Nota feta pel rector de Teià el dia 18 de juny de 1818 amb motiu de la separació del terme del Masnou
Avui dia divuit de juny de l’any mil vuit-cents i divuit se me ha notificat l'absoluta desmembració del veïnat del Masnou, al que lo Il·lustríssim Senyor Don Pau de Sichar, bisbe de Barcelona, erigí en parròquia independent de esta de Tayà, ab decret de 7 de juliol de l'any anterior, i Sa Majestat manà que s'executàs ab cèdula de 5 de maig de est mateix any.
No dolga esta separació a ningun de mos successors, perquè si bé és veritat que ab ella perd aquesta rectoria lo eventual del Masnou, s’exonera d’una càrrega i d’uns enredos i maldecaps que sols pot explicar-los lo qui los ha experimentats.
Estiguen-se en horabona separats los habitants de aquella població, i sols lo rector de Tayà puga conseguir que los pagesos i parcers de aquell poble li paguian fiel i degudament lo delme.
Tampoc li ha de ser sensible que en lloc de les dos-centes cinquanta lliures que fins aquí donava de pensió al vicari mutual que, d'orde de la Càmara, se posà al Masnou en lo any 1803, se li haja senyalat ara per dotació la quinta part dels fruits decimals d’esta rectoria, pues segons lo que tinc vist seran ben clars los anys en què la quinta parts dels fruits donia al vicari perpetuo del Masnou més de les 250 lliures líquides en bon diner com ara se li donava.
Per fi, só de dictamen que aquest curat de Tayà, encara que menos pingüe, serà en avant molt més apreciable, a no ser que ab lo temps sobrevinguessen altres novedats, com és, per exemple, la pretensió de la Cruzada per nova casa delmera, que aquest era lo motiu perquè jo m’oposava que la dotació se fes ab fruits, encara que lo Il·lustríssim me diu que està assegurat que no, perquè lo rector és l'únic perceptor del delme, i no lo vicari perpètuo del Masnou, al qui solament se li senyala la quinta part per pensió. O bé la demanda de nova redotació, però aqueixa, apar que mai podrà tenir lloc perquè lo perpètuo del Masnou entre la quinta part del delme i l'adventici, drets fundacionals (?), i de peu d'altar, o d'estola, superarà molt als sis-cents ducats, que és la còngrua senyalada a tot pàrroco en aquest bisbat.
A més de que aquest curat apar que ja no pot sofrir més pensió atesa la tenuïtat de sos rèdits. I per altra part, si havia d'augmentar-se la dotació de la vicaria perpètua del Masnou, apar que seria més just i més degut que la sofrissen los pescadors i marinos, per contemplació dels quals és estat necessari fer esta separació, que no esta rectoria, que ab l'augment d’aquella població no ha tingut sinó la pèrdua del crescut terreno que ells ocupen ab cases i horts, i lo continuat desfalc dels molts fruits que cada any malbaraten aquells habitants, perquè com casi tot són roïns, que después de sasonats han d'estar molt temps en les vinyes, és molt considerable lo robo i la malbaratació que se fa d’ells, sens comptar les desgràcies que casi tots los anys succeeixen, i lo encono que açò ocasiona entre los habitants de estas dos poblacions. I esta és la ganància que han tret los propietaris d'aquest terme en haver establert a aquells prosèlitos les sues terres per cases i horts, però aquest és ara un mal irremediable, i los rectors de Tayà, sens tenir en això ninguna culpa, han de pagar la pena.
FONT
Llibre 8 de baptismes de la parròquia de Teià (1810-1842)