Reportatge del Masnou al diari La Publicitat de 1927

Vista panoràmica del Masnou

El Masnou a través de la història

La vila del Masnou forma part d'aquell esplet de viles catalanes que gaudeixen de més anomenada a la nostra terra. El seu origen és modern. Una masia nova (Mas Nou) construïda l'any 1600 en un dels indrets on és avui la vila, suggerí el nom gentil que porta avui. En torn d'aquell Mas Nou començaren tot seguit a alçar-se nous edificis que formaren poc a poc una bonica població. Durant molts anys va pertànyer a la jurisdicció de Teià.

Els fills del Masnou treballaven, però, de ferm, a fi d'obtenir per a la seva població la independència administrativa, tant pels afers municipals com pels eclesiàstics, independència que els fou concedida l'any 1817. La vila del Masnou pertany a la província i al bisbat de Barcelona, i al partit judicial de Mataró. Es una de les viles mes gracioses que blanquegen vora la mar de la costa llevantina de Catalunya. El seu escampall de cases forma una mena d'amfiteatre que ofereix una bella perspectiva. Té actualment 1.128 edificis i uns 3.500 habitants. Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. Ultra l'estació central, compta amb un baixador que cau justament davant la Casa de la Vila, i en la part de la vila anomenada d'Ocata.

Família i genealogia de Pere Grau Maristany i Oliver

PERE GRAU MARISTANY OLIVER

Grau és una contracció de Gerard que normalment s'escriu Guerau.

Va néixer el 12 de gener de 1863 al Masnou, a can Fideu, casa avui desapareguda, al xamfrà dels carrers de Pere Grau i Capitans Comellas. Va ser polític i industrial de renom i gran benefactor de la vila. L’any 1911, obtingué del rei Alfons XIII el títol de comte de Lavern i l'any 1926 l'Ajuntament del Masnou decidí canviar el nom del carrer de la Quintana, on va néixer, pel de "carrer de Pere Grau" en honor seu.

Casat amb Antònia Maristany i Viladevall (?-Barcelona, 1 de març de 1932), filla de Josep Maristany Galceran, àlies "Tara", (1824-1893) i d'Isabel Viladevall Rovira. Aquests es van casar el 1857 i tingueren quatre fills: Antònia, Francesc, Isabel i Teresa. Josep Maristany Galceran era fill de Gerard Maristany Oliver, àlies "Tara", i de Josepa Galceran Rovira, de Tiana. Era germà de Joan Maristany Galceran, famós esclavista. Isabel Viladevall Rovira era filla de l'hisendat masnoví Francesc Viladevall i de Teresa Antònia Rovira, de Teia.
La seva casa natal es va enderrocar l'any 1963.

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Guerau_Maristany_i_Oliver

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1926

DE CARA AL SOL I A LA MAR BLAVA

Del balcó de ma casa pairal

La música de la Costa de Llevant hauria de tenir una serenitat tota salabrosa, tota d'harmonia harmoniosa; temperant els sentits i obrint l'esperit a la llum esplendorosa de la blavor forta de la mar, i del cel a la llum blava i esblaimada.

Hauria de cantar cançó de mare, d'escalforeta enyorada de la mare, i tonada pura d'infants, germanets i amics nostres, que corren jugant en els llargs carrers assoleiats de cases encantades a la remor bressolant de los onades.

Hauria d'ésser música oblidadissa de les tonades ciutadanes i de les modes totxes pels enginys superbiosos de civilitzacions malejades.

Hauria de tenir l'alegria dels tarongers fruitats, i la puresa blanca dels amellers florits, i la patriarcal vetustat dal garrofer centenari, que en el suau terrer amplament estén la brancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas de l'infinit; un vas clarificat, a la llum del sol tot encantat.

Els acords han de sonar amb una perfecció novella i tota plena de sentit de meravella.

LLUÍS MILLET

(Del llibre «Pel Nostre Ideal»).

Viles de Catalunya: MASNOU - Article de 1922

Viles de Catalunya: MASNOU

No se sap fixament l'origen de Masnou, car manquen dades històriques per a fer una afirmació certa i precisa de la seva primitiva fundació. Es creu, no obstant, per dades recollides entre documents antics i pel que ens conta la tradició, que el que és avui poble del Masnou, era en començar el segle XVI, un grau de masies, aixecades en sentit paral·lel a la platja i distanciades segons els dominis de llurs propietats.

Dels principals que es té esment, i dels quals avui n'hi ha encara alguns en bon estat de conservació, figuren les masies Teixidor, Cases, Truch, Fontanills, Manyo i altres.

Aquestes masies pertanyien a la jurisdicció municipal d'Alella i de Teyà, segons l'indret on s'estenien llurs terrenys i dominis.

El mas Teixidor, la primera possessió de qual correspongué a donya Lucrècia Montcada, ja existia a les darreries del segle XIV.

Avui encara resten vestigis d'un molí que hi havia. Després, i amb les variacions sofertes en tan llarg període de temps, car una modesta casa de camp passà a ésser una superba morada senyorial, pertangué a la família Teixidor (el nom de la qual conserva encara), i a la del comte de Llar, que és la que en l'actualitat la posseeix.

On avui és centre de la població, s'hi aixecava, magestuós per la seva grandiositat i arredossat prop d'un torre de moros, segons expressió popular, el mas Fontanills, d'antic llinatge, on avui hi ha instal·lat el magnífic Casino. Se suposa que és d'un xic abans del segle XV, puix consta que en 1375 la família Fontanills va comprar a l'Estat la torre de moros abans dita.

Quelcom més a llevant hi havia el mas Roca, avui Casas, edifici que data de l'any 1600 i la primera fundació del qual és de mitjans del segle XV. Aquests casa fou renovada, donant-li més amplitud i deixant-la tan diferent de com estava abans, que semblà nova del tot.

Poemes de Gaeità de Planella i Fiveller

Sanctissimo Narcisso

Martyri, episcopo, et patrono urbis Gerund.

In die XXIX, octob. ei sacra

Ubi sum ego, illic et minister meus erit. Joann. Cap. 12

Quo sum, sic etiam meus esto minister ibidem,

Discipulis Christus dixerat ipse suis

Hoc imples, Narcisse, sacro Felice ministro,

Qui Levita tuus, Martyr et esse cupit.

Augusta nam Vindelica dum degis in urbe

Cum Felice tuo, lux ibi vestra micat.

Ecce Deus mittit vos Relligionis in hostes,

Queis Romana cohors Chisticolas cruciat.

Afrae namque lares habitants Narcissus, eamdem

Ex meretrice piam fecit, agente Deo;

Ejus et ancillas Dignam, Eunomiam, Eutropiamque,

Matremque Hilariam de Satanâ rapiens;

Has, Narcisse, lavans sacri Baptismatis unda,

Spiritui Sancto tunc sua membre dicas.

Quae fuit Hilariae pridem domus ethnica matris,

Narcissus Domino postea rite sacrat.

Zozime, Serve Dei, et petulantis avuncule neptis,

A sene Narcisso Praesule Praesul ades.

Per te, Sancte Pater, Triade Omnipotente vocata,

Gens amat ista Deum, Doemon et exul abit.

Protinus Antistes remea, Narcisse, Gerundam,

Ut tibi commissum Pastor ovile regas.

Urbem perveniens, annis tribus incolis istam,

Diffundendo tuam te duce, Christe, fidem.

Qui regit assiduis animas et corpora curis,

Christi nonne gregem dogmata sancta docet?

Ast qui fert patiens onus aestus atque diei,

Claudit apostolicum morte ministerium.

Corpus adorandum Domini dum sacrat in ara

Ipse fit Aeterno victima grata Patri.

Proh scelus! Audacis turmae Dux impius ille

Mactat et icit eum gutture, sura, humero.

Hi tormenta ferunt Narcissus et assecla Felix,

Invictique pares, Sacrificique pares.

Alterius Felicis in Aedibus ecce vetustis,

Narcissi corpus fulfet in Aede nova.

Jamque novo ponens te Lorenzana sepulchro,

Plus, Narcisse, nitent ossa vetusta tua.

Eia age, Pontificis venerare, Gerunda, cadaver,

Ultra mille annos cui cruor extat adhuc.

Inflictum vulnus prope talum Martyris hujus,

Vult Deus Omnipotens esse cruore rubens:

Sanguis hic aeternum super ulcus tale rubebit,

Donec de Coelo Luna cruenta cadat.

Biografia d'Antoni de Planella i de Cruïlles

Die 4 de mars 1654 don Gaspar de Planella y Cruillas donà lo sant abit del P. sant Benet en lo monestir de Sant Cugat a don Anton de Planella y Cruyllas, nebot de dit don Gaspar de Planella. 

Als 8 de setembre 1661, la majestat de Felip 4 feu gracia a dit don Anton de Planella y Cruilles de la dispensa major de Ripoll.

Als 10 de setembre 1672 la majestat de la reina mare donya Marianna feu gracia al dit senyor de la pabordia major de Sant Cugat.

Als 25 de janer de 1674 la majestat de Carlos 2 feu gracia a dit senyor de la abadia de Banyolas.

Als 5 de mars 1688 la majestat de Carlos 2 tornà fer gracia a dit senyor de la abadia de Besalú.

Als 22 de juriol 1692 isqué en sort de diputat eclesiàstic del Principat de Catalunya.

Als 22 de juliol de 1701 tornà axir en sort en lo empleo de diputat.

Als 30 de setembre de 1702 logrà la ditxa de donar la embaxada en nom del Principat a la majestat de Felip V, rey nostre senyor, que Deu guarde, al arribo de la ciutat de Barcelona.

Morí en son monastir topanse president de la sagrada religió, als 13 de novembre 1713, de edat de 76 anys.

FONT

Text procedent d'un quadre de la casa de Can Teixidor, al Masnou, que fou propietat del seu familiar i descendent Gaietà de Planella i Fiveller.

IMATGE

Joan Fontanills i Casals, primer alcalde del Masnou

Joan Fontanills i Casals (el Masnou, Teià, 1771 - Cabrils, 15 de maig de 1857) fou un hisendat masnoví. Va néixer a l'actual Masnou, a la masia de Can Fontanills (l'actual Casino).

Els seus pares eren Francesc Fontanills Rifós, pagès, i Maria Casals Catà. Aquests es van casar a Teià el 28 de març de 1760. Francesc Fontanills Rifós era fill d'Antoni Fontanills Riera, pagès de Teià, i d'Eulàlia Rifós Saiol, d'Alella. Maria Casals Catà era filla de Josep Casals Agell, pagès d'Alella, i de Maria Catà Morera. Francesc Fontanills Rifós tenia un germà anomenat Tomàs Fontanills Rifós, que es casà el 1759 amb Anna Manent Piferrer, de Vilassar.

El seu pare, Francesc Fontanills Rifós, va participar en la creació de la nova parròquia de Sant Pere del Masnou. Va ser un dels que va signar per crear la nova parròquia. Francesc Fontanills també aportà gratuïtament part del terreny on es va construir.

També era familiar de Josep Fontanills, ajudant reformat de la infanteria espanyola, fill del pagès Josep Fontanills i de Maria, i propietari de la casa que després seria la casa de la vila del Masnou, i que fins la construcció d'aquesta era utilitzat com a quarter. L'havia comprat a Maria i Miquel Riera, mare i fill, el 1691. Josep Fontanills es va casar amb Maria Gurri, filla de Francesc i Jerònima, d'Alella, el 28 de març de 1680. Van tenir una única filla Maria Fontanills i Gurri, que es va casar amb Pere Lledó, doctor Barcelona. Llur filla, Rosa Lledó i Fontanills, muller de Francesc Elies, va vendre la casa, ja gairebé derruïda, a l'Ajuntament de Teià el 1756. La casa estava sota domini directe del senyor de la casa de Roudors de Teià, que era Joan Fiveller.

Quadres i retrats de Can Teixidor

QUADRE 1

TEXT

Egregius D. D. Cajetanus a Planella et de Fivaller, Llar, et Bru, comes de Llar et baro de Granera. 

Romulei juris doctor romanus et arcas, et comes a Llar. Ego pingor in hac tabula.

TRADUCCIO

Egregi senyor don Gaietà de Planella i de Fivaller Llar i Bru, comte de Llar i baró de Granera.

Doctor romà en dret de Ròmul (dret romà) i arcade, i comte de Llar. Jo sóc pintat en aquest quadre.

Plànols antics del Masnou digitalitzats a Internet

Detall del plànol del districte de Masnou de 1813

Arxiu Municipal del Masnou

Tots els que hi ha aquí: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/externs/search/searchterm/Masnou/mode/all/order/date/ad/desc

- Plànol turístic de 1972. Disponible a: https://archive.org/details/planol-turistic-del-masnou-1972

- Plànol de 1849 de Miquel Garriga i Roca. Disponible a: https://archive.org/details/638-1849-1850/page/n1/mode/2up

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

- Anchorages on the East coast of Spain: from the Spanish Government Surveys of 1884 / published at the Admiralty 1889 under the superintendence of Captain W.J.L. Wharton.

- Plan y carrers de Masnou. Forma part de Geografia general de Catalunya. Vol. II, Provincia de Barcelona.

- Mapa planimètric del Masnou de 1914.

Nomenclàtor - nom dels carrers del Masnou

Llista de carrers del Masnou amb noms de masnovins o persones relacionades amb el Masnou amb article a la Viquipèdia.

ALCALDES

Marià Rossell

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Rossell

Alsina Sensat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alsina_i_Sensat

Doctor Jaume Curell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Curell_i_Sampera

Joan Llampallas
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llampallas_Alsina

Pau Estapé Maristany
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Estap%C3%A9_i_Maristany

Masies i cases de camp del Masnou

MASIES DEL MASNOU

Vista de les masies de la Font, Panxeta i Gaio. Ed. Orta.

CA L'ANTIC
VARIANTS: Casa Antich (plànol de 1904), Ca l'Antich, Casa de l'Antich (plànol de la rada de 1884), Mas Antic.
Era de la família Antic. El 13 de desembre de 1889 Nicolas Chounavelle Tremzal, oriünd de Châtel-sur-Moselle, la va comprar als hereus de Josep Antic Bossoms (o Bassons) per escriptura de venda judicial.  Els hereus són els germans Josep, Francesca i Rosalia Antich Masferrer. Nicolas Chounavelle Tremzal té diversos fills: Antònia, Maria, Emília i Ramon Chounavelle Lluelles. Alfons Berthom i Aimé, marit de Antònia Chounavelle Lluelles, comprà el mas a la resta dels germans. El 31 de març de 1919, Alfons Berthom i Aimé i la seva muller Antònia Chounavelle Lluelles el van vendre als germans Joaquim i Carles Cusí Furtunet pel preu de 75.000 pessetes. Es troba al lloc anomenat "Castellans" i les seves terres eren la Gleva dels Castellans.  Antigament es deia que era el carrer del Molí. Estava sota el domini directe del mas Planella (Can Teixidor?).

http://lescasesdalella.cat/casa/4233/ca-lantich

CAN BERNADES

VARIANTS: Can Bernadas.
Als plànols de 1822 apareix Magdalena Santpere, de Bernades, com a propietària dels terrenys que afronten amb Montgat. Després passa al seu fill Jaume Bernades Santpere. I després al fill d'aquest, Francesc Bernades Modolell. L'any 1898 Feliu Bernades Modolell la ven a Josep Casas Negre, terratinent de Barcelona. Després passa als seus descendents Pere Casas Pons, comerciant de Sant Feliu de Llobregat (assassinat durant la Guerra Civil), Carme Casas Melich, de Sant Joan Despí (esposa de l’anterior), i Pere Casas Casas, de Sant Feliu de Llobregat (fill dels dos anteriors).

CAN CAMILO
VARIANTS: Cal Ferrer, Horta Pons (plànol topogràfic de 1966).

Al segle XIX sembla que era de Rosa Bertran Maristany, que vivia a Cabrils. I ell ho havia rebut del seu avi Pere Maristany Fornells, àlies Peret Soberano. El 1924 ho va vendre a Martí Pons Palau (d'aquí el nom horta Pons). Aquest es va casar amb Concepció Burgués Mauri. El seu fill es digué Camilo Pons Burgués (d'aquí el nom). La casa es deia Cal Ferrer. Seria on hi ha la fàbrica Dogi. Ja no existeix.

Llibres del Masnou de domini públic a Internet

LLIBRES EN DOMINI PÚBLIC A INTERNET

JACINT BARRERA I ARENAS

• Catálogo de la flórula y de los moluscos testáceos de Teyá y Masnou (1926)
• Miscelánea rural popular (1927)

FREDERIC BOSCH I SERRA

• Prontuario de urbanidad (1903)  / enllaç alternatiu
• Lloança a la vila de Masnou (1931)

Privilegi reial de Teià de 1505

TÍTOL: Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II.

DATA: Salamanca, 21 de novembre de 1505.

REGEST: El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.

Postals antigues del Masnou - Manuel Sendra

Manuel Sendra i Domènech

BIOGRAFIA

Manuel Sendra i Domènech (?, 1890 - Barcelona, 23 d'agost de 1974) fou un fotògraf que va estar actiu al Masnou durant els anys 20 i 30.

Va ser empleat de la galeria El Siglo (Magatzems El Siglo), a Barcelona, on es va formar a com a fotògraf de la mà de Pau Audouard i Deglaire entre 1915 i 1920. Va ser segon vocal de la junta directiva del Centro Artístico de Oficiales de Fotógrafo.

Casat amb Maria López, va tenir dos fills: Manuel Sendra López (casat amb Maria Castellví) i Teresa Sendra López (1922-21/6/2015) (casada amb Llàtzer Nicolás). Manuel Sendra López va ser també fotògraf i va participar en diversos concursos fotogràfics durant els anys 30 i 50.

Va tenir botiga al carrer de Prat de la Riba, 54, del Masnou. A més de postals també feia retrats.

A mitjan anys 20 i 30 hi ha constància d'un Manuel Sendra, fotògraf especialitzat en radiografies establert a Gràcia, pioner en aquesta matèria, que podria tractar-se de la mateixa persona.

Biografia i obres de Josep Pujadas Truch

Josep Pujadas i Truch (el Masnou, 29 de maig de 1876 — el Masnou, 3 de maig de 1938) fou un poeta i dramaturg masnoví.

BIOGRAFIA

De família modesta, restà aviat orfe de mare. Els seus pares eren Eugeni Pujadas Mateu (Teià, 1845-1915) i Filomena Truch Jorba (morta amb 42 anys). Eren cinc germans: Soledat (1882-1976) (casada amb Antoni Rosés), Maria (casada amb Joan Rossell Maristany), Josep, Eugeni (mort amb 2 anys) i Francesca (morta amb 17 anys). Josep Pujadas Truch es va casar amb Rosa Rossell Maristany (1874-1957), filla de Manuel Rossell Coll (1828-1901) (fill de Manuel Rossell i Magina Coll Arias) i de Càndida Maristany Sala (1832-1905) (filla de Pere Maristany Pagès, 1788-1854, i de Rosa Sala). Van tenir quatre fills: Filomena (1899-1986) (casada amb Joan Maresma), Josep (1920-2009) (casat amb Antònia Famadas Duran 1921-2013), Càndida (1903-1975) (casada amb P. Mayolas) i Rosa (1906-1922).

Fou premiat en alguns Jocs Florals. La seva obra poètica és de caràcter sentimental, patriòtic i festiu. Va compondre les caramelles de nombrosos anys per entitats de Teià i el Masnou. 

Fuentes para investigar genealogía en El Masnou (Barcelona)

Portada del libro de matrimonios de Teià.

PARROQUIA DE SAN PEDRO DE MASNOU

La iglesia parroquial de San Pedro de Masnou fue quemada y destruida en 1936 durante la Guerra Civil Española. La casa rectoral fue saqueada, incendiada y arrasada, quedando sólo las paredes del perímetro exterior. El archivo parroquial se perdió entre las llamas y fue completamente destruido.

El archivo parroquial actual sólo conserva los libros parroquiales (bautizos, matrimonios y defunciones) a partir de 1939. En concreto:

BAUTIZOS: a partir de 1939.

MATRIMONIOS: a partir de 1942.

DEFUNCIONES: a partir de 1939.

Fonts per fer recerca de genealogia al Masnou

Portada del llibre de matrimonis de Teià.

PARRÒQUIA DE SANT PERE DEL MASNOU

L'església parroquial de Sant Pere del Masnou va ser cremada i enderrocada en part l’any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior. L’arxiu parroquial es perdé entre les flames i va ser completament destruït.

L'arxiu parroquial actual només conserva els llibres parroquials (baptismes, matrimonis i defuncions) a partir de 1939. En concret:

BAPTISMES: a partir de 1939.

MATRIMONIS: a partir de 1942.

DEFUNCIONS: a partir de 1939.

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1930-1939)

1930

- "La Vanguardia", 05/09/1930, pàgina 2.
Fotografies de Sagarra.

Pescadors recollint llurs xarxes a la platja del Masnou. 

Recollida de xarxes a la platja del Masnou.

Un pescador del Masnou llançant el rall a la platja.

Un vell pescador a canya del Masnou.

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1920-1929)

1920

- "Ibérica: el progreso de la ciencia y de sus aplicaciones", any VII, tom 1, vol. XIII, núm. 320, pàgina 185. (20/03/1920)

Blocs que protegeixen la via del tren del Masnou del temporal de mar.

- "Nuevo mundo" (Madrid). 20/8/1920, pàgina 1.

Paquita Estapé Maristany, reina dels Jocs Florals celebrats al Masnou, envoltada de la seva cort d'amor.

Fotografies antigues del Masnou a diaris i revistes (1910-1919)

1910 

- "La Actualidad". 18/1/1910, núm. 181, pàgina 27.
- "La Ilustració catalana". 23/1/1910, núm. 346, pàgina 14.
Fotografia de Puig f.

Retrat de Bonaventura Fontanills i Rosés, mort el 9 de gener de 1910, que va fer construir una capella al Cementiri del Masnou per als pobres i patró de la Casa Benèfica. Va ser mariner i va residir a Amèrica del Sud fins que va tornar al Masnou essent vell. Sufragà, a part de la capella, la tanca d'engrandiment del cementiri i la construcció d'un alberg a la Casa Benèfica, el mobiliari de l'Escola Ocata, el paviment de la plaça-mercat i la reparació de les parets enderrocades per l'aiguat del dia de Corpus.