Era una família benestant i va participar en política a Galícia. Va obrir una fàbrica de salaó a la Corunya, amb el seu germà Pere Antoni. Va crear la societat "Maristany y hermano" l'any 1841 amb el seu germà Pere Antoni, que van continuar els seus fills. Van tenir 13 fills, diversos dels quals van tenir gran rellevància a la política i el comerç a la Corunya.

La seva segona dona va morir amb 29 anys i van tenir diversos fills: Pau (nascut el 1844), Rosa (nascuda el 1849) i Francesca. L’hereu fou Pau Estaper i Maristany. 

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

Pregó d’inici de Festa Major de Sant Pere, 1974

Per l'Iltm. arquitecte Pere J. Bassegoda i Musté

El Masnou, toponímic, típic i anecdòtic

HONORABLES AUTORITATS:

DAMES I DAMISEL·LES:

SENYORS I AMICS:

La "FESTA MAJOR” de tots els pobles coincideix amb una data tradicional, la del dant patró; i el Masnou -com jo també- té com a patró el gloriós Sant Pere, pescador, apòstol, pontífex i màrtir. I aitals conside­racions han motivat la meva acceptació de l’amable comanda de l'Ilustríssim Ajuntament d’aquesta "benè­fica” vila, encarregant-me de l’acostumat PREGÓ o CRIDA, com a capçalera de la festa patronal. No cal que us digui quin és el meu orgull per haver sigut honorat amb aital designació, així com la vostra natural decepció al no haver recaigut l’encàrrec en una per­sona de major prestigi i popularitat.

Per tal de correspondre de la millor faisó possible a aquesta immerescuda distinció, he optat, abans de dar acompliment a la meva tasca, tractar d’escollir un ar­gument per a desenvolupar en aquest acte. General­ment, si llegiu els diaris i revistes, trobareu que el pregoner de torn es limita a cantar les excel·lències de la ciutat, de la vila o del poble, enumerant les belle­ses de la corresponent situació, els relleus més impor­tants de la respectiva història, els mèrits dels seus fills predilectes, la indústria, el comerç, i les arts, acabant sempre amb un CANT A LA DONA.

Mes, no essent jo el primer qui us parla en un acte semblant, i per tal de no cansar-vos amb repeticions de tot el que us han dit els meus antecessors en el PREGÓ o CRIDA de la Festa, he cercat un nou argu­ment per tal de no repetir tot quant bellament us ha sigut presentat en anys anteriors; he decidit que, la meva intervenció, a manca d’altre mèrit, tingui al menys, el de fer-vos lleu aquesta estona, a base de dar-li noves condicions o aspectes, els quals han d’ésser la brevetat i l'amenitat. I és per això que el títol del present PREGÓ serà el de:

Variants vulgars i familiars de noms propis catalans

Agna (Acna), Agneta, Anneta, Nita (Anita) - ANNA

Agustinet - AGUSTÍ

Anton, Antonet - ANTONI

Antonieta, Antonina - ANTÒNIA

Arcís - NARCÍS

Asenció - ASCENCIÓ

Asidre (Esidre), Asidret (Esidret) - ISIDRE

Orèlia - AURÈLIA

Calista - CALIXTA

Carló, Carlets - CARLES

Carmeta - CARME

Cesca, Francisqueta, Franciscona - FRANCESCA

Cinta, Cinteta - JACINTA

Cinto, Cintet - JACINT

Calau (Colau), Micolau - NICOLAU

Comersinta, Comersinda, Comersilda, Gumersilda - GUMERSINDA

Comersildo - GUMERSIND

Cresència - CRESCÈNCIA

Delaida - ADELAIDA

Deri - DESIDERI

Doloras, Dolores (pronunciat [Duloras])  - DOLORS

Duvigis - EDUVIGIS

Dúlia - OBDÚLIA

Eirene, Airene, Irena - IRENE

Elietes - ELIES

Enriqueta (femení d'ENRIC)

Ermenquilda (no sabien pronunciar la jota) - HERMENGILDA

Euquènia (no sabien pronunciar la jota) - EUGÈNIA

Eulària, Aulària, Olària - EULÀLIA

Flecià (escrit normalment Flacià), Felicianet - FELICIÀ

Fleciana (escrit normalment Flaciana), - FELICIANA

Felisó, Felis (es pronunciava així) - FÈLIX, FELIU

Floris - FLORENCI

Forosa - SIMFOROSA

Gargori - GREGORI

Gaspart - GASPAR

Guietà, Gaetà- GAIETÀ

Gilet - GIL

Glaudi? - CLAUDI

Grabiel, Biel, Biló, Bieló, Bilonet - GABRIEL

Gràcia - ENGRÀCIA

Grau, Grauet, Guerau - GERARD

Grisant - CRISANT

Gustet, Gusto, Agust - AUGUST

Jaumet, Jaumetó, Jumet, Jumetó, Met - JAUME

Janet, Joanet - JOAN

Josepet, Josepó, Po, Ponet - JOSEP

Julita - JÚLIA

Laia, Laieta, Laió - EULÀLIA

Lena - ELENA

Lisea - ELISEA

Madalena - MAGDALENA

Madroneta, Madroncita - MADRONA

Màlia - AMÀLIA

Maginet - MAGÍ

Mèlia, Amelina - AMÈLIA

Manjó, Manjoneta, Mariangeleta - MARIA ÀNGELA

Marianet - MARIÀ

Marieta, Mariona  - MARIA

Mariquilda - MARIA RILQUILDA

Martra, Martreta - MARTA

Mencior (Menció), Mencion - MELCIOR

Merceta - MERCÈ

Mília - EMÍLIA

Mingo, Minguet - DOMINGO / DOMÈNEC

Miqueló - MIQUEL

Nel - MANEL

Munda, Mundeta - RAIMUNDA

Nor - ELIONOR (nom masculí al Masnou)

Pauet - PAU

Peret, Pericó, Peretó - PERE

Pere Màrtri, Pere Marti - PERE MÀRTIR

Pona - JOSEPA

Francisquet, Quet, Ceset - FRANCESC

Quima - JOAQUIMA

Quinès, Quinesa (no sabien pronunciar la jota castellana) - GENÍS / GENISA

Quimet - JOAQUIM

Rafelet - RAFEL

Ramonet - RAMON

Riteta - RITA

Rosó, Roseta - ROSA

Salamó - SALOMÓ

Selmo [selmu] - ANSELM

Tòfol - CRISTÒFOL

Tomaset - TOMÀS

Tomeu - BARTOMEU

Tresa, Treseta, Teresina - TERESA

Tuia, Tuies (Tuya o Tuyas), Tuietes, Geltrudis - GERTRUDIS

Vador, Vadoret - SALVADOR

Velina - AVELINA

Ventura, Ventureta - BONAVENTURA

FONT:

Padrons d'habitants del Masnou (segle XIX)

Llistes de naixements de quintes del Masnou.

Sobrenoms a llistes de contribució del Masnou.

Família i genealogia de Rosa Sensat Vilà

Rosa Sensat Vilà (el Masnou, 17 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) era filla de Jaume Sensat Maristany, àlies Xami (el Masnou, 2 de juliol de 1842 - juny de 1882) i de Josepa Vilà Riera (el Masnou, 24 de desembre de 1853 - Barcelona, ?). El seu pare va morir a 39 anys. Els seus pares es van casar el 4 de juliol de 1872.

Rosa Sensat era la filla primogènita. Va tenir una germana anomenada Josepa Sensat Vilà, que va néixer el 29 de novembre de 1882, quan el seu pare ja havia mort. També va ser mestra.

La família vivia al carrer de la Quintana, 32 (actual Pere Grau, 34), en una casa de lloguer, en la qual ja hi havia viscut la seva mare amb els seus pares. A partir de 1889 va viure al carrer del Rastell (Rastrillo), 11, on es trobava l’escola pública. És l’actual carrer de Jaume I, 15.

Jaume Sensat Maristany era fill de Joan Sensat Millet, àlies Xami (el Masnou, 1805 - el Masnou, 28 de setembre de 1866) (fill de Joan i de Margarida) i de Rosa Maristany Fornells (Teià, 22 de setembre de 1812- el Masnou, 1895).

Josepa Vilà Riera era filla de Genís Vilà Boquet (o Escobet) (el Masnou, 12 de setembre de 1821 - Montevideo, 20 de juliol de 1871), pilot de vaixell, fill de Miquel i Teresa, i de Josepa Riera Calvet (el Masnou, 25 de maig de 1821-?) filla de Pere Màrtir i Caterina.  

Joan Sensat Millet i Rosa Maristany Fornells tingueren quatre fills: Agustí Sensat Maristany (casat amb Rosa Coll Rosés, filla de Felicià Coll Pujadas i de Teresa Rosés), Celestina Sensat Maristany, Josepa Sensat Maristany i Jaume Sensat Maristany (casat amb Josepa Vilà Riera).

Rosa Maristany Fornells era filla de Guerau Maristany Mora i de Rosa Fornells. Aquests es casaren a Teià el 6 de febrer de 1795. Ella era de Mataró, filla de Llorenç Fornells i d'Anna. Ell, del Masnou, fill de Guerau Maristany Nadalmay i de Dorotea Mora (casats el 1755). Tingueren cinc fills: Jaume Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Antònia Alsina Bosch), Pere Maristany Fornells, àlies Soberano (casat amb Teresa Maristany Santpere), Rosa Maristany Fornells (casada amb Joan Sensat Millet), Isidre Maristany Fornells (germà bessó amb Rosa) (casat amb Eulàlia Millet Estaper) i Josepa Maristany Fornells (casada amb un Alsina).

Es va casar amb David Ferrer Vallès i van tenir dos fills: Àngels i Jaume.

Està enterrada al cementiri del Masnou en un nínxol amb el seu marit.

Canvi de nom de la vila del Masnou

Butlletí Oficial de la província de Barcelona

26 septiembre 1977, n. 230

M A S N O U

ANUNCIO

Instruyéndose el reglamentario expediente incoado por este Ayuntamiento en el sentido de modificar el nombre de la población de Masnou por El Masnou y habiéndose cumplimentado lo que dispone en el art. 35.1 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Corporaciones locales, queda expuesto al público el citado expediente para que en el plazo de treinta días pueda ser examinado por los interesados pudiendo interponer por escrito, las reclamaciones que consideren oportunas.

Masnou, 12 de septiembre de 1977. — El Alcalde, Miguel Humet Argemí.